Sergio García: “M'agradaria molt estar en Moto GP en uns anys”

Sergio García Dols, el nou pilot que ha reclutat el Team Estrella Galícia 0,0 i classificat en quarta posició en el Campionat del Món Junior de Moto3, té 15 anys i és de Burriana. El jove pilot ens rep en el taller de motos del seu pare un divendres a la vesprada, ja que els matins les dedica a anar al col·legi. Ell pilot i el seu pare mecànic. Sens dubte, l'afició pel motociclisme ve de família. Ha guanyat el Campionat d'Espanya Pre-Moto3 en 2016, i encara que vulga dedicar-se al motociclisme de manera professional, Sergio García no vol deixar els estudis.

ElPeriodic: Com va començar la teua devoció per la moto?

Sergio García: Tot açò va començar gràcies al meu pare, qui em va inculcar aquesta afició. Va ser des de ben jove, als tres o quatre anys, quan el meu pare em va regalar una minimoto. Arran d'ací vaig anar entrenant, em va agradar. Cada dia li demanava la moto i a poc a poc vaig avançant fins a on estic ara. Vaig començar a entrenar en un càmping al que solíem anar en Pasqua i després ja vaig començar a anar a circuits.

EPC: Com et vas adonar que et volies dedicar a açò professionalment?

SG: Quan vaig fer les meues primeres carreres de minimoto i vaig veure que m'estaven eixint bé em vaig adonar que sí que em podia dedicar a açò professionalment. Des de llavors a poc a poc he anat avançant, categoria a categoria, i he arribat on estic ara.

EPC: Com t'assegues per la teua evolució en el món del motociclisme?

SG: Em sent molt bé, molt orgullós, però encara no és gens i he de seguir lluitant per a aconseguir els meus objectius.

EPC: Quins són els teus projectes de futur?

SG: A mi m'agradaria molt estar en Moto GP d'ací a uns anys, però bé, és una cosa per la qual he de lluitar i que sense sacrifici no podré aconseguir.

EPC: Quant a la gent de Burriana, qui són els teus principals suports?

SG: La meua família i els meus amics són els que han estat ahi des del principi. Ja saben al que em dedique, saben tot el que faig i em recolzen en tot. A més, fa poc va començar a recolzar-me també tant l'Ajuntament de Borriana com la Diputació de Castelló. També l'empresa Living Ceramics.

EPC: A més d'entrenar i competir, també estudies, com ho combines?

SG: És bastant difícil perquè passe molt de temps fora de casa. Però tinc la sort que els professors m'ajuden molt i a poc a poc ho vaig traient.

EPC: Com a esportista professional, com veus l'impuls a l'esport a Borriana?

SG: Ací a Borriana està bastant parat el motociclisme. Sóc l'únic pilot ací. Abans hi havia un altre, que es va haver de retirar per motius econòmics. A nivell provincial tampoc hi ha molt impuls, encara que a València si que hi ha molta més gent que es dedica a açò. Ja s'estan prenent mesures per a promocionar el motociclisme per ací amb, per exemple, l'escola de pilots Her-Vil a Castelló. Amb açò, a poc a poc, haurà d'anar agafant a més gent i anar impulsant-se.

L'entrevista finalitza i el pilot borrianenc s'acomiada, no sense abans oferir-nos una foto amb el seu pare, amb el qual mostra obertament la seua unió deguda a la passió pel motociclisme. A més, ens mostra orgullós la seua moto i no dubta a pujar-se a ella perquè el nostre equip li realitze unes fotografies.