Marco: “Ser Ciutat de la Ciència i la Innovació és un estímul per a l'economia de Castelló”
Castelló ha rebut la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació 2018. L'alcaldessa, Amparo Marco, ha recollit el premi de mans del ministre de Ciència, Innovació i Universitats en funcions, Pedro Duque. L'acte, celebrat a l'Auditori i Palau de Congressos, ha convertit a Castelló en la capital nacional de la ciència i la innovació, amb el reconeixement a les huit noves ciutats que s'han distingit pel seu lideratge en el suport a la innovació en els seus territoris, definint polítiques, potenciant estructures, institucions i empreses locals amb un fort component científic, tecnològic i innovador.
Per a Marco, «aquest reconeixement com a Ciutat de la Ciència i la Innovació és per a Castelló una enorme satisfacció i un estímul per a la nostra economia». «Les sinergies entre l'administració municipal, les empreses, el teixit educatiu i la societat civil han sigut decisives per a aquest assoliment», ha destacat la primera edila. «L'objectiu de la innovació està sent possible, en part, gràcies als 20,2 milions de fons Feder de l'estratègia Edusi, que han permés desenvolupar accions encaminades cap a la consecució d'una ciutat intel·ligent, sostenible i integradora». A més, ha recordat que «en 2018, el 15% de les inversions municipals estava vinculat a la innovació i en 2019, aqueix percentatge creixerà, amb més de 10 milions d'euros en inversions innovadores».
Per a tancar el seu discurs, Marco ha incidit que «Castelló té l'afany de liderar el procés de canvi social i afrontar els reptes urbans que tenen com a base el triangle que conformen la ciència, la tecnologia i l'empresa». «Apostem pel coneixement en les polítiques públiques i per la transferència de tecnologia que redunde en el millor benestar de la ciutadania».
Per la seva part, el ministre de Ciència, Innovació i Universitats en funcions, Pedro Duque, que ha presidit l'acte al costat del president de la Generalitat, Ximo Puig, ha subratllat la importància de potenciar la ciència i la innovació, de la mà dels ajuntaments, que «són els que millor coneixen les necessitats i el potencial humà, social i econòmic de les seues ciutats». Per a Duque «el coneixement i la innovació són decisives per a impulsar el benestar social, el creixement i la competitivitat a llarg termini».
Castelló ha rebut per primera vegada el guardó del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, en la categoria de municipis de més de 100.000 habitants, en la qual ha sigut distingida al costat de Barcelona i Vigo (Pontevedra). Les altres cinc localitats premiades, en la modalitat de 20.001 a 100.000 habitants, són Onda, Paterna, Benidorm (en la Comunitat Valenciana), Eibar (Guipúscoa) i Ames (la Corunya).
La candidatura, presentada per l'Oficina de Planificació i Projecció Econòmica de l'Ajuntament, dirigida per Carmen Vilanova, i avalada per més de 100 entitats del teixit social, acadèmic i econòmic castellonenc, posa en valor els projectes i actuacions en matèria d'innovació ja vigents i també aquells que veuran la llum pròximament.
A destacar, el paper que han jugat els fons europeus Feder en aquesta aposta ferma per la innovació. Els 20,2 milions d'euros cofinançats per Europa i l'Ajuntament han activat ja en el marc de l'Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat diferents operacions en aquest camp per a fer de Castelló una ciutat capdavantera. Accions a les quals s'uniran unes altres en l'horitzó 2020. També cal sumar els cursos i fires de Castelló Crea (l'Agència de Desenvolupament Local); el finançament a projectes d'innovació social; les beques Talent; la marca Castelló Gastronòmic per a la promoció del territori de cara al turisme; i l'ús innovador que se li ha atribuït a la ceràmica, mitjançant parades del Tram amb bancs calefactors, jocs interactius, semàfors i passos de zebra intel·ligents i revestiment en instal·lacions esportives que absorbeixen l'òxid de nitrogen.
S'uneixen iniciatives com l'estratègia Transforma Castelló, la participació en el projecte internacional Unalab per a desenvolupar accions urbanes innovadores, la reestructuració de línies d'autobús i la millora d'accessibilitat i camins escolars. Quant als serveis i transparència informativa, ressalten els processos de participació ciutadana per a definir projectes urbanístics, l'assemblea per a rendir comptes de la gestió municipal o la incorporació del Pla d'Implantació de l'Administració Electrònica.