De la tristesa a l'esperança
La campanya de Funerària Magdalena per animar la societat castellonenca a seguir endavant
Cada dia veiem a les notícies, xarxes socials, i fins i tot en la publicitat referències al COVID-19, però, t'has parat a recapacitar per tot el que hem passat aquests mesos? Hem viscut un moment històric, un moment de saturació mental i laboral, o, tot el contrari, mesos totalment paralitzats. El món ha vist ciutats completament buides, a l'una de veure sectors accelerant cada vegada més el seu ritme de treball.
Els espanyols ho hem passat malament, i això es veu reflectit en l'enquesta de Salut Mental realitzada pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), on gairebé un 40% de la població ha sentit por que es contagie o puga morir un familiar. Hem hagut de viure, i seguir vivint amb la por. El temor que el virus arribe al nostre cercle proper, que ens puga afectar i constatar que, efectivament, no és una faula exagerada que ens expliquen els mitjans de comunicació, sinó que es tracta d'alguna cosa real.
Depèn a qui li preguntes et dirà si ha sentit la seua vida desbordada o com he esmentat anteriorment, totalment paralitzada. Va haver-hi sectors que van haver de tallar tota activitat sobtadament, com el turisme, l'hostaleria, els comerços, l'oci ... I això s'ha reflectit en el fet que gairebé un 40% dels espanyols ha viscut amb la por de perdre els seus ingressos econòmics. Molts encara continuen convivint amb aquest sentiment. La incertesa respecte de com evolucionarà la situació en els pròxims mesos és una cosa que ha afectat la nostra estabilitat mental.
Per contra, hi ha sectors que s'han vist saturats. La sanitat, els cossos de seguretat i els supermercats s'han vist desbordats i sense eines per poder fer front a la demanda i a les necessitats d'una ciutadania espantada i en incertesa.
Un altre dels sectors que ha resultat molt afectat són les funeràries. Donem per fet que el seu treball va incrementar ja que, en les 21 primeres setmanes de 2020, van ascendir les defuncions a 225.930 persones. Això suposa un augment del 24,1% de les defuncions respecte al mateix període del l'any anterior (2019). Aquest sector s'ha vist desbordat i ha hagut d'enfrontar a una realitat encara més trist de la qual és la pròpia del seu treball. S'han trobat famílies trencades pel dolor, al veure desposseïdes de l'oportunitat d'oferir un comiat digne al seu ésser estimat, sense el suport presencial dels seus afins, suport tan necessari en aquestes ocasions.
Com en tots els sectors, a el principi de la pandèmia aquest també va haver d'enfrontar-se al virus gairebé sense mitjans. Hem pogut veure la tasca heroica que han realitzat i encara continuen realitzant la sanitat i els cossos i forces de seguretat, però m'agradaria posar en valor el sector funerari perquè la ciutadania siga conscient del seu treball ja que no ha estat tan visible. En aquesta pandèmia ens hem adonat que tots som persones i hi ha sectors que ho han passat especialment malament.
És inusual trobar-se amb una campanya com la que ha posat en marxa Funerària Magdalena, tenint en compte la naturalesa del seu treball; però, han estat ells mateixos els que han volgut animar la societat castellonenca a seguir endavant, a mantenir l'esperança i tenir confiança en que aquesta situació passarà. Sembla contradictori que un grup així tinga una visió esperançadora i ens mostre amb tant positivisme i color que ja va quedant menys per a aquesta normalitat que anhelem. Però és que, tot i el que puga suposar la societat sobre aquest sector, els seus professionals són simplement persones que s'han vist afectades de la mateixa manera, que es preocupen pel que hem perdut i potser no tornem a recuperar, per les dificultats que estem travessant; que confien que, amb l'ajuda necessària, amb esforç serem capaços de superar aquesta increïble situació. Així, a través d'aquesta acolorida campanya de "ESPERANÇA", grup Magdalena ha volgut aportar a la ciutadania una alenada d'aire fresc, un punt d'inflexió per pensar que podem i hem d'avançar, que poc a poc anirem recuperant les nostres vides, que deixarem enrere, encara que no oblidarem, aquest malson que ens va assaltar per sorpresa.