El camp valencià acumula pèrdues de 570 milions d'euros en un any marcat per la pandèmia

El 2020 ha sigut un any molt difícil, també per al sector agrari. Aquest dimecres ha tingut lloc la tradicional roda de premsa d'AVA-ASAJA per fer balanç de l'any agrari. S'ha fet adaptada a la situació sanitària, sense el tradicional dinar per evitar riscos i amb la possibilitat que els mitjans es pogueren connectar telemàticament.

El president d'AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, ha volgut començar la compareixença honrant als agricultors que han mort a causa del covid: "Vull recordar als nostres difunts al món agrari que són molts. Crec que és bo recordar-los".

I és que el covid ha colonitzat tots els aspectes de la nostra vida, també en les reivindicacions agràries. Cal recordar les tractorades amb les que els agricultors valencians van començar el 2020 per demanar un preu just en els seus cultius i una renda digna. Tot això va parar en sec amb la pandèmia encara que ja avisen que tornaran a ixir als carrers quan acabe la crisi si els governs -tant a nivell local, com provincial, regional i nacional-no compleixen amb els compromisos: "Es va posar en marxa una llei de la cadena alimentària però en la pràctica s'estan fent tractes per sota de preu de cost ", ha denunciat Aguado.

Pel que fa a resultats econòmics, Aguado ha detallat que les pèrdues freguen els 600 milions d'euros: l'impacte per la crisi de rendibilitat va ascendir a 165 milions, d'ells 125 en agricultura i 40 en ramaderia; 150 milions en pèrdues per la falta de mesures fitosanitàries que han causat plagues; 25 milions pels robatoris i l'anomalia climàtica ha acumulat més de 200 milions de pèrdues.

A més, la crisi de l'covid en altres sectors ha afectat també al món agrari: El tancament o les restriccions reincidents de canal HORECA -principalment establiments de la restauració i el turisme-, la cancel·lació dels mercats ambulants de proximitat, així com l'alentiment de les exportacions, han suposat un cop per a la majoria dels cultius i ramaderies valencianes.

Els cultius que pitjor comportament han tingut són el vi, les fruites d'os, el caqui, l'oli, l'ametlla, les hortalisses i les flors i plantes ornamentals, mentre que les ramaderies més afectades han estat l'oví, cabrum, boví, les caps de bestiar dedicades als bous a l'carrer 'i l'apicultura. Fins i tot algunes varietats de cítrics, que van gaudir d'una tirada de la demanda.

La principal evidència de la crisi de rendibilitat que travessen els llauradors valencians és l'increment de la superfície sense conrear. Segons el Ministeri d'Agricultura, la Comunitat Valenciana augmenta en 1.335 hectàrees les terres agràries ermes, fet que suposa un 0,83% més que el 2019, i segueix encapçalant el rànquing nacional amb un total de 162.902 hectàrees.

Al respecte des AVA-ASAJA apunten a la necessitat d'una regeneració: "Si volem tenir a joves, la gent gran que està treballant necessita garanties. Els ajuts no serveixen de res si els grans no tenen garantida una renda segura ".