3 de cada 10 espanyols afirma que el teletreball dificulta la desconnexió digital

La implementació del teletreball a conseqüència de la crisi sanitària provocada per la Covid-19 posa en rellevància el dret dels treballadors a la desconnexió digital, un dels aspectes que el Govern vol regular en el projecte llei del teletreball. Malgrat la seua regulació, per primera vegada en 2018, actualment no es contemplen mesures concretes ni sancions per incompliment.

En aquest context, InfoJobs, plataforma líder d'ocupació, analitza l'impacte de la Covid-19 en la desconnexió digital. Així, mentre que en 2018 era el 51% de la població activa espanyola la que declarava respondre e-mails i atendre crides de treball fora d'horari laboral, en el període pre-covid aquesta xifra ascendia al 62,5% i, en la ja coneguda nova normalitat, el percentatge creix 4,8 punts percentuals arribant al 67%.

I és que, segons les dades de l'estudi, la implementació de polítiques de desconnexió digital és una assignatura pendent per a les empreses espanyoles ja que, en el període pre-covid, només el 28,5% de les empreses enquestades afirmava disposar d'alguna política de desconnexió.

Mónica Pérez, directora de comunicació de InfoJobs, afirma que “Segons dades oficials de la EPA, amb el confinament, el teletreball quasi es cuatriplicó. I és que, ens trobem davant un nou escenari del mercat laboral en el qual serà necessari l'adaptació tant d'empreses com de candidats” declara la directora de comunicació de InfoJobs. I afig que “per aquest motiu, la desconnexió digital ha de ser un tema prioritari en el projecte de llei que regularà el teletreball. En aquest sentit, el Govern treballa per a delimitar la duració de la jornada laboral i que es respecte el descans laboral del treballador”.

El teletreball i per requeriment del lloc laboral, els principals motius

Dels enquestats que afirmen respondre e-mails i atendre crides en vacances o caps de setmana, el 31% declara que els motius principals són que el lloc de treball el requereix i que, amb el teletreball, han tingut més dificultats per a desconnectar. Un 11% dels enquestats diu que treballa més hores i això implica estar connectat més temps i un 10,5% fa referència a la necessitat d'estar connectat a tota hora.

A més, si analitzem les variables per gènere, observem que el 35% de les dones opina que amb el teletreball han tingut major dificultat per a desconnectar enfront del 26% dels homes (8,*8pp de diferència). En sentit contrari, el 38% dels homes indiquen que el principal motiu és que el seu lloc el requereix enfront del 24% de les dones.

Respecte a l'edat, també observem comportaments diferents. El 19% dels joves d'entre 16 a 24 anys indiquen que senten la necessitat d'estar connectats a tota hora mentre que la mitjana nacional és un 10,5% del total, una dada que reflecteix la naturalesa digital de la generació zeta. Respecte a la dificultat de desconnectar vinculada amb el teletreball observem que a més edat millor gestió. En aquest sentit, el 37% dels joves de 25 a 34 anys assenyalen aquest motiu enfront del 24% dels majors de 55 anys. Quan el motiu és que el lloc de treball el requereix, a major edat més connexió, així el 42% dels majors de 55 anys indiquen aquest motiu enfront del 24% dels joves de 25 a 34 anys.

També s'observen diferències segons el nivell laboral dels treballadors, així comandaments intermedis i direcció s'alineen i opinen en un 37% (37,2% i 37,6% respectivament) que el seu lloc de treball els requereix estar connectats enfront del 27% dels empleats. El mateix ocorre quan el motiu és que el teletreball ha significat major dificultat a desconnectar, aquesta vegada són empleats i comandaments intermedis que s'alineen entre un 33% i un 31% respectivament, enfront del 16% dels càrrecs directius.

A major responsabilitat, més pendents d'estar connectats

Segons el nivell laboral, observem que a major responsabilitat més pendents d'estar connectats i disposats a contestar fora d'hores. Així, els treballadors amb càrrec d'empleat estan connectats al seu treball fora de l'horari laboral en un 62% dels casos, els comandaments intermedis en un 76,5% i en el cas dels càrrecs directius el percentatge ascendeix fins al 85%.

Si analitzem el comportament per gènere veiem que les dones que atenen temes de treball fora d'horari laboral passen del 60,4%, al febrer, al 65,6% al juliol -5,2 punts per damunt-, mentre que entre els homes la diferència és de tan sols 4,4 punts passant del 64,9% al 69,3%.

Respecte als resultats per trams d'edat, observem que els més pendents del treball fora d'horari són els que tenen edats compreses entre 35 a 44 anys, amb un increment 8,5 punts percentuals, passant del 60,4%, al febrer, al 68,9% al juliol. Li segueixen els joves de 25 a 34 anys que creix 5,6 *pp arribant al 67,1%, molt pròxim a la mitjana total, i el tram de 45 a 54 anys, amb un increment de 4,*5pp arribant al 66,5%. No obstant això, en el cas dels joves de 16 a 24 anys ocorre l'efecte contrari, amb una caiguda de 7 punts percentuals, els treballadors que declaren atendre emails i crides de treball fora d'horari laboral passen del 71,4% al 64,4%.