La Cátedra de Arquitectura Circular de l'UJI aposta per la renaturalització del medi urbà per a construir espais més saludables

La Càtedra d'Arquitectura Circular de la Universitat Jaume I, amb el suport de la Vicepresidència Segona i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, i creada amb l'objectiu de difondre i implementar els principis de l'economia circular en l'arquitectura dins del context de transició ecològica, ha realitzat la jornada «Renaturalització del medi urbà com a estratègia de l'arquitectura circular», en la qual s'han presentat dos exemples de renaturalització del medi urbà com a eina per a la creació d'entorns urbans més sostenibles, saludables i atractius per a tots: el Jardí de Trini Simó de València i el Jardí del Temps de la Universitat Jaume I.

En la presentació, Ángel M. Pitarch ha recordat els principals objectius de la Càtedra d'Arquitectura Circular que dirigeix al costat de M. José Ruá, dins dels quals es troba la renaturalització del medi urbà, que suposa abordar a través del disseny un dels principis de l'economia circular que és regenerar la naturalesa i d'aquesta manera protegir la biodiversitat en els espais públics, la qualitat de vida dels ciutadans i la cura del medi ambient creant ciutats més sostenibles, resilients, segures i inclusives.

En la jornada han participat tres persones expertes en la matèria que han compartit les seues experiències a través d'alguns treballs desenvolupats en els seus respectius despatxos professionals.

En primer lloc, ha intervingut Marcel Cumplido, que al costat de Lara Llop formen SUC arquitectes, despatx especialitzat en la investigació i projectes al voltant del territori, paisatge i espai públic. Cumplido ha fet referència a les moltíssimes dades que defensen que el planeta està canviant a tots els nivells, la principal causa dels quals és l’ésser humà que ha desenvolupat una transformació a nivell global. Aquest fet ha donat lloc a la nova era biològica, l’«antropocé», i ha assenyalat que les qüestions ambientals (catàstrofes naturals, fallades del clima, fenòmens extrems, etc.) són les que més impacte tenen actualment en l'economia, repercutint, fins i tot, en morts prematures per contaminació atmosfèrica. Per tant, no sols ha de vincular-se a conceptes com la qualitat d'aire, sinó també a altres relacionats amb el disseny com és l'efecte de l'illa de calor.

Cumplido ha indicat que la solució passa per plantar arbres, perquè regulen la temperatura, augmenten la biodiversitat urbana, milloren la salut física i mental de les persones i el confort acústic, a més de prevenir les inundacions i filtrar els contaminants atmosfèrics. «I més encara en un panorama climàtic en el qual patim un augment de temperatura i l'alteració del cicle de l'aigua amb un increment de períodes de sequera alternats amb episodis de pluges torrencials», ha assenyalat.

Després de reivindicar que el major capital del planeta és el sòl fèrtil ha presentat el projecte «Hortus Conclusus. El Jardí de Trini Simó», guanyador del concurs d'idees per al desenvolupament d'un solar emblemàtic a València que va aconseguir «salvar-se» de l'especulació immobiliària gràcies a la pressió ciutadana coneguda com «Salvem el Botànic» i que va anar finalment destinat a un espai verd en el qual se sol·licitava desenvolupar un jardí hortofructícola basat en el paisatge de l'horta valenciana.

El projecte basat en el model «Hortus Conclusus» (antigues hortes a la ciutat limitades per murs) consta de tres camps de cultiu disposat en diferents bancals i entre dos basses que permeten un circuit de reg continu, tot això delimitat per un mur de tàpia i una massa d'arbres ornamentals que donen resposta als vials rodats. Cadascun dels elements del projecte, ha explicat Cumplido, fa referència a aquells elements (pèrgola, parra, fruiteres, camins, reg a manta…) indispensables per a concebre el paisatge de l'horta. Finalment, ha fet referència a la importància de generar i cuidar la biodiversitat, així com de proporcionar suficient espai i sòl estructural als arbres perquè puguen exercir la seua important funció.

Durant la segona ponència, J. Ignacio Fuster i Antonio Gallud, de VAM 10 arquitectura i paisatge, despatx que va dissenyar el Jardí dels Sentits de l'UJI, han puntualitzat quant ha evolucionat la concepció del paisatge i els espais verds a les ciutats perquè actualment l'entorn s'estudia des d'un punt de vista més ampli i mediambiental, i els jardins han deixat de considerar-se com a elements aïllats per a connectar-se entre si creant una única xarxa verda en l'entorn urbà.

Fuster i Gallud han explicat el Jardí del Temps, també ubicat a l'UJI. Aquest projecte va sorgir com una aposta clara de la Universitat Jaume I de convertir un vial rodat en un espai verd. Els arquitectes van apostar per crear un eix nord sud que vinculava el cor de la universitat amb el riu Sec que descendeix cap a la ciutat de Castelló, establint noves relacions espacials entre els edificis d'una manera inclusiva i accessible.

Destaca en aquest projecte la coexistència de divergents elements vegetals que permeten la seua evolució al llarg del temps, donant com a resultat diferents imatges de l'espai al llarg del temps i en cadascuna de les estacions de l'any, creant d'aquesta manera espais per a ser utilitzats per la comunitat universitària.

Després de les exposicions s'ha obert un debat en el qual s'ha aprofundit sobre l'explotació i l'ús dels cultius generat en el Hortus Conclusus, i la necessitat de crear espais verds controlats per al seu ús i entreteniment.

Com a conclusions de la jornada, Ángel Pitarch ha destacat la importància de transformar solars i espais urbans en zones verdes, la creació de connexions entre els diferents espais verds per a facilitar el moviment de la biodiversitat, i la concepció d'espais verds construïts com a elements dissenyats per a ser colonitzats per les persones usuàries millorant la qualitat de vida d'aquestes.