Amparo Lasén: «Les experiències que compartim a les xarxes acaben sent la font de lucre i base del model de negoci de les empreses actuals»
La Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I ha celebrat la jornada «Joventut Postcrisi», organitzada pel grup Desigualtats i Resistències (DESiRES) de Sociologia i Metodologies d’Investigació Social, del Departament de Filosofia i Sociologia de l’UJI.
La jornada s’ha iniciat amb la presentació del projecte «Representacions socials de joves: formació/ocupació, política i gènere», que han dut a terme des del grup DESiRES. Vicent Querol, professor de Sociologia de l’Oci i del Turisme i de Tècniques d’Investigació Social de l’UJI, entre d’altres, i Emma Gómez Nicolau, doctora en el Departament de Filosofia i Sociologia de la Universitat Jaume I, han sigut els encarregats d’encetar la jornada amb la seua presentació.
Seguidament, Amparo Lasén Díaz, professora de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, ha impartit la seua xarrada «L’educació sentimental digital de les i els joves». En la xarrada ha tractat diversos temes sobre les implicacions afectives de la digitalització en la vida quotidiana de les persones actualment i ha recalcat en repetides ocasions que, aquesta implicació i els seus efectes afecten també els adults o qualsevol persona que empre i tinga relació amb les eines digitals, com per exemple les xarxes socials.
La professora també ha fet al·lusió a la idea de la «re-mediació». «Les relacions digitals no sorgeixen en un context sense mediadors anteriors, sinó que són visibles en un món ja mitjançat», ha exposat.
Així, ha introduït el concepte d’alfabetització digital i com les persones desenvolupen la seua intimitat en un context que «juga amb l’àmbit públic i privat», de manera que l’àmbit digital no sols és un espai on mitjançar, sinó que també és un àmbit on s’inscriuen les experiències dels usuaris sempre amb una sèrie de conseqüències. Una d’elles és que aquestes, com a forma actual de socialitzar, es converteixen en dades que acaben sent «la font de lucre i base del model de negoci de les empreses actuals», ha assenyalat.
Lasén ha posat èmfasi en el fenomen de l’autoretrat (selfie) i com s’utilitza com a carta de presentació. «Aquesta és la forma amb la qual ens fem públics i on constituïm l’espai públic», ha explicat.
Pel que fa a les relacions de parella a través de les eines digitals, la professora ha destacat que en nombroses ocasions «serveixen per a avaluar la intensitat de la relació partint de les pràctiques digitals», com la trucada abans de dormir, la freqüència de missatges que s’envien o el nombre de m’agrada que es donen. En aquest aspecte, ha explicat que la particularitat del digital és fer-se accessibles, i ha assenyalat, com a anècdota, que s’ha observat que els homes limiten la seua accessibilitat pel que fa a les seues parelles quan estan, per exemple, amb els amics, mentre que les dones no ho fan.
Per finalitzar la jornada, Ariadna Fernández-Planells, professora del Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l’Art de la Universitat Politècnica de València, ha presentat «Canviant el relat: joves, política i pràctiques comunicatives en el context del 15M».