Un túnel del temps per a recordar la tragèdia de la guerra a Borriana

Com endinsar-se en un túnel del temps i viatjar 80 anys arrere. Així és entrar per la boca del refugi antiaeri de Borriana, una infraestructura recentment rehabilitada per a poder conéixer i sentir una de les parts més fosques de la nostra història, com és la Guerra Civil.

El passat cap de setmana més de 400 persones van viure l'experiència durant la jornada de portes obertes i van descendir els escalons que porten fins a les galeries que recorren la ciutat sota terra.

Elperiodic ha estat allí i publica aquestes imatges com a mostra del que es poden trobar els visitants que s'acosten fins al lloc, ja que l'Ajuntament té previst establir en els pròxims mesos visites periòdiques a aquest lloc de la memòria, com ha explicat la regidora de Turisme, Sara Molina, que ha indicat que “es podrà visitar el refugi ara que s'han alçat la majoria de les restriccions sanitàries”.

I és que els estrets túnels obligaven fins ara a realitzar visites en grups reduïts, ja que el lloc es conserva tal com es va deixar, encara que millorant la seua accessibilitat i il·luminació. Tant és així que qualsevol que s'endinse dins del refugi pot imaginar-se la dramàtica situació que van viure els qui van haver de baixar fins allí a la meitat d'un bombardeig i el que suposava esperar sota terra fins que s'allunyaren les aeronaus.

Des de 1937 a 1938 l'aviació legionària italiana va bombardejar els municipis de la Plana, provocant amb les seues incursions una gran destrucció en la superfície i escenes de pànic entre la població que buscava refugi en el subsol.
De fet, encara que actualment s'accedisca als túnels amb una escala, durant la guerra hi havia una rampa, dissenyada per a evitar espentes i estampides en l'entrada quan començaven a sonar les sirenes antiaèries.

A més, el regidor de Cultura, Vicent Granel, ha avançat que “en els pròxims mesos es renovarà el refugi per a poder recórrer-lo amb autovisites”. Així, en la futura remodelació “es podrà recrear el viscut en aquest lloc amb sons, imatges i vídeos” amb una experiència immersiva per a “conéixer millor les històries dels que allí van estar durant la guerra”.

El refugi antiaeri

Aquest refugi, situat en el camí d’Onda, era el més gran de la trentena de les infraestructures subterrànies que es van construir a la ciutat per a refugiar-se dels bombardejos durant el transcurs de la Guerra Civil.

El lloc ha sigut recentment rehabilitat a través del projecte de l'arquitecte Iván Cabrera i la intervenció de l'arquitecta tècnica María Tarancón, que s'han encarregat d'habilitar, il·luminar i condicionar el refugi per a la seua visita, però mantenint la seua estructura tal com era, i diferenciant les zones reconstruïdes de les originals.

El refugi consta de tres braços, un dels quals encara està pendent de ser explorat per l'equip d'arqueologia municipal per a conéixer el seu traçat, i consta d'un túnel d'entrada en rampa, dissenyat així per a facilitar un accés a gran velocitat sense entropessar-se amb escalons, pel temps que hi havia entre els avisos i l'arribada dels bombarders.

Els seus túnels, excavats en una estable argila de sauló, van ser rodejats per arcs de mig punt de rajola, com es pot comprovar en l'actualitat, i destaquen els nínxols en l'entrada, col·locats perquè es pogueren resguardar dones amb xiquets xicotets, per a evitar que foren esclafats per la resta de persones entre la penombra i el caos.