Innotransfer aborda les possibilitats del biogàs com una tendència energètica de futur a la Universitat Jaume I

Espaitec ha organitzat la jornada «Innotransfer: Biogàs, una tendència energètica de futur» on el teixit empresarial valencià i l'entorn acadèmic de la Comunitat Valenciana han reflexionat sobre els reptes als quals s'enfronten en l'àmbit de la descarbonització a causa de la necessària reducció, eliminació i neutralització d'emissions de COâ‚‚, emparades per la Llei Europea del Clima i Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, i a la importància de la transferència de coneixement universitat-empresa per a continuar millorant processos productius i incrementar l'eficiència energètica del sector.

El vicerector d'Innovació, Transferència i Divulgació Científica de la Universitat Jaume I, David Cabedo, ha inaugurat la jornada, acompanyat en la taula per Pedro Fresco, director general de Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, i, virtualment, pel vicepresident executiu de l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche.

Cabedo ha agraït el suport i la presència en la jornada Innotransfer dels directors generals de Transició Ecològica i Canvi Climàtic de la Generalitat Valenciana, Pedro Fresco i Celsa Monrós respectivament. Fresc ha destacat que «el desenvolupament del biogàs s'ha convertit en els últims mesos en una de les prioritats de la Generalitat Valenciana, ja que actualment estem en un procés de descarbonització sense precedents».

Per part seua, García Reche ha assenyalat que «a la Comunitat Valenciana existeix un gran cabal de coneixement científic i tecnològic en matèries que tradicionalment no hem aprofitat com el biogàs, per la qual cosa és el moment de posar-se a treballar per a resoldre problemes d'aquest calat».

La primera ponència ha tingut com a eix central la presentació de la Ruta Valenciana del Biogàs a càrrec de la directora general de Canvi Climàtic de la Generalitat Valenciana, Celsa Monrós, i el coordinador tècnic del document, Juan Mora. Aquest instrument, elaborat per la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural i Emergència Climàtica que recull la producció actual de biogàs en la Comunitat Valenciana, es desglossa segons la procedència de cada residu: aigües residuals, bioresidus, residus ramaders, restes herbàcies i residus de la indústria agroalimentària. Així doncs, l'objectiu del document és reduir en un 3% les emissions globals de la Comunitat Valenciana.

A continuació ha intervingut el responsable del Departament d'Enginyeria Rural de la Unió de Llauradors i Ramaders de la Comunitat Valenciana, Carlos Parrado, qui ha analitzat la gestió sostenible de fems i purins. Segons ha definit Parrado, «una de les línies efectives a seguir en aquest àrea és substituir els abonaments químics o de síntesis per fertilització orgànica, utilitzant fems i purins com a abonaments per a la producció agrícola».

Seguidament, el director d'Operacions en Inderen, Alejandro Lahoz, ha presentat quins són els reptes que suposa la construcció de plantes de biogàs. D'una banda, Lahoz ha assegurat que existeixen promotors potencials a Espanya com a productors i gestors de residus, inversors i comunitats energètiques. No obstant això, «l'escenari actual es caracteritza per un procés llarg per a autoritzar aquestes instal·lacions i una normativa poc específica», ha apuntat.

La trobada ha avançat amb la ponència de la consultora especialista en Biogàs i Gasos Renovables de Biovic, Sara Milner, qui ha assenyalat que «el biogàs és una de les energies renovables amb major contribució a la descarbonització, ja que té el potencial de reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle entre un 10% i un 13% en l'àmbit mundial».

Per part seua, el coordinador de la Plataforma Temàtica Interdisciplinària de Transició Energètica Sostenible del CSIC i investigador del Grup de Conversió i Emmagatzematge d'Energia de l'Institut de Tecnologia Química, UPV-CSIC, Antonio Chica, ha analitzat el biogàs com a matèria primera per a la producció d'hidrogen renovable i combustibles sintètics. Així doncs, ha definit alguns avantatges de l'hidrogen com, per exemple, la seua alta densitat energètica i la seua capacitat d'emmagatzemar grans quantitats d'energia durant molt de temps.

Finalment, la investigadora del Grup d'Investigació en Fluids Multifásics de la Universitat Jaume I, Rosario Arnau, ha exposat la modelització hidrodinàmica i bioquímica de digestors anaerobis a gran escala.

Per a clausurar la jornada, la manager d'Innotransfer en Espaitec, Laura Menéndez, ha presentat la plataforma de reptes del programa Innotransfer i ha agraït als participants, presencials i en línia, el seu interés en la jornada i els ha animat a seguir les evolucions del programa.

INNOTRANSFER

Innotransfer és una iniciativa multisectorial d'innovació oberta i gestió col·lectiva que té com a fi promoure el procés de la transferència de coneixement i tecnologia dels grups d'investigació de les universitats públiques de Comunitat Valenciana a l'ecosistema empresarial del territori en sectors econòmics clau com a hàbitat sostenible; agroalimentació; mobilitat sostenible i automoció; tecnologies habilitadores; salut; infraestructures; i turisme intel·ligent, pilotat pels parcs científics i tecnològics de la Comunitat Valenciana i en el qual participen també les principals associacions empresarials i la xarxa d'Instituts Tecnològics REDIT sent finançat per l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI). El pròxim 2 de desembre Innotransfer abordarà la valorització de residus en el sector tèxtil, jornada que organitza el Parc Científic de la Universitat d'Alacant.