Castelló reclama un finançament més just de l'Estat a la Comunitat Valenciana i a Castelló
Representants d'organitzacions sindicals i grups polítics municipals han abanderat avui a Castelló la reivindicació d'un finançament autonòmic que faça justícia amb les necessitats i el pes poblacional del poble valencià en el conjunt de l'Estat. La reclamació s'ha explicitat amb la col·locació d'una pancarta que penjarà en la façana de l'edifici nou de l'Ajuntament i la lectura d'un manifest que reflecteix la demanda de la societat valenciana d'un millor tracte econòmic des del Govern central.
“La nostra obligació com a responsables d'institucions públiques és aconseguir grans acords per a defensar grans causes que facen avançar a la nostra societat”, ha afirmat l'alcaldessa de Castelló. Amparo Marco ha afirmat que millorar el finançament suposaria per a Castelló un total de 44 milions d'euros més cada any. “Amb eixos diners tindríem una millor sanitat, una millor educació i més polítiques socials. No estem demanant cap privilegi. Estem exigint el que ens correspon per justícia i, en aquesta justa demanda, hem d'estar tots units”.
El manifest ha sigut llegit per portaveus dels sindicats UGT i Comissions Obres i dels grups polítics que van signar el manifest per un finançament més just: PSPV, Compromís i Castelló en Moviment. La vicealcaldessa, Ali Brancal, ha llegit la part final del manifest, on es reclama un nou model de finançament i que es destine al territori valencià l'equivalent al pes poblacional en el conjunt d'Espanya, així com el reconeixement dels dèficit acumulats pels sistemes de finançament aplicats fins ara. “Els valencians i les valencianes vivim un moment històric per a posar punt final a la discriminació, per a avançar cap a una societat més justa”, ha afirmat
De fet, mentre la població valenciana representa un 11% de la població total de l'Estat Español, les inversions destinades a terres valencianes en els Pressupostos Generals de l'Estat de 2017 han suposat menys del 4%. Aquesta situació es manté almenys des de l'any 2002, la qual cosa ha generat l'anomenat deute històric, xifrada pels experts en uns 15.000 milions d'euros acumulats en tot aquest temps.
Quant a la distribució territorial de la inversió estatal, cada valencià o valenciana rep a l'any 119 euros, una xifra que col·loca a la Comunitat a la cua de la inversió per càpita respecte a la resta de comunitats autònomes. Aquesta xifra està molt per sota de la mitjana, que és de 185 euros, i suposa pràcticament una quarta part del que reben els habitants de la comunitat millor finançada, Castella i Lleó, on arriben 405 euros per càpita.
Més de 600 entitats entre institucions, partits polítics, entitats civils, sindicats, associacions d'empresaris i tot tipus d'ens s'han sumat a aquest clam per un finançament just. En aquesta línia, s'ha convocat una gran manifestació a València el 18 de novembre, en la qual es pretén explicitar en el carrer l'aspiració del poble valencià per a eixir de la situació de infrafinanciación.
