Podem celebra que el TSJCV avale el desmantellament de la creu feixista de Callosa

Antonio Estañ, secretari general de Podem i síndic del grup parlamentari en Les Corts, ha valorat molt positivament la decisió del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana d'avalar la retirada de la Creu dels Caiguts de Callosa de Segura i permetre continuar amb els treballs de desmantellament en compliment de la Llei de Memòria Històrica. «Després de mesos de mediacions i de sentències favorables ja és hora que es complisca la llei i s'avance en el respecte als drets humans. La creu de Callosa és un lloc de trobada i homenatge de feixistes que són una amenaça per a la nostra democràcia. Respectem profundament la fe de les persones i defensem la seua llibertat d'expressar-la, però lamentablement la creu de Callosa no és només una creu, perquè si fos així podria haver-se substituït, tal com va proposar l'ajuntament, per una altra creu cristiana decidida per la gent. És el símbol equivocat en el lloc equivocat i l'única sortida democràtica és retirar-la tal com s'ha fet,» ha afirmat.

La diputada de Podem per Alacant en Les Corts Valencianes, Llum Quiñonero, ha volgut mostrar també la seua satisfacció: «ens felicitem per la decisió. No és una sorpresa, però conforta que el TSJ haja dictaminat que la retirada de la creu s'até a la llei, en ser un monument que simbolitza l'homenatge als qui van defensar el colp militar contra el govern en 1936,» ha afirmat la parlamentària, «malgrat tantes resistències, la democràcia s'obri pas. Només l'aplicació de la llei ens ajudarà a defensar la memòria de qui durant dècades van ser negats, sense drets i sense llibertats.»

Quiñonero ha endurit el seu discurs en valorar l'actitud del rector de Sant Martín, Juan Bautista Samper, que ha defensat públicament el manteniment de la creu en la seua ubicació "tradicional" emparant-se en el dret a la propietat privada malgrat estar erigida en una plaça pública en l'exterior de la seua església. «El cura rector de Callosa hauria d'explicar com i perquè durant tants mesos ha encapçalat a un sector de l'extrema dreta que en Callosa s'oposa a acceptar la condemna a la dictadura i l'aplicació de la llei estatal de Memòria Històrica i de la llei valenciana de Memòria Democràtica», ha dit la diputada morada, que ha recordat els reiterats intents del sacerdot d'impedir la retirada d'un monument en el qual romanien elements d'exaltació col·lectiva de la Guerra Civil prohibits, com un pedestal dedicat a José Antonio Primer de Rivera i dues plaques amb les llegendes: "Les Falanges Juvenils de Franco de Lugo" i "Als Herois Falangistes de Callosa de Segura 1936-1937."

«La Falange representa la imatge de la pitjor Espanya, aquesta que es va alçar contra la democràcia i va imposar el pensament únic,» ha recordat Quiñonero, «creiem que l'actitud de l'Església ha de deixar arrere el suport que va fer a la dictadura franquista i defensar la pau i la convivència. No obstant açò, en el cas del rector i dels dirigents locals del PP encara que diuen fer-ho els seus fets demostren el contrari.»

«Cal destacar que el Partit Popular va interposar recurs contra l'aplicació de la llei de Memòria Històrica,» ha recalcat la diputada de Podem, «el mateix PP que recolza monuments que enalteixen la dictadura se senta en la banqueta per corrupció i té quasi un miler d'imputats que han delinquit des de les seues files. Hi ha un profund ensenyament en tot açò.»

Antonio Estañ ha conclòs: «que en el nostre país no es produïsca un rebuig visceral a tot el que representa aquesta barbàrie és un fracàs de la democràcia. I si aqueix rebuig radical i transversal a qualsevol commemoració de la dictadura franquista no s'ha produït és perquè encara tenim partits polítics que estan manifestament en contra del compliment de la Llei de Memòria Històrica i legitimen d'aquesta forma relats que minimitzen les terribles conseqüències de la dictadura franquista. No es tracta de mirar al passat ni obrir ferides, sinó de tancar-les per a poder mirar al futur amb dignitat i encert.»