ASCER alerta que el PERTE de descarbonització s'allunya de la realitat industrial i del seu objectiu original

Des del sector fabricador de taulells i paviments ceràmics lamentem que una vegada publicat el Projecte d'ordre que estableix les bases reguladores d'ajudes del PERTE de Descarbonització es constata que el disseny del mecanisme s'allunya de l'objectiu últim d'aquest: avançar en la descarbonització i en la millora de la competitivitat de la indústria espanyola.

“Aquest PERTE que estava cridat a ser una iniciativa estratègica i de gran interés per a la indústria espanyola, lamentem que una vegada més no es traduïsca en un suport substancial al clúster ceràmic per a abordar un desafiament tan gran com la seua descarbonització” ha manifestat Alberto Echavarría, secretari general de ASCER.

Concretament les crítiques del sector apunten a quatre eixos: nul efecte incentivador pel baix percentatge de finançament dels projectes; condicionant de complir amb la Llei General de Subvencions i el termini mitjà de pagament a 60 dies per a poder ser beneficiari; els criteris exigits de reducció d'emissions, que són objectivament inassolibles en el nostre sector; terminis d'execució irreals i enorme complexitat del tràmit tant de la sol·licitud com de la justificació del projecte.

Sobre l'aspecte econòmic, la dotació del tram d'ajudes està molt limitada amb menys del 30% d'ajuda directa, per la qual cosa només els projectes d'empreses que ja tenien previst dur a terme la inversió seguiran avant.

Sobre el requisit de compliment amb la Llei General de Subvencions, est i tots els PERTEs en marxa en l'actualitat estan totalment condicionats per la LGS, per la qual cosa per a accedir als fons és condició sine qua non comptar amb un termini de pagament a proveïdors màxim de 60 dies. En un context com l'industrial espanyol en el qual una gran part de la producció s'exporta, com en el cas concret del sector fabricador de rajoles ceràmiques, aquest condicionant és una barrera que exclou a la majoria de les empreses, impossibilitant-los optar a aquest finançament.

D'altra banda, només els projectes que reduïsquen les emissions substancialment per davall del Benchmark de cada sector seran finançables. Per als sectors de difícil descarbonització com la indústria taulellera, els criteris de reducció d'emissions dels projectes a finançar pel PERTE fan impossible el compliment. El sector fabricador de rajoles ceràmiques ja va reduir les seues emissions en més d'un 60% des de 1980 fins hui, escometent una profunda transformació industrial i un canvi de combustibles. En l'actualitat els ràtios de reducció d'emissions exigibles són difícilment assolibles per a un sector com el ceràmic que consumeix gas natural, la font d'energia més neta disponible, i que no disposa encara d'una alternativa viable.

Finalment, els terminis d'execució són totalment irreals tenint en compte el termini de finançament, estructuració, implementació i execució d'un projecte de descarbonització en instal·lacions industrials com les del sector tauleller o com les d'altres indústries pesants, més encara, tenint en compte les incerteses tècniques existents i l'envergadura del canvi de paradigma productiu al qual ens enfrontem.

Des del sector reclamem que aquest tipus de mecanismes estiguen més pròxims a la realitat industrial, exigint objectius de reducció d'emissions abordables per a sectors amb major dificultat per a la seua descarbonització; amb terminis assolibles i major percentatge de finançament; i sobretot sense traves com la de l'exigència de Llei General de Subvencions. És primordial que es faça una modificació de la LGS per a eliminar l'article 13.3 bis, que està suposant la principal barrera d'accés a les ajudes públiques de sectors espanyols amb un alt pes d'exportació.