El camp valencià es fa malbé: 2.000 hectàrees menys en l'últim any
Els camps de cereal són els que més s'han abandonat en els últims anys
La Unió Llauradora informa que l'any 2023 conclou amb una nova pèrdua de superfície cultivada en la Comunitat Valenciana de quasi 2.000 hectàrees respecte a 2022, que s'eleva a més de 16.000 hectàrees si se sumen els últims quatre anys, just des de la data d'inici de la pandèmia. La informació està elaborada amb les dades de l'Enquesta de Superfícies i Rendiments dels Cultius (ESYRCE).
La pèrdua de superfície cultivada en 2023 és de 1.953 hectàrees. Destaca el descens dels cultius herbacis amb els cereals de gra al capdavant (-3.802 hectàrees) i farratgeres (-1.905 hectàrees), mentre que va augmentar en lleguminoses de gra (+2.017 hectàrees), hortalisses i flors (+570 hectàrees) i cultius industrials (+265 hectàrees). Eixe increment de les lleguminoses de gra ve motivat perquè la nova PAC impulsa el seu cultiu a través de la condicionalitat reforçada, ecoregímenes i ajuda associada a la producció de cultius proteics i per tant part de la baixada del cereal ha anat a l'augment d'aquest cultiu.
D'altra banda, la superfície de cultius llenyosos va decréixer (-1.042 hectàrees) pel fet que els descensos en cítrics (-1.737 hectàrees), vinya (-921 hectàrees) i altres terres de cultiu (-686 hectàrees) van ser majors que els augments dels altres cultius. Els cítrics i els fruiters són els cultius que més superfície ocupen en el territori valencià, en significar entre els dos grups pràcticament la meitat del total de terres de cultiu (49,4%). Hi ha 154.157 hectàrees cultivades de cítrics en la Comunitat Valenciana i 152.983 has de fruiteres no cítrics.
Si es comparen les dades durant els últims quatre anys, la xifra de pèrdua de superfície cultivada és de 16.030 hectàrees. De cítrics s'han deixat de cultivar 6.199 hectàrees. 4.494 de cereals, 2.708 de vinya, 2.143 de fruiteres no cítrics, 2.024 d'hortalisses i flor, 1.308 de farratge i 926 d'olivar.
La superfície total cultivada en la Comunitat Valenciana és de 622.144 has. Si se suma la cultivada i no cultivada (forestal, prat i pasturatges i altres superfícies, on s'inclouen les terres ermes), es manté estable en les 2.326.000 hectàrees dels últims anys.
La negativa del Govern de la Generalitat del PP-Vox a aprovar les esmenes proposades per LA UNIÓ als pressupostos agraris de 2024 és un nou fre a la "sagnia de pèrdua de superfície cultivada en el territori valencià". Les propostes, que buscaven assignar fons significatius a polítiques directes de suport a llauradors i ramaders, van ser rebutjades, deixant desprotegits a milers de productors en la Comunitat Valenciana.
L'organització proposava modificacions en els pressupostos de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca per valor de només 9,9 milions d'euros per a destinar recursos a mesures socioeconòmiques que beneficiarien a les persones llauradores i ramaderes en un moment desafiador, marcat pels efectes de la sequera, el conflicte a Ucraïna i la creixent pressió dels costos de producció.
Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, indica que “aquesta nova pèrdua de terrenys de cultiu, unida a la dels últims anys, posa de manifest que cal adoptar polítiques en clau autonòmica per a evitar aquesta situació i ajudar a mantindre's en les seues explotacions als llauradors i ramaders professionals. Mimetitzar les polítiques estatals i europees sense fer res més amb pressupost propi de la Conselleria d'Agricultura és deixar morir al malalt”.