VÍDEO | Traver Calzada plasma la relació “més polèmica” de Jesús amb la Mare de Déu

El retaule de la Cocatedral de Santa María de Castelló està acabat. El artista de Borriana, Vicente Traver Calzada, va col·locar dijous passat els dos últims panells que completen el retaule del temple castellonenc.

Als retaules que coronen el Presbiteri de l'Altar Major del temple, amb l'Asunción de la Verge, la Dormició, María Madre de l'Església, On estan la meua mare i els meus germans?, El Xiquet perdut i trobat en el temple entre els sacerdots de la Llei, el Davallament i Beneïda tu eres entre totes les dones, s'ha sumat la instal·lació de dos quadres pintats en oli-tempere sobre llenç amb les imatges de Pentecosta i La Sagrada Família, aquest últim donat per l'autor de la Cocatedral.

El projecte va començar fa tretze anys conclou en la seua part pictòrica i per a ells “hem cercat els aspectes més significatius, els que tenen un interès una mica polèmic perquè la relació de la Verge amb Jesús, si es lligen atentament els Evangelis, és escassa però densa” i “a vegades s'enfronten”, explica Traver Calzada. Per exemple “quan es perd el Xiquet en el temple ell els diu no sabeu que jo he d'atendre les coses del meu Pare” o en “les noces de Caná, la Verge demana a Jesús que faça alguna cosa perquè s'han quedat sense vi i, a contracor, converteix l'aigua en vi”.

“Són escenes que em suggereixen un caràcter contradictori d'un home dur que posa per damunt de tot la relació amb el Pare, i els seus pares pateixen. Aquest tema és la primera vegada que això es toca en els retaules”.

A diferència d'altres retaules, Vicente Traver Calzada assenyala que "els personatges no són místics ni irreals com se solen pintar, amb els ulls perduts i llums celestials, sinó que són persones reals”. Els models són gent del poble “que han posat amb les meues túniques, que he intentat que aquestes escenes siguen reals, tinguen una relació amb la realitat purament humana”.