Les carreteres més perilloses de tota Espanya estan a Alacant i València

 La vida confinada en la qual hem viscut aquests dos últims mesos per a frenar l'expansió de la pandèmia del COVID-19 ha tingut conseqüències positives en els accidents de trànsit. Les imatges habituals d'embossos per l'operació eixida de Setmana Santa o el Pont de Maig han donat pas a fotogrames de carreteres excepcionalment desertes, com acabades d'eixir d'una pel·lícula de ciència-ficció, que han deixat xifres positives en relació als accidents de trànsit. Així, segons dades de la DGT, entre el 15 de març i el 7 de maig d'enguany, la mobilitat s'ha reduït entorn d'un 70% i els morts al volant han descendit un 69%.

Un estudi de la Fundació Línia Directa, “Carreteres convencionals: el forat negre de la seguretat viària”, elaborat en col·laboració amb Centre Zaragoza, en l'última dècada (2009-2018), les carreteres convencionals han sigut l'escenari de 7 de cada 10 defuncions en accidents ocorreguts en vies interurbanes, amb un total de 10.500 morts, multiplicant per 3 el número de morts de les autopistes i autovies.

En relació a l'índex de letalitat de les vies interurbanes, les carreteres convencionals multipliquen per 1,5 vegades la letalitat enfront de les autovies i autopistes (2,8 morts per cada 100 víctimes, enfront de 1,8), fins i tot tenint en compte que les carreteres convencionals tenen limitada la velocitat a 90 km/h com a màxim. El nombre de ferits greus també és més elevat en carreteres secundàries i representa un 72% del total registrat en vies interurbanes.

TOP 5 de punts negres en carreteres convencionals

Per Comunitats Autònomes, en termes absoluts, Catalunya ocupa el primer lloc en xifra de morts en carreta convencional (17%), seguida d'Andalusia (13%). La Comunitat Valenciana es troba en cinquena posició, amb un 9%. En contraposició, Euskadi (0,7%) i Cantàbria (1%) són les regions amb menys morts en les seues carreteres secundàries.

Si relativitzem aquestes dades al nombre d'accidents per quilòmetres de via, Catalunya (0,48) i la Comunitat de Madrid (0,45), són les regions amb més accidents per quilòmetre, molt per damunt de la mitjana nacional, que està en el 0,23. Per part seua, la Comunitat Valenciana, amb 0,32 accidents per cada quilòmetre de carretera secundària, també supera la mitjana nacional. En el costat oposat es troben Castella-la Manxa (0,03), Navarra, Extremadura i Aragó (0,06).

Quant al Top 5 en perillositat i concentració d'accidents en les carreteres convencionals en 2018, identificats en funció de la intensitat mitjana diària de trànsit i l'índex de sinistralitat, el constitueixen el tram del km 5 al 8 de la CV-821, a Alacant; el tram del km 1 al 4 de la CV-670, a València; el tram del km 2 a 5 de la GR-3304, a Granada; el tram del km 104 al 107 de la PO-311, de Pontevedra; i fins a cinc punts negres repartits per la N-634, entre Guipúscoa i Biscaia.

Què opinen els conductors de les vies secundàries?

L'estat i manteniment d'aquestes carreteres és font de crítica per a 5 de cada 10 automobilistes de la Comunitat Valenciana, encara que el 70% afirma sentir-se més segur al circular per autovies, segons aquest estudi. Entre els punts més perillosos de les vies convencionals, els conductors citen, per aquest ordre: presència d'animals, interseccions i creus i visibilitat i il·luminació.

Quant al tipus d'usuari, els ciclistes són vistos com els més perillosos per la meitat dels conductors valencians. Però els propis conductors no estan exempts de culpa, perquè quasi 8 de cada 10 valencians admeten haver comés conductes il·legals i irresponsables al circular per vies secundàries. Superar el límit de velocitat (71%) és la infracció més repetida, seguida de no respectar la distància de seguretat (32%) i estacionar el vehicle en el voral de la carretera (18%).

Entre les mesures millor acolliments per a millorar la seguretat viària de les carreteres convencionals, 9 de cada 10 conductors valencians estan a favor de desdoblaments de carrils en els trams més perillosos. És més, un 35% estaria disposat a pagar un peatge per a costejar-los. Respecte a l'ús de radars tenen una percepció més negativa i només els aplaudeixen un 33% de conductors a la Comunitat Valenciana.