Campos abandonats, finques envellides i baixa producció: la Comunitat s'enfronta a una agra campanya per a la taronja

Aquesta setmana hem conegut el tancament d'una nova empresa citrícola a Castelló, la tercera en tan sols un mes, en plena campanya de la taronja 2023-24.

Es tracta d'Agrios de Nules, situada a Borriana, que se suma al tancament de la cooperativa Cítrics de Nules i Greenmed d'Almassora (antiga Martinavarro).

El secretari general de La Unió Llamadora i Ramadera, Carles Peris, ha assegurat que aquests tancaments estan lligats a la suma de campanyes citrícoles amb una baixa producció. En aquest sentit, Peris ha explicat que “estem davant la cinquena campanya consecutiva en la qual la producció està per davall de la mitjana”, per davall dels tres milions de tones de taronges, la qual cosa suposa “històricament l'aforament de producció més baix”.

Varis són els motius que estan minvant la producció de taronges en la Comunitat Valenciana. Així Carles Peris ha assenyalat el canvi climàtic perquè “la planta no es comporta com abans i això suposa un minvament de producció”, a més una gran part de la superfície de cultiu està abandonada i una altra part de la superfície compta amb arbres d'entre 25 i 30 anys pel que “el rendiment és inferior”.

A això cal sumar un altre factor: la descapitalització de la producció amb preus baixos que porta als agricultors a no invertir en treballs agroeconómicos.

Malgrat tots aquests factors adversos, Peris destaca com a positiu que els preus en origen són bons a l'haver un dèficit de fruita. “Els preus es comporten bé en faltar cítrics”, ha explicat el secretari general de La Unió.

Per què tanquen algunes empreses citrícoles?

Com els hem comptat al principi d'aquest article, tres empreses de taronges han tancat en l'últim mes a la província de Castelló. I segons el secretari general de La Unió aquesta situació està lligada a la baixa producció acumulada dels últims anys.

Carles Peris explica que les empreses més xicotetes es veuen obligues a tancar perquè “necessiten un mínim de tones de taronja que passe pel lineal per a vendre”, si no és així, “aquestes empreses no poden cobrir els costos de producció”.

A això cal sumar la “monodependencia de la clemenules” a la província de Castelló, assenyala Peris, i que les empreses de cítrics a penes tenen dos mesos per a treballar la reina de la clementina valenciana perquè “anys arrere, en fer fred durant la campanya, la taronjada es mantenia. Però ara el clima no és bo, la fruita es passa i no està en condicions d'aguantar en els arbres”.

Això suposa que en els lineals, per a ser rendibles, les empreses han de treballar altres varietats i les empreses més xicotetes que no tenen capacitat per a això, estan obligades a tancar.

Tanmateix, les empreses grans “en tindre producte propi perquè tenen finques, i capacitat de comprar o exportar fruita des de Sud-àfrica o Egipte, poden treballar tot l'any i aguantar”.

De fet, Carles Peris ha indicat que les grans empreses han aconseguit un rècord d'importació de fruita des d'Egipte que és més barata, malgrat que “penalitzen a la producció local i a les empreses”.