La rectora Eva Alcón apel·la a les aliances socials per a aconseguir un finançament suficient i equitatiu per a l’UJI
La Universitat Jaume I ha celebrat el solemne acte d’obertura del curs acadèmic 2023-2024, un acte que ha estat presidit per la rectora de l’UJI, Eva Alcón, acompanyada pel conseller d’Educació, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira; el president del Consell Social, Sebastián Pla; el rector honorari de l’UJI, Francesc Michavila i la secretària general de l’UJI, Cristina Pauner.
En la seua intervenció, la rectora de l’UJI ha fet referència al context d’incertesa al qual s’enfronten les universitats marcat pel desenvolupament de la LOSU i el model de finançament. Pel que fa a la LOSU, ha assenyalat que «les universitats esperàvem una llei més ambiciosa», i que aquesta «requerirà un esforç addicional d’adaptació, no sempre justificat». Tot i així, ha destacat que «és positiu que la llei aborde el finançament universitari i fixe destinar com a mínim l'1% del PIB en educació universitària pública, però per tal que siga una realitat cal concretar el nivell de responsabilitat que assumirà el Govern d’Espanya i la Generalitat».
Així mateix, Eva Alcón ha apel·lat en el seu discurs a les aliances socials per a aconseguir un finançament suficient per a l’UJI que permeta projectar el futur de Castelló i la seua província. En aquesta línia, ha assenyalat que per a això «és necessària la confiança i suport de la Generalitat i ens tranquil·litza saber que per a 2024 tenim garantit el mateix volum de recursos ordinaris, a més de l’augment de les retribucions del personal». No obstant, la rectora de l’UJI ha reivindicat una vegada més un model de finançament sostenible i equitatiu per al sistema universitari valencià i, en el cas de l’UJI, que pose fi a l’infrafinançament. «Us necessitem com aliats estratègics perquè traslladeu la importància que té per a l’UJI rebre un finançament just, que cal entendre com a una inversió de progrés i no com a una despesa», ha afirmat Alcón.
En la seua intervenció, la rectora també ha presentat el full de ruta per a aquest curs acadèmic, inspirat en el valor que el coneixement i la ciència responsables tenen per a un futur millor, perquè «la formació és el millor instrument per a un progrés sostenible i, per a garantir-ho, cal que actuem en present», ha apuntat.
Així, algunes de les accions que l’UJI durà a terme seran actualitzar l’oferta acadèmica i potenciar la formació permanent per a donar resposta a les demandes socials; enfortir els instituts d’investigació per a incrementar el seu impacte social; impulsar la captació i retenció de talent; fomentar la transferència i l’acostament al teixit social a través de la creació de l’Oficina de Transferència de Coneixement i la redefinició del programa de creació d’empreses; avançar en la internacionalització apostant per Europa, enfortint els vincles amb Amèrica Llatina i desplegant nous models de mobilitat virtual, o afavorir la inserció laboral, mitjançant un nou pla d’ocupabilitat i emprenedoria.
Per la seua part, el conseller José Antonio Rovira ha reiterat el compromís del president de la Generalitat, Carlos Mazón, i de tot el govern valencià amb les universitats públiques de la Comunitat. «Brindarem l'actual nivell de finançament ordinari, consolidarem el finançament aprovat en 2023 per a continuar avançant i l'actualitzarem en la mateixa proporció de les retribucions dels empleats públics», ha afirmat. En aquesta línia, també ha posat en relleu el gran repte de dissenyar i aplicar un pla pluriennal de finançament per a les universitats públiques vaneciales i ha assegurat que «treballarem de manera decidida per a tirar avant aquest pla».
Lliçó inaugural: Investigació psicològica en salut mental
Azucena García Palacios, catedràtica del Departament de Psicologia Bàsica, Clínica I Psicobiologia, ha estat l’encarregada d’impartir la lliçó inaugural d’aquest curs acadèmic 2023-2024 que portava per títol «Desafiaments en la investigació psicològica en salut mental», en la qual ha traslladat la importància de millorar l’atenció a les persones amb problemes de salut mental, uns trastorns que s’han agreujat amb la pandèmia de la COVID-19 i que afecten a un 12% de la població mundial.
Així, García Palacios ha explicat que tot i que amb la pandèmia ha augmentat la consciència de la importància de la salut mental i que es disposen de tractaments farmacològics i psicològics basats en l’evidència que poden alleujar els símptomes de molts trastorns, els sistemes de salut no estan responent adequadament. «El problema va més enllà d'un tema sanitari, es tracta d'un problema social i ètic, ja que sense un tractament adequat molts dels trastorns mentals tenen conseqüències molt negatives que redueixen significativament el benestar, la satisfacció i la qualitat de vida i causen desigualtats socials», ha apuntat.
Per tal de millorar l’atenció a les persones amb problemes de salut mental i reduir les conseqüències negatives, la catedràtica ha destacat dos línies prioritàries: augmentar l’accés als tractaments i l’atenció a la població més jove en la prevenció, detecció i intervenció primerenca, dos casos en els quals ha apuntat que l’ús de la tecnologia pot resultar molt beneficiós.
D’una banda, ha explicat que les intervencions psicològiques a través de les TIC poden garantir l’accés a més persones. «Introduir aquests tractaments com un servei més en els nostres centres de salut en contextos d'atenció primària i especialitzada pot contribuir àmpliament a augmentar el nombre de persones que es poden beneficiar», ha assenyalat. No obstant, ha posat en relleu el llarg temps que ha hagut de passar, 20 anys, per a traslladar els seus resultats d’investigació a la pràctica clínica diària. «Esperem que la major sensibilitat de tota la societat cap a la salut mental i cap a la potencialitat de les TIC faça possible que no hàgem d'esperar tot aquest temps per a aconseguir que les persones que el necessiten es puguen beneficiar», ha assenyalat.
Finalment, ha posat l’accent en la importància posar el focus d’atenció en els joves i adolescents per a la prevenció i detecció precoç dels problemes de salut mental, amb accions que tinguen pressupostos suficients.
Memòria i premis extraordinaris de doctorat
En l’acte també s’ha presentat un vídeo resum de la memòria del curs 2022-2023 i s'ha fet lliurament dels premis extraordinaris de doctorat del curs 2020-2021.