Marcos Ros: «La Nova Bauhaus aporta una dimensió cultural a la transició mediambiental i posa el focus en les persones més necessitades»

L'eurodiputat i membre de la comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu ha assegurat que «la Nova Bauhaus és un projecte que aporta una dimensió cultural i creativa al Pacte Verd europeu amb l'objectiu de potenciar la innovació, la tecnologia i l'economia sostenible», i al mateix temps, «posa de manifest els beneficis de la transició mediambiental a través de les experiències tangibles a nivell local».

El representant parlamentari ha realitzat aquestes afirmacions durant la seua intervenció en la ponència inaugural del curs d'estiu de la Universitat Jaume I, «ODS 8 Cultura. Estratègies per a l'ocupació en el sector cultural», i que s'ha obert aquest matí a El Palasiet de Benicàssim. La inauguració del curs ha sigut a càrrec de la vicerectora de Cultura, Carmen Lázaro, i el gerent del projecte Convenció de Faro del Consell d'Europa, Francesc Pla, on ha quedat patent que «la transversalitat ha de ser un valor en totes les persones que se dediquen al món de la cultura», segons ha assegurat Lázaro. Per la seua banda, Francesc Pla ha assenyalat que el treball en el món de la cultura «és important no sols econòmicament, sinó també socialment, ja que permet el desenvolupament de les persones».

Ros ha manifestat que «ens trobem en un moment clau de la política de la Unió Europea en el qual per primera vegada la arquitectura i l'urbanisme estan en el centre del debat, en la legislatura del Pacte Verd, amb una onada de renovació d'edificis i la reforma de la directiva d'eficiència energética». Així, el parlamentari ha assenyalat que la idea del projecte és renovar edificis, barris i ciutats per a millorar l'eficiència energètica i adaptar les construccions a les noves formes de vida «per a millorar les condicions de la vida quotidiana».

Marcos Ros ha explicat que per a aconseguir els objectius «ha d'haver un canvi de paradigma i és la Nova Bauhaus el motor d'eixe canvi». L’europarlamentari considera que «no és ètic que s'invertisquen molts diners només per reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle de les vivendes, ja que eixes inversions també s'haurien d'adaptar a les noves formes de vida de les persones que habiten eixos espais». El membre de la comissió de Cultura i Patrimoni del Parlament Europeu ha comentat que «volem que hi haja una veritable transformació».

En aquest sentit, Ros explica que la majoria dels habitatges d'Europa es van construir a les dècades dels anys 50 i 60 i no compleixen els criteris d'eficiència energètica, i a més, «des d'eixa època els models de famílies han canviat i els espais de les vivendes s'ocupen de manera diferent». Així, la Nova Bauhaus proposa afrontar la renovació dels espais atenent a tres pilars com són la sostenibilitat per a fer-los més eficients; la bellesa, entesa com l'adaptabilitat a les formes de vida, i la inclusió social, és a dir, dirigir els esforços a les persones que més ho necessiten. A més, aquest projecte europeu vol incidir en la necessitat de retrobar-se amb la natura o en recuperar el sentit de pertinença a una comunitat.

Durant la jornada, una de les intervencions destacades ha sigut la de Juana Escudero, subdirectora d'Educació, Cultura, Patrimoni, Esports i Oci a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), qui ha centrat la seua intervenció en l'evolució de la figura del gestor cultural en els ajuntaments des de les eleccions de 1979 fins avui en dia. Durant la seua ponència titulada «Ocupació cultural i administracions locals», la representant de la FEMP ha donat una pinzellada dels perfils i també de les problemàtiques comunes detectades en la figura del gestor cultural, del qual ha dit que «ha sigut fonamental per a portar a terme la que s’ha denominat la democratització de la cultura».

Escudero ha ressaltat la importància «de poder comptar amb equips destinats a coordinar el disseny de la política cultural en els governs locals, sobretot en municipis menuts, que han estat recolzats per mancomunitats, entitats supramunicipals, diputacions, comarques, etc.». No obstant, la representant de la FEMP també ha volgut deixar constància de les debilitats que tenen els professionals del sector de la cultura que treballen en els ajuntaments, com són «les roïnes condicions laborals, la inadequació de les actuals estructures administratives a les tasques que realitzen i la dificultat de desplegar el seu treball en coordinació amb altres àrees del govern local i per al treball en xarxa». En aquest sentit, la representant de la FEMP considera que «els gestors culturals tenen cabuda en la organització municipal».

Juana Escudero ha aprofitat la seua intervenció per a presentar «la nova guia per a l'evaluació de les polítiques culturals locals», que s'ha publicat recentment i que ve a «reforçar el seu lloc en l'acció dels governs locals i a dotar de ferramentes als professionals de la cultura local», conclou.

Una de les temàtiques centrals de la jornada ha sigut «L’economia i ocupació en el sector cultural i creatiu» a través de dos taules redones. En la primera, celebrada en la sessió del matí han participat Abel Guarinós, director general de l'Institut Valencià de Cultura; Federico Buyolo, director d'Innovació Cultural de la Fundació Ortega y Gasset - Gregorio Marañón; Juana Escudero, subdirectora d'Educació, Cultura, Patrimoni, Esports i Oci a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, i Enric Martínez-Castignani, gestor cultural i artístic i professor del Màster de Gestió Cultural de la Universitat Carlos III. La segona, inclosa dins del mòdul sobre el suport empresarial a la cultura, tindrà lloc per la vesprada amb la intervenció de Blanca Gómez Mosquete, responsable de Producció Artística i coordinadora del programa Santander Empra Cultura (Fundació Banco Santander); Álvaro Borrás Falomir, director Caixaforum València - Fundació “La Caixa”; Albert Gusi, artista i director de NYS Polígon Arts; i Elisa Maldonado, Fundació Per Amor a l'Art. Bombas Centre d'Art.

En el mateix mòdul, el director acadèmic de l'Observatori Cultural de la Universitat de València, Raúl Abeledo, dissertarà sobre «Estratègies culturals per a la diversificació productiva de les economies rurals».

Un altre dels arguments que s’han tractat durant la primera jornada del curs «ODS 8 Cultura. Estratègies per a l'ocupació en el sector cultural» ha sigut «Les aliances de la Cultura» que ha abordat el gestor cultural Enric Martínez-Castignani, qui durant la seua intervenció ha explicat que «són supernecessàries ja que aporten finançament per a contractar més i millor», al temps que ha donat exemples de patrocini i mecenatge.