S’aprova al Ple de Carcaixent la renovació de l’eix Julià Ribera-Sant Francesc d’Assís, centre de la ciutat

Aquest dimecres el Ple de l’Ajuntament de Carcaixent ha aprovat el projecte de reurbanització de l’Eix Julià Ribera-Sant Francesc d’Assís amb 11 vots a favor de Compromís, PSOE i el regidor no adscrit Juan Albert i  10 vots en contra del PP, Units per Carcaixent, Ciutadans i la regidora no adscrita Mónica Amorós.

Aquests carrers que encara conserven els mateixos adoquins i rastells des de la primera urbanització viària que es va donar al municipi fa 98 anys, es troben amb una estructura destrossada, plena de bonys i clots, el que suposa un principal motiu de queixa per part de tot el veïnat, tant pel seu ús com a via de comunicació i els perills que això comporta, com pel seu aspecte. Però aquesta superfície no és més que un símptoma del que passa realment per baix: després de quasi un segle, el sistema de clavegueram original i tots els afegitons i muletes han dit prou. És qüestió de temps, que el carrer s’enfonse d’una manera que no es puga reparar.

En definitiva, ens trobem davant d’un carrer desgastat, envellit pel trànsit i que necessita una actuació urgent. I aquesta actuació ha d’obrir necessàriament l’ample total del carrer, ja que la reparació puntual és inviable i contraeconòmica, tal com indiquen les informacions d’Aigües de València.

I a banda de les obres afectes al clavegueram i el cicle de l’aigua, cal fer un carrer pensant en el present i el futur de Carcaixent, sent els principals reptes la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic. Per tant, el tram ha d’assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts per l’ONU, complint els preceptes d’una major sostenibilitat, i una accessibilitat i no discriminació plenes. I amb això, l’eix ha d’incorporar zones verdes, tindre mecanismes d’estalvi i recuperació d’aigua de pluja i  ser plenament accessible, tot això conservant i posant en valor el patrimoni històric. I acomplint aquestes qüestions Carcaixent pot optar a ajudes i subvencions provincials, autonòmiques i europees que donada la situació pressupostària de l’Ajuntament resulten imprescindibles per dur endavant un projecte com aquest.

Davant aquest complex plantejament, el criteri polític i alhora tècnic va ser d’establir un procediment administratiu amb la major transparència i objectivitat possible amb la convocatòria d’un Concurs d’Idees, procés que es va iniciar fa més de dos anys, garantint l’acompliment de diferents objectius a nivell econòmic, patrimonial i d’infraestructura. I en què l’opinió de la ciutadania i els criteris dels tècnics i professionals acabara decidint la millor proposta per a Carcaixent, eliminant d’aquesta manera qualsevol esbiaix partidista.

I després de tot aquest llarg camí, en este plenari s’ha aprovat el projecte elaborat per l’equip guanyador de Carlos Campos (projectista del centre històric de Bocairent, la Petxina…) i que respon tant a les necessitats i urgències inajornables del present, com a les situacions de canvi del futur. Amb este projecte i la seua execució posterior, es transformarà el centre neuràlgic de Carcaixent que vertebra la Plaça Major amb el Passeig, deixant de ser uns carrers de pas, on els vehicles tenen la prioritat, per ser un centre històric i urbà propi d’una ciutat del segle XXI de confluència per a les persones, sense renunciar als serveis bàsics del veïnat.