Un estudi de l’UJI recolza la necessitat de major investigació i suport a les dones autistes en el procés de la maternitat
Un article de la Universitat Jaume I de Castelló publicat en la revista Autism in adulthood ha recollit algunes de les necessitats detectades en dones autistes respecte a la maternitat, entre les quals hi ha l’escassetat de professionals amb coneixements actualitzats per a identificar l’autisme i brindar una millor atenció individualitzada o la conveniència d’una xarxa de suport familiar i social que afavorisca la transició a l’experiència de ser mares.
L’article «Until I had my son, I did not realise that these characteristics could be due to autism: motherhood and family experiences of Spanish autistic mothers», firmat per la professora i investigadora Irene García Molina i l’estudiant del Màster en Intervenció i Mediació Familiar Mónica Cortés Calvo, recull l’experiència de nou dones autistes espanyoles, set mares i dues que volen ser mares, d’entre 29 i 58 anys d’edat, que van respondre en una entrevista a preguntes obertes sobre maternitat i vida en parella, que van ser avaluades sota un enfocament qualitatiu. La selecció de les participants es va fer a través de cinc de les fundacions d’autisme més importants d’Espanya.
Les temàtiques en què han coincidit la major part de les entrevistades han estat relacionades amb la necessitat de comptar amb professionals sanitaris que sàpiguen identificar l’autisme, ja que la majoria d’elles van ser diagnosticades després que els seus fills o algun altre familiar fora diagnosticat (i en algun cas, la família va dubtar del diagnòstic, perquè pensava que la mare buscava protagonisme) i la importància d’una bona relació familiar (parella i fills) durant el procés de diagnòstic per tal d'augmentar l’autoacceptació.
Un altre dels aspectes que més preocupava les dones respecte a la maternitat és la influència de la reactivitat sensorial i l'ansietat perquè van veure intensificats molts dels aspectes de la seua maternitat i de les seues relacions, des de l’embaràs fins a experiències més íntimes. També van destacar la importància d’una major conscienciació sobre les característiques de la condició autista en les dones i en la maternitat, perquè la família els puga brindar una major atenció i suport i, al mateix temps, perquè s’adapten els protocols hospitalaris per a les dones autistes embarassades.
En opinió de les investigadores, «és important la col·laboració dels diferents col·lectius en la investigació d’aquests temes (dones, família i professionals sanitaris) per a conèixer les seues prioritats i oferir-los una atenció més personalitzada, des de l’embaràs fins a la criança dels fills». A més a més, subratllen, «es requereixen més estudis per fer caure les barreres que rodegen la intersecció de la maternitat i la diversitat i per a oferir una major comprensió i acceptació en les persones que interactuen amb elles».
Els resultats de la mostra, encara que no és representativa de la població de mares autistes pel nombre d’entrevistes, serveixen com a punt de partida per a futurs estudis. Les investigadores no han trobat cap investigació anterior sobre les experiències i necessitats de les dones autistes espanyoles que són o volen ser mares i les relacions amb els seus fills. Les que hi ha estan centrades en els xiquets o xiquetes o són de països amb una cultura diferent de l’espanyola.
El projecte «Mares autistes: embaràs, part, lactància i criança: la maternitat en les dones autistes» ha sigut possible gràcies al finançament del Premi Compromís Social de Banco Santander i la Universitat Jaume I de Castelló en 2022. La professora García Molina, membre del grup d’investigació DEVELOP (Desenvolupament i Contextos Educatius), continua la investigació sobre aquesta temàtica, centrada en les mares amb autisme i les seues famílies, així com dels professionals de la sanitat de la província de Castelló. Les persones interessades a participar en l’estudi poden escriure a autistasmujeres@gmail.com