Creixen les agressions a metges a Castelló: un 17% són reincidents

Les agressions que pateixen els metges van centrar aquest dijous la Jornada d'Agressions organitzada pel Col·legi de Metges de Castelló, una activitat en la qual es va destacar l'increment d'aquestes incidències que, segons van assenyalar, ha afectat també administratius i zeladors, sobretot en pandèmia i postpandèmia. De fet, el conseller de Sanitat Universal i Salut Pública, Miguel Mínguez, en la fase postpandèmica, amb l'augment de les demores i llistes d'espera, “ha fet molt de mal”.

Aquestes dades es coneixen el mateix dia en què s'ha produït, com els ha comptat elperiodic.com, un greu intent d'agressió en un hospital de la ciutat de València: Agents de la Policia Nacional han detingut a València a dos germans, de 30 i 35 anys, d'origen espanyol, com a presumptes autors dels delictes d'amenaces i atemptat a agent de l'autoritat.

El comissari principal de la unitat central de seguretat privada i interlocutor policial nacional sanitari, Manuel Yanguas, va destacar durant la Jornada d'Agressions que va acollir ahir el Col·legi de Metges de Castelló, l'increment en un 7% de les denúncies respecte a 2021, per la qual cosa va demanar als metges que no empatitzen amb els agressors perquè hi ha un 17% de reincidents. Per això va recomanar que no entraran solos a atendre un servei domiciliari i Yaguas va recordar que les agressions també abasten als administratius i zeladors, especialment durant la pandèmia i postpandèmia.

El comissari va assenyalar també que el 42% de les agressions són verbals i va aportar la dada que, de les més de 10.000 agressions registrades en 2021, un 10% van ser físiques.

Durant la seua intervenció, el comissari va reiterar la col·laboració entre els agents socials implicats per a atallar el problema i va apostar per l'educació des dels col·legis.

Per part seua, el comissari va reiterar la col·laboració entre els agents socials implicats per a atallar el problema i va apostar per l'educació des dels col·legis.
El doctor José María Rodríguez va reivindicar un registre unificat d'agressions gestionat pel Ministeri de Sanitat per a poder tindre una base sòlida i treballar en l'elaboració d'una llei específica per a atallar un problema que no sols és “nostre, sinó que afecta altres països, europeus i mundials”. Secundant-se en dades estadístiques, com les 10.043 agressions registrades en 2021, que va suposar un increment del 20%, d'elles 1.483 van ser agressions físiques, va recordar que estem davant un problema que ha existit sempre i que també es dona a nivell europeu i mundial. “Lamentablement, estem condemnats a conviure amb les agressions”. Per això, va postil·lar, els Col·legis ofereixen assistència jurídica als professionals. Va apel·lar també a millorar la relació metge-pacient, “que es trenca després d'una agressió”, per al que cal educar per a la salut.

Durant la jornada, moderada per Carlos Fornés, es va parlar d'endurir les sancions, coordinar esforços entre els agents socials i impulsar l'educació sanitària dels ciutadans per a atallar el greu problema de les agressions a metges i personal sanitari van ser algunes de les conclusions de la Jornada d'Agressions que va acollir ahir el Col·legi de Metges de Castelló. Una jornada inaugurada per l'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, i clausurada pel conseller de Sanitat, Miguel Mínguez.

La presidenta del COMCAS, la doctora Eva Suárez, va ressaltar en la presentació, la gravetat del problema, que “ocupa i preocupa els professionals i als responsables del Col·legi, que “estem contínuament buscant solucions, reunint-nos amb l'administració i responsables dels cossos de seguretat” per a buscar eixides que frenen “les agressions són condemnables i repudiables perquè trenquen el principi de la pràctica mèdica, basada en la confiança i el diàleg entre el metge i pacient”. Condemna en la qual va coincidir amb el presi- donen-te de l'Associació de Dret Sanitari de la Comunitat Valenciana (ADSCV), Carlos Fornés, organitzador de la Jornada.

Marco va demanar respecte per al treball dels professionals, destacant la labor efectuada durant la pandèmia. Va posar en valor jornades com aquesta; va lamentar l'augment de la crispació” a la qual, sense quantificar, va dir que “no sé si contribuïm els polítics”. Per això, atallar aqueixa crispació, va apel·lar “al respecte i a l'educació”.

Alejandro Calvente va instar la Conselleria de Sanitat a posar en marxa un sistema de vigilància enfront de les agressions, comptant amb la seguretat privada, almenys en els punts d'atenció continuada, i que revise l'espai de les consultes, amb importants barreres arquitectòniques “que no deixen escapatòria al metge en cas d'intent d'agressió”. Va lamentar la baixa quantia de les sancions que no dissuadeixen a l'agressor i va posar exemples com les agressions verbals registrades fa a penes un mes en un centre de salut de Castelló.

Calvente va respondre a la petició dels agents policials que el metge denuncie reclamant un sistema que les agilitze i que s'establisquen “mecanismes molt més àgils i anònims per a denunciar. Volem que siga la pròpia Conselleria, com a ocupadora, la que efectue aqueixa denúncia”.

La Fiscal Cap de Castelló, María Díaz, va exposar les línies bàsiques que segueix el ministeri fiscal a l'hora d'actuar davant un delicte. Línies que tenen com a eix el principi de legalitat, d'intervenció mínima i de finalitat de la pena, assenyalant que tenen la possibilitat de sancionar a través del dret administratiu i penal, però que no es pot sancionar per tots dos. Va assenyalar que l'administratiu contempla multes de 601 a 30.000 euros per infraccions greus com a desordres en establiments públics, obstrucció fins i tot empleat públic en l'exercici de les seues funcions o intrusió en instal·lacions on es presten serveis bàsics a la comunitat", va apuntar. Ara, bé, “quan els fets són greus, va dir, cal acudir i sempre a la penal, per les conseqüències d'antecedents, control i mesures de seguretat”.

El conseller de Sanitat reconeix que les demores i llistes d'espera "ha fet molt de mal"

El conseller Miguel Mínguez, va clausurar la Jornada, ressaltant que l'educació, des de l'escola és important per a començar a atallar el problema. D'aquí ve que, “hem de treballar juntament amb la Conselleria d'Educació i els professionals sanitaris”. Va admetre que la fase postpandèmica, amb l'augment de les demores i llistes d'espera, “ha fet molt de mal”. I va reconéixer que “les administracions hem arribat tard” per a donar solucions, però, que estan abordant el problema amb “el nostre pla integral contra les agressions”. “Estem elaborant un mapa d'agressions per a conéixer en quins punts hi ha més problemes. Hem vist que en la zona rural la gent és més respectuosa i li dona valor al metge.

No obstant això, en la zona costanera, en localitats turístiques, detectem més agressivitat”, va indicar Mínguez, qui no entén “perquè hem de ser més agressius a l'hora de demanar una consulta mèdica que quan comprarem a una botiga”.

En resposta a la demanda de major seguretat plantejada pels professionals, el conseller va indicar que “estem posant mitjans per a evitar aqueixes agressions”. Accions que passen per posar més càmeres de vigilància, cooperar amb les forces de seguretat, però, sobretot, “fomentant l'educació. Els ciutadans han de saber i conéixer els seus drets i obligacions, però han de respectar la nostra professió, la del metge”. En aqueixa línia d'educar va plantejar la necessitat de “intentar rehabilitar a l'agressor”.