Traver Calzada immortalitza a dos màrtirs de Borriana en els nous retaules de la Basílica d'El Salvador

La Basílica El Salvador de Borriana compta amb dos nous retaules de Vicente Traver Calzada. Situats en la capella de la Dolorosa, el pintor burrianense ha retratat a dos màrtirs amigonianos nascuts en la capital de la comarca de la Plana Baixa: Fra Benito Mª i el Pare Laureano Mª.

El divendres 22 de març, tots dos retaules van ser beneïts pel bisbe de la Diòcesi de Segorbe-Castelló, Casimiro López Llorente, en un acte al qual va acudir l'alcalde de Borriana, Jorge Monferrer, acompanyats per l'artista de totes dues impressionants obres, Vicente Traver Calzada, el projecte de les quals va ser impulsat per Santiago Ríos.

En l'acte d'inauguració, el pare Juan Antonio Vives Aguilella va explicar algunes pinzellades de la vida dels dos màrtirs i posteriorment el bisbe es va traslladar a la capella per a beneir els dos quadres.

Així són els retaules

Els dos quadres estan pintats sobre taula fenòlica amb la mateixa tècnica que el Retaule de la Cocatedral de Castelló, de tremp-oli, amb el marc de ferro que garantix la seua perfecta estabilitat, i procurant cuidar la nitidesa del dibuix i la lluminositat dels tons perquè en la penombra típica de les esglésies no es perden. Els quadres mesuren 250cm d'altura x 200 cm d'ample cadascun i tots dos presenten un buit en arc de mitjana punt com passe a les capelles contigües.

Són retrats de grandària una mica major del natural, en harmonia amb el preciós altar de la paret frontal que flanquegen.

“El lloc d'execució dels dos monjos té molt protagonisme com se'm va demanar expressament. La paret de darrere del monjo Fra Benito, el germà major, està engrandida i pintada amb detall per ser el lloc on els van afusellar”, explica l'autor.

A més, “la part superior de tots dos quadres l'he pintada en grisalla intentant transmetre la tragèdia, la destrucció de l'Església i del campanar del poble -fet que va ocórrer realment la matinada del 5 de juliol de 1938 quan les tropes republicanes es retiraven de Borriana- i de la plaça major del poble sobre les ruïnes del qual es repetix l'escena d'una abraçada entre dos personatges en al·lusió als bàndols enfrontats en la guerra civil, coberts d'agressions, ferides i cosetones, en els quals he volgut representar el perdó i la reconciliació necessàries perquè el poble renasca de les ruïnes provocades per la contesa: he deixat ratlles de quadrícula abundant en la idea que esta reconciliació és un projecte en execució vigent i que exigix la col·laboració de tots”, ha continuat Vicente Traver Calzada.

Sobre les ruïnes de Borriana, també, ha pintat una pietat realista intentant expressar el dolor d'una mare mantenint el cos sense vida del seu fill assassinat. “He pretés adaptar-me al tema proposat: destrucció d'una persona particular, fra Benito María de Borriana, convertit en símbol de la destrucció d'un poble, una societat i un sentiment religiós”, ha explicat.

Sobre la figura del pare Laureano María de Borriana també sobre la vista del campanar i l'Església en ruïnes en grisalla i deixant entreveure les quadrícules, “he sobreposat la imatge de la verge Dolorosa amb el rostre ocult però acollint al màrtir amb gest amorós”, ha matisat l'artista.