Aquestes seran els nous carrers peatonals de Castelló

Els carrers de l'ametla central de Castelló van camí a la conversió en zona de vianants. Es tracta dels vials que envolten al centre històric, els que queden encotillats dins de les rondes Millars i Magdalena i el carrer Governador.

Així es desprèn de la proposta de l'Ajuntament per a optar a 8’7 milions dels fons europeus per a la posada en marxa de la futura Zona de Baixes Emissions (ZBE), amb un pla que contempla tres actuacions: La creació d'un corredor al llarg del Riu Sec, la construcció de nous pàrquings dissuasius i la conversió en zona de vianants de nous carrers.

“Avancem així en la transformació de Castelló i treballem per a anticipar-nos al compliment de la llei estatal de canvi climàtic que obliga als municipis de més de 50.000 habitants a crear zones de baixes emissions abans de 2023”, ha indicat l'alcaldessa, Amparo Marco.

Aquesta és la segona convocatòria de fons europeus a la qual opta l'Ajuntament per a crear aquesta ZBE de 749.000 metres quadrats. En la primera, el mes de febrer passat, ja es van obtenir 7 milions d'euros per a planificar el redisseny de la ciutat.

Quins carrers es convertiran en zones peatonals?

Segons han informat des del consistori, en aquests espais s'implementarà un model de carrer de plataforma única per a reduir la velocitat del trànsit i fer els carrers més accessibles. És a dir, el carrer i les voreres estaran a la mateixa altura com ja succeeix en el centre històric. El cost estimat és de 2’3 milions d'euros.

Se busca amb això calmar del trànsit, reduir el risc d'accident, la contaminació acústica, les emissions dels tubs d'escapament i el canvi progressiu dels costums de mobilitat dels ciutadans, perquè s'use el vehicle motoritzat “de forma més coherent”.

A més, es crearan diverses superilles per als vianants (àrees modals) amb les quals se busca un altre objectiu: Augmentar la interacció social, la cohesió dels barris i la potenciació de l'activitat comercial. Aquestes són els nous carrers proposats per a implantar aquest model:

Superilla entre La Farola i l'Institut Ribalta: Els carrers Pintor Castell, Villarroig, Calvari, Dolores, Pedro Aliaga, Germanies, Infant Don Pedro i Rosell.

Superilla d'Hort dels Corders: Els carrers Arquitecte Traver, Amadeu I, Echegaray, Trullols, Vivancos, i enllaç d'Horts dels Corders.

Superilla en l'àrea del Teatre Principal: Els carrers Fola, Sagasta i Pelayo, que se sumen al carrer Moyano, ja proposat el febrer passat.

Altres zones que ja apareixien en la proposta de febrer eren la conversió en zona de vianants de la zona de l'avinguda Rei en Jaume o el Raval de Sant Félix. Així mateix, s'espera la contractació d'un nou sistema de càmares per a restringir en un futur l'accés per aquestes àrees.

En total, s'espera restringir el trànsit en els pròxims anys al nucli central de la ciutat amb diverses modalitats de conversió en zona de vianants o semipeatonalització. Aquesta Zona de Baixes Emissions comprendria l'àrea dins de l'anell format pel carrer Cerdan de Tallada en el nord, Governador i avinguda Casalduch en l'est, Orfebre Santa Línia pel sud i la ronda Millars i Magdalena per l'oest.

Més aparcaments dissuasius

Un altre dels projectes presentats és l'adequació del pàrquing de l'avinguda de la Mar (l'antic Goliat), per un cost de 658.000 euros. Amb la reforma es vol ordenar l'aparcament i instal·lar arbratge per a reduir l'impacte visual d'una zona dura com aquesta.

Serà un dels sis aparcaments dissuasius als afores de la ciutat amb els quals se cerca crear una bossa d'aparcament exterior que evite que els vehicles entren al centre de la ciutat.

Un altre dels pàrquings se situarà en els solars enfront de l'estació de ferrocarrils de Renfe. Un espai que l'Ajuntament està comprant als seus propietaris.

Únicament queden dues parcel·les per comprar, al no arribar a un acord amb els propietaris, per la qual cosa el consistori iniciarà la seua expropiació en conte s'aprove el Pla General d'Ordenació Urbana, pendent encara de que un informe de Costas avale l'últim document previ (el POP: Pla d'Ordenació Detallada).

Un corredor ciclopeatonal en el Riu Sec

La tercera actuació del projecte és el corredor ciclopeatonal en la ribera del Riu Sec en la zona de Crèmor. Té un cost de 3’4 milions d'euros i correspon a l'àrea que discorre des del Pont Europa (carrer Jesús Martí Martín) fins al pont de l'avinguda Cardenal Costa.

El projecte d'urbanització contempla recorreguts per als vianants i ciclistes en les dues riberes del riu i una nova passarel·la de ciclovianants, amb l'objectiu d'impulsar la mobilitat per als vianants i ciclistes per a aconseguir un sistema de mobilitat més segur i amable; generar salut i benestar en la població; i millorar la qualitat de l'aire i reduir la contaminació acústica.