La cara B del teletreball: Problemes de conciliació i despeses associades al treball

Un informe encarregat per Labora, el Servei Valencià de Formació i Ocupació, conclou que en el 80% de les situacions de teletreball són les persones treballadores les que es fan càrrec de les despeses associades al treball i no l'empresa.

Aquesta és una de les principals conclusions dels dos estudis que s'han presentat en Labora: 'El treball en plataformes digitals a la Comunitat Valenciana II' i 'El teletreball a la Comunitat Valenciana', que han sigut dirigits pel professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València Adrián Todolí i el catedràtic de Psicologia Social José María Peiró.

El secretari autonòmic d'Ocupació, Enric Nomdedéu, que ha presentat l'acte, ha assenyalat l'interés de Labora d'investigar tot allò que impacta en el mercat laboral “per a poder dur a terme les polítiques actives d'ocupació amb els millors resultats possibles, arrelades a aqueixa realitat sempre canviant i últimament sotmesa a fenòmens tan desestabilitzadors com una pandèmia i tan profundament transformadors com l'espiral digitalitzadora de l'economia que vivim en l'actualitat”.

“Des de Labora -ha subratllat- es pretén aconseguir una millor planificació de l'activitat formativa i de les polítiques actives d'ocupació davant el repte de la bretxa digital". "Així mateix, es vol aprofitar tots els jaciments d'ocupació que les noves formes de relacions laborals aporten”.

En aquest sentit, ha assegurat que el resultat dona molta informació amb la qual “continuar treballant en la millora del disseny de les polítiques d'ocupació per a fer augmentar la seua eficàcia”.

Teletreball en la Comunitat Valenciana

L'informe 'El teletreball a la Comunitat Valenciana' afirma que el 29,5% de les persones enquestades teletreballen, és a dir, quasi un milió en la Comunitat Valenciana, i més del 90% ho fa des del seu domicili.

Un dels reptes plantejats és instaurar protocols per a garantir el dret a la desconnexió digital, atés que un 60% afirma que no han signat cap acord que la regule.

En aquest sentit, més del 56% dels enquestats han manifestat haver rebut correus fora de l'horari de treball, un 35,2% han rebut trucades telefòniques i quasi un 40% missatges de text o d'àudio fora de la seua jornada de treball.

Addicionalment, l'anàlisi global dels diferents riscos psicosocials mostra que els més freqüents se situen en el bloc de tasques i activitats del treball, en el corresponent a les relacions interpersonals i socials i en el de la conciliació.

Les activitats directament afectades són les del sector científic, tècnic, educatiu, i el d'informació i telecomunicacions. Últimament, s'extrau la necessitat de treballar a distància voluntàriament i no per imposició.

No obstant això, la valoració global atribuïda pel conjunt de treballadors enquestats és de 7,74 sobre 10, la qual cosa evidencia que és una realitat laboral que ha vingut per a quedar-se. Així i tot, malgrat l'adaptació ser favorable, encara té mancances que cal esmenar.

Treball a les plataformes digitals en la Comunitat Valenciana

Quant al document que investiga el treball en plataformes digitals, reflecteix que aquest ha augmentat un 10% d'un any a un altre. Destaca igualment la consolidació del procés de regularització dels qui treballaven com a falses persones autònomes, observant-se que les contractacions realitzades per les pròpies empreses han passat d'un 23,2% en 2021 al 35,1% en 2022, la qual cosa reflecteix una tendència positiva per revertir aquest fenomen, si bé encara s'observa una alta presència d'aquests casos.

En aquest sentit, en l'informe 'El treball en les plataformes digitals en la Comunitat Valenciana' s'apunta al fet que s'han produït un augment generalitzat dels factors de risc associats a les plataformes digitals: assetjament sexual (12%), aparició de problemes de salut (7,1%), patir accidents (5,5%) i la falta d'assistència per part de les plataformes en situacions d'emergència; sense deixar de costat la ja denominada exposició als atacs físics (25,7%).

Altres conclusions interessants són la necessitat d'inspeccionar per a evitar situacions en què se sol·liciten quotes a la persona treballadora per a poder accedir al treball, així com la promoció de la sindicació per a reduir situacions de remuneració per davall del SMI (Salari Mínim Interprofessional) adequat. En aquest punt, s'ha pogut comprovar que més del 50% de les persones cobren per davall dels 8 euros l'hora de treball.

Cal esmentar que tots dos informes han comptat amb una mostra de 2.026 individus enquestats, d'entre 16 i 65 anys. Amb referència als perfils, han sigut d'una banda, joves d'origen espanyol (87,2%) menors de 36 anys quant a les plataformes a distància i, d'altra banda, per al teletreball els majors d'aquesta edat predominant la figura masculinizada. Comparteixen una capacitat econòmica socioeconòmica mitjana-alta i nivell d'estudis superiors.