José Manuel Casañ, líder de Seguretat Social: “El disc ‘Introglicerina’ continua vigent en l'actualitat”

Tres dècades d'Introglicerina, el disc de Seguretat Social que va marcar una època en la música espanyol es puja als escenaris i plena les sales per a fer sonar les cançons d'aquest àlbum que celebra el seu 30 aniversari. 

Així, el dissabte 19 de març, en plenes festes de la Magdalena de Castelló, el grup valencià actuarà a la sala Salatal Club de la capital de la Plana.

El grup de ‘Chiquilla’ i ‘Comerranas’, dos clàssics, porta fins a Castelló les cançons de l'àlbum de ‘Introglicerina’, un disc que marca el final d'una època, d'una dècada.

José Manuel Casañ (veu), Cristóbal Perpiñà (guitarra), Emilio Doceda (baix) i Julián Nemesio (bateria) rescaten de nou les cançons d'aquest àlbum per a donar forma en directe a un disc que unia rotunditat, actitud i cançons solvents. "Introglicerina" supura pels quatre costats punk, ràbia, actitud, pinzellades d'hard-rock, i sobretot la cohesió d'un grup que sobre les taules era un autentique vendaval, amb concerts incendiaris que malbarataven una provocació d'esquinçadora vitalitat.

Seguretat Social va nàixer en 1982 i elperiodic.com ha xarrat amb el valencià José Manuel Casañ, líder i cantant de la banda.

Com ha evolucionat el grup en els seus quaranta anys d'història? 

Per a veure com hem evolucionat, cal fer una anàlisi per a veure com ha canviat la societat a Espanya i en el món. Venim de l'after punk, de la moguda espanyola. Al principi érem una banda que imitava el que succeïa a Londres i Amèrica, però amb la globalització comencem a tindre consciència del que ocorreria en qualsevol part del món, tot va començar a ser immediat i es van aconseguir derrocar moltes fronteres.

En els anys 90 obrim els ulls i vam veure que tenim música valenciana molt important i anem descobrint que no és necessari seguir l'exemple anglosaxó.

Quins van ser els inicis de Seguretat Social?

Érem un grup d'amics amb inquietuds. Als 6 anys jo estava en el grup ‘Los pequeños ruiseñores’ i record estar enfront de l'espill amb un raspall de pèl de la meua mare enfront de l'espill cantant cançons de Bruno Lomas. Va ser una cosa mística. Vaig saber que anava en aquesta direcció.

Amb 14 anys, amb Andrés Serrano, el guitarrista que em va acompanyar en  ‘Los pequeños ruiseñores’  féiem ‘Jesucristo superestar’ en teatre i amb 16 anys vaig formar ‘Paranóicos’ fins que en 1982 ja va nàixer la banda de Seguretat Social.

En 1985 vau triomfar en el Festival de Benidorm…

Quedem els segons però va ser la bomba. El festival fins llavors era melòdic i va arribar el rock, les coses estaven canviant. En realitat vam ser els triomfadors, amb aqueixos pèls, els pinchos, les crestes… era una cosa nova, molt cridaner per a l'època.

Quins són els orígens de ‘Introglicerina’?

El disc comença a gestar-se al desembre de 1989 en els Estudis Tabalet d'Alboraia, amb el grup en estat de gràcia. Veníem de gravar "Vi, tabac i caramels", amb aqueix irresistible single que va ser "Que et donaré" i que finalment es va consolidar com una gran promesa del rock nacional. Andy Wallace va ser l'encarregat dels comandaments tècnics, un productor prestigiós que ha treballat entre altres amb Aerosmith i Run DMC, Nirvana, Sonic Youth, Jeff Buckley o Bad Religion. Al costat d'Andy Wallace, el grup treballem en els arranjaments de "Introglicerina", que finalment va eixir al carrer al març de 1990. Aquest disc el presentem a França en L´ Elysée Montmartre, New Moon i el Palace de París.

Introglicerina segueix molt vigent en l'actualitat.