Absolen al col·lectiu Subversives de Castelló per les pintades contra Santiago Abascal
El Jutjat penal número 3 de Castelló ha absolt a una associació feminista i a la seua presidenta dels delictes d'odi i amenaces contra el president de Vox, Santiago Abascal, en relació a unes pintades on es veia el rostre del polític amb un punt roig en el front que simulava un tret.
La magistrada establix en la sentència que no ha sigut possible determinar l'autoria material de les imatges i tampoc ha quedat acreditat que estes incitaren a la comissió d'actes violents.
El judici es va celebrar el mes de novembre passat i la Fiscalia, en les seues conclusions definitives, va considerar que els fets no eren constitutius de delicte i va sol·licitar el dictat d'una sentència absolutòria.
Per contra, l'acusació particular, exercida pel propi líder nacional de Vox, va qualificar els fets com un delicte d'odi i va sol·licitar cinc anys de multa i de suspensió d'activitats i de clausura dels seus locals i establiments per a l'Associació Feminista Universitària Subversives Castelló, com a persona jurídica.
Per a la presidenta d'esta entitat, l'acusació va demanar tres anys de presó i el pagament d'una multa per un delicte d'odi o, subsidiàriament, dos anys de presó per un delicte d'amenaces no condicionals.
La sentència, que pot ser recorreguda en apel·lació, declara provada l'aparició, en data anterior al 12 de desembre de 2019, de diverses pintades en diversos punts de la ciutat de Castelló, com la façana d'un immoble o un parc, on es veia el rostre de Santiago Abascal amb un punt roig en el front com simulant un tret, al costat del nom, serigrafiat a un costat, de l'associació Subversives Castelló.
L'aparició de les pintades va coincidir en el temps amb un míting en el qual el líder de Vox tenia previst participar.
La magistrada explica en la resolució que no consta l'autoria material de les pintades, perquè són diverses persones les que integren l'associació encausada “i diverses també les que assumixen la seua representació, tot això amb independència que l'acusada puga empatitzar o mostrar-se d'acord amb el missatge que es pretenia transmetre amb les imatges publicades”.
D'altra banda, la jutjadora, després de citar els arguments i les mencions de jurisprudència continguts en una altra sentència d'un jutjat penal, entén que no concorren en este cas els requisits del delicte d'odi, al no haver quedat acreditat “que s'incite a la comissió d'actes violents”.