El refugi antiaeri de la plaça Tetuán obri el divendres les seues portes en forma de museu

El nombre de refugis antiaeris ens donen una idea de la petjada que la Guerra Civil va deixar a Castelló, com en tantes altres ciutats espanyoles. Es calcula que hi ha prop de 300 refugis subterranis pels quals cada dia passen veïns i visitants sense ser conscients de la història que s'amaga sota el sòl que estan trepitjant.

Entre els més grans destaquen els de la plaça Santa Clara -on va arribar a haver-hi una infermeria-, plaça de la Independència, carrers Navarresa i Sant Roque i el de la plaça Tetuán. Precisament aquest últim obrirà al públic aquest divendres després d'un projecte d'adequació constructiva i museística, de la mà del MUCC (Museu de la Ciutat de Castelló), l'objectiu del qual és mostrar la Castelló de la Guerra Civil.

Les obres d'adequació ja van acabar a la fi de l'any passat i des de llavors s'ha treballat per a convertir-ho en un museu en el qual es mostre no solament la part històrica sinó també la manera de vida i les condicions que es trobaven els centenars de refugiats que allí s'amagaven.

Aquest divendres té lloc la inauguració a les 13:00 i va a permetre fer visites, recórrer els túnels, descendir fins als més de 13 metres que ens porten fins a la profunditat del búnker i descobrir els seus secrets. Per exemple, Sabies que té forma de zigzag per a evitar que l'ona expansiva de les bombes arribara al fons de la construcció? T

otes aquestes curiositats i molts més dades històriques són els que ha volgut posar en valor l'Ajuntament de Castelló, a través de la regidoria de Cultura: "La intenció és posar en ús, visitable en forma de museu i donar valor històric a aquesta construcció de l'any 1937 motivada per la necessitat de la població dels atacs aeris de l'exèrcit franquista", es desprèn del projecte que l'Ajuntament de Castelló ha dut a terme.

Aquesta construcció antiaèria de la plaça de Tetuán es va reparar, va reconstruir i va reforçar en el 1952 (va ser construïda en 1937), amb materials propis de l'època. Va ser rehabilitada per una companyia de miners o de presos polítics però, en qualsevol cas, per gent obligada a treballar en açò.