Mosquits, tortugues i coloms: Castelló fa un mapa de les seues plagues

L'Ajuntament de Castelló, a través de la Regidoria de Salubritat, ha cartografiat la ciutat, zonificant el territori per establir un pla d'actuació i control dels punts calents de les principals plagues detectades. Un estudi del Laboratori d'Entomologia i Control de Plagues de la Universitat de València encarregat per la regidoria estableix una proposta de calendari dels tractaments des d'abril a octubre, amb actuacions extra els mesos d'estiu i a demanda ciutadana, amb productes d'última generació que permetran un millor resultat i a més llarg termini.

L'informe es centra en paneroles, mosquits, raedors, aus i tortugues, principals espècies problemàtiques a la ciutat, i incideix en el fet que cal incrementar fins a un 26% la dotació pressupostària actual per a un servei eficaç, passant dels 146.000 euros actuals destinats a desratització i desinsectació a 185.000 euros.

El regidor de Salubritat, Ignasi Garcia, ha destacat que "a falta d'incorporar el personal tècnic que s'encarregue de la gestió de les plagues, i, per tant, d'una de les principals preocupacions i molèsties de la ciutadania, des de l'Ajuntament hem contractat una assistència tècnica a la Universitat Politècnica de València, que ens ha determinat de manera exacta com hem d'incrementar els tractaments, on i quan actuar, per tenir el control de les plagues a tota la ciutat i acabar amb eixes molèsties".

L'estudi ha determinat quines espècies hi ha en cada cas, amb un mapejat preliminar per establir les àrees i focus més representatius, on cal actuar; i ha establert unes recomanacions per al control, que s'ha de realitzar a la part del terme municipal on es localitzen les seues poblacions, extremant l'aplicació a la perifèria. La investigació estableix quins vectors existeixen a cada zona del mapa, quin grau d'afecció tenen i quines actuacions cal implementar.

Pel que respecta a les paneroles, en nivell d'infestació és generalment baix, encara que hi ha un nivell mitjà a barris concrets de la perifèria. Per al seu control, el Laboratori d'Entomologia de la Universitat de València proposa quatre tractaments d'abril a octubre amb polvorització des de la perifèria a altres entorns.

Els mosquits apareixen en totes les àrees urbanes en un perfil mig/alt, encara que és al Grau i més concretament a la zona del golf i sud on hi ha una major afecció del comú i del lougio, amb el tigre, en un nivell mig/baix, a urbanitzacions i zones d'habitatges unifamiliars a Penyeta Roja i la Marjaleria. Es recomana atacar el 100% dels imbornals amb l'aplicació cada 15 dies d'abril a octubre de larvicides de tercera generació perquè no es reproduesquen els exemplars, sense tractaments adulticides al no haver-hi productes autoritzats, segons l'estudi de la Universitat de València.

En el cas dels raedors, per la seua gran adaptabilitat al mitjà en tot el nucli urbà, tenen un nivell més elevat a la perifèria i zona de polígons industrials, i al Grau, a la zona del Pinar del Golf, amb incidència mig/baixa a l'entorn dels parcs Ribalta, Geólogo Royo i Meridià. Les actuacions, segons els experts, han d'estendre's pel sistema de clavegueram, i, als solars exteriors, usar rodenticides anticoagulants en paral·lel al tractament de les paneroles.

Pel que respecta a les aus, l'estudi qualifica els coloms com un problema de salut pública, present a tota la ciutat, menys al Grau, on predominen les tórtores i les gavines; les cotorres es circumscriuen al parc Ribalta. El tractament serà menor, en ser mínima la incidència. En el cas de les tortugues, com a espècie exòtica invasora, és una gran amenaça per a la biodiversitat autòctona, sobretot al parc del Meridià i zones de canals d'aigua de la Marjaleria, encara que el seu control ja té un manual per part de la Direcció General de Medi Natural.