L’Institut Valencià de Cultura presenta la producció ‘Somni’ al Principal de Castelló
L’Institut Valencià de Cultura presenta la seua producció ‘Somni’ al Principal de Castelló. Aquesta nova producció s’ha desenvolupat totalment a Castelló, on s’estrena amb caràcter absolut el 10 de maig i on estarà en cartell fins al diumenge 12 de maig.
Dirigida per Juan Carrillo, membre del Sistema Nacional de Creadores de Arte (FONCA) de Mèxic i amb la dramatúrgia de Núria Vizcarro, que també ha fet d’ajudant de direcció, ‘Somni’ és una proposta de reescriptura del text ‘Somni d’una nit d’estiu’ de Shakespeare des del nostre entorn, creant i fent referència, tal com fa l’original, a un món mític propi, amb llegendes sovint inventades per a l’ocasió.
Interpretada per Jordi Collado, Saoro Ferre, Héctor Fuster, Ariana Higón, Sergio Jiménez, Laia Porcar, Mònica Portillo i Cesca Salazar, ‘Somni’ succeeix a Castelló, però podria ser a qualsevol ciutat menuda, a l’estiu i en un moment clau de transformació: el món del camp comença a devaluar-se i la indústria entra per a arrasar. El moment en què un poble gran comença a convertir-se en ciutat i tot el que és màgic, relacionat amb la terra, amb l’aigua (a casa nostra, amb la marjal) deixa de tindre un lloc i un sentit.
Enmig d’aquest context, ‘Somni’ parla d’amor, però no només d’amor romàntic, sinó d’amor a una cultura, a una manera d’entendre el món: de l’amor i de la seua complexitat i d’atrevir-se a estimar com a manera de viure des de la llibertat.
En el nostre ‘Somni’, una nit d’estiu humida fa olor de pi i de suor, i de sofre i de mar, de port i de peix, de sexe, brut, salat, fa calor. La lluna, diuen, es farà roja. Els vaixells es desfan al nostre pas i caminem entre pins i fàbriques. De lluny sents grups de gent que canta i riu, que va cap a la festa.
Allí es trobaran persones de diferents mons, les del camp, de la marjal, les que treballen a la fàbrica i les que no sabràs mai si són éssers màgics o només és que sempre han estat allà. Les parelles es formen; miren i ballen de reüll, potser aquesta nit tot ho faran de reüll. És el bosc més bosc que mai podràs imaginar al costat d’una ciutat i d’un mar que encara és mar i que no vol deixar de somiar.
