CASTELLÓN | JUSTICIA

El judici contra el secretari autonòmic d'Ocupació aconsegueix la seua recta final amb la Fiscalia demanant l'absolució

CARLOS MEDINA - 12/01/2022

Enric Nomdedéu declara en 'el cas dels sobres' i queda a les mans del jurat popular

El Partit Popular demana penes de presó per malversació i els valencianistes els acusen de “crear una persecució política”

Arriba a fi el viacrucis judicial d'Enric Nomdedéu i Ali Brancal, vicealcalde i regidora de l'Ajuntament de Castelló quan va començar el conegut com a ‘cas dels sobres’. Finalment, i 4 anys més tard, el jurat popular decidirà en els pròxims dies el seu veredicte.

L'acusació del Partit Popular demana per a ells penes de fins a 3 anys de presó per malversació de fons públics, mentre que la Fiscalia demana la seua absolució per considerar que els acusats no coneixien l'enviament de propaganda. A més, des del PP es demanaven per a Nomdedéu 3 anys més i inhabilitació especial per falsedat documental en negar els fets. També ha acudit com acusat Miquel Torres, assessor de la formació valencianista en aquell moment.

Tot va començar en 2018, quan, ja en l'oposició, el Partit Popular de Castelló (PPCS) va denunciar a Nomdedéu i Brancal per enviar suposadament propaganda electoral per a les eleccions europees de 2014 en sobres on únicament hauria d'anar el butlletí d'informació municipal que remetien els grups polítics a qui ho demanava.

A més, es demanava responsabilitat pel perjudici econòmic causat a l'Ajuntament, pel franqueig dels sobres, una quantia que el consistori no ha decidit reclamar basant-se en un informe municipal on s'indica que “no es pot concretar la despesa”. Cal recordar que el PPCS també ha demanat a l'Ajuntament que la reclamara, per la qual cosa l'actual alcaldessa, Amparo Marco, ha hagut també de comparéixer com a testimoni.

14 ó 15 dels sobres enviats (la xifra balla segons les declaracions) van ser retornats per Correus en no poder entregar-se als destinataris i van arribar a les mans del llavors tinent d'alcalde, el popular Juan José Pérez Macián, quan el seu partit encara estava en el poder, que els va custodiar durant 4 anys, fins que es va decidir a fer el pas de denunciar-lo a la justícia.

És aquesta la raó per la qual les defenses han acusat el popular d'iniciar un judici amb finalitats polítiques, a causa dels càrrecs de les dues persones. Cal recordar que Nomdedéu ja havia passat a ostentar la secretaria autonòmica d'Ocupació i la direcció del Labora, mentre que Brancal va dimitir posteriorment en ser investigada per aquest cas.

Nomdedéu i Brancal han negat que participaren en la preparació dels sobres, ni que ordenaren l'enviament d'aquesta propaganda per a les eleccions europees ja que aquestes “no eren les seues funcions” i, de fet, han assegurat que la primera vegada que van tindre coneixement dels fets va ser quan, quatre anys més tard, “en un ple municipal el senyor Macián va començar a traure els sobres”, segons ha indicat Brancal. A més, han fet referència a la possible animadversió personal contra ells per part del denunciant Macián i d'un dels testimonis, l'encarregat del servei postal municipal Carlos Limonge.

Referent a això, l'actual secretari autonòmic d'Ocupació s'ha esplaiat contant la història d'aquests antics col·legues malvinguts en enemics, explicant que el tracte amb Macián era cordial en un inici i que “fins i tot li vaig convidar a la meua boda i jo vaig ser a la seua”, però que “arrande donar la meua opinió sobre un article que ell va publicar, es va molesta i va trencar la relació”. A partir d'ací, la relació es va anar enterbolint amb fets com l'estrany cas de l'aparició d'un colom mort en el despatx de Nomdedéu o d'una denúncia que va interposar contra ell el propi Macián per un suposat atac al seu dret a l'honor.

Macián, per la seua banda, ha afirmat que “no li desitge cap mal en el personal, però les responsabilitats en política es paguen”. En el seu relat dels fets, ha explicat que Limonge li va avisar de les seues sospites sobre el contingut d'un enviament de sobres (s'ha parlat de xifres dispars que van des dels 300 a més d'un miler) a causa de que va veure propaganda impresa al despatx del grup polític i de “les presses de Nomdedéu per enviar els sobres immediatament”, cosa que el mateix Limonge ha negat posteriorment.

Després de la paralització de l'enviament, el popular ha recordat una discussió amb Nomdedéu, en la qual “francament irat” li ho va recriminar. Seguint el relat dels fets, ha exposat que va comunicar el fet a la Junta Electoral, al mateix temps que va enviar un requeriment al regidor de Compromís perquè confirmara que el contingut era l'habitual per a autoritzar-lo, com així es va fer.

No obstant això, Macián assegura haver vist dies abans en un perfil de xarxes socials de la formació valencianista un vídeo on es podia veure a Brancal i Nomdedéu ensobrant la propaganda electoral al mateix temps que corejaven “Primavera europea; Primavera valenciana”, segons ha cantat en seu judicial.

Les proves, no obstant això, s'han esfumat. El vídeo de Facebook va desaparéixer del perfil i el correu electrònic es va perdre també en un canvi dels comptes municipals. El cas és que, ha explicat Macián, va custodiar els sobres un temps i, amb les presses per fer la mudança de despatx en perdre les eleccions, aquests van quedar ocults en una caixa, fins que, quatre anys més tard, se'ls va trobar i, veient un obert, va confirmar les seues sospites, per la qual cosa va decidir donar compte a la justícia.

En el seu pas pels jutjats Brancal i Nomdedéu han sigut acompanyats per altres membres de Compromís, com la secretària d'organització de la formació, Amparo Piquer, o la seua secretària general Águeda Micó, que ha declarat a les portes del jutjat que es tracta d'una “persecució” que forma part de “l'estratègia que segueix el PP des de fa temps per a posar-nos a tots en el mateix sac”.

A finals de la setmana es preveu que el jurat popular triat per sorteig determine el veredicte després d'analitzar l'argumentat per les parts. Es posarà així conclusió a tres anys de procés un procés judicial que va arribar a arxivar-se a petició de la Fiscalia en 2019 per a posteriorment reobrir-se de nou a demanda del PP.

 

MÉS FOTOS