Sergio García Dols, el jove pilot de Burriana que ha conquistat Le Mans
La jove promesa del motociclisme ha heretat del seu pare la passió per les motos: “M'ha ensenyat des de molt xicotet aquest món”
El pilot de Burriana Sergio García Dols va aconseguir pujar al primer lloc del podi el passat cap de setmana en la carrera celebrada en el Gran Premi de Le Mans a França en la categoria de Moto 3. Amb això, aconsegueix el seu primer triomf en aquest campionat i la primera victòria per al seu equip Gas Gas com ja comentem en elperiodic.com.
El pilot de 18 anys va fer el seu primer debut en el Premi de les Amèriques amb Moto 3 en 2019, en la tercera carrera del Campionat Mundial perquè és quan ja havia complit 16 anys, l'edat mínima per a competir, amb l'equip Estrella Galícia 0,0. El seu primer podi va ser en el Gran Premi de Malàisia, on es va emportar la plata. Dues setmanes després, li esperava l'or a Xest aconseguint el seu primer triomf i convertint-se en el vuitè pilote més jove a aconseguir la seua primera victòria mundialista.
El borrianenc ens compta com ha viscut aquest segon or i com s'enfrontarà a les pròximes competicions.
Ha sigut una carrera gens fàcil, i parties des de la vuitena posició, què senties minuts abans que donaren el tret d'eixida?
Sentia que anava a ser una carrera molt complicada perquè les condicions de pista eren complicades. El sòl estava mullat i algunes parts del circuit eren molt esvaroses. En qualsevol moment podies caure, però en eixir em vaig sentir molt còmode i vaig poder fer una remuntada molt bona. En dues voltes em vaig posar el primer i ja no pensava en una altra cosa que a intentar guanyar la carrera.
La pista t'ho ha posat difícil perquè el sòl era molt esvarós, amb quina actitud afrontaves eixos problemes?
Els problemes vinguéren a partir de la tercera volta. Vaig tindre cinc esglais en una mateixa volta, de quasi anar-me al sòl, però havia de seguir, decontinuar en aquesta línia i canviar algunes coses del pilotatge, com posar la moto més recta perquè no lliscara tant. Em vaig tranquil·litzar perquè estava rodant més ràpid que els meus rivals i pensava seguir així.
Després del carrerón, quines van ser les primeres sensacions en saber-te ja guanyador de la carrera? Què vas sentir?
Una alegria immensa, perquè l'any passat i el que portem d'aquest hem patit bastant per no obtenir els resultats esperats. Sabíem que algun dia havia d'arribar perquè estàvem treballant bé i donant el màxim en cada entrenament. Una alegria per a mi i per a l'equip perquè portàvem cinc carreres que estàvem ahí però no aconseguíem pujar al podi i despuntar. Així que molt feliços.
Li vas dedicar la victòria al teu equip, a la teua família i al teu pare, com ha sigut i és d'important el teu pare en la teua carrera professional?
El meu pare és la persona que m'ha ensenyat des de molt xicotet aquest món. Em va comprar la primera moto i, des d'aqueix moment, hem anat junts a tots els llocs. M'ha ensenyat a pilotar, a portar la moto i a tenir l'actitud que tinc. És molt important per a mi, perquè hui dia continua veient amb mi a totes les carreres i entrenaments. Tot ho faig amb ell. Fa que em mantinga tranquil.
Vas segon en la classificació de la llista del campionat, com veus les futures carreres?
Ara mateix el campionat no ens ha de preocupar massa. L'objectiu és anar carrera a carrera, donar el màxim. Per exemple, ara tenim la següent carrera en Mugello, així que només pense en això, a donar el màxim i lluitar per la victòria. Si anem en aquesta línia ho podem fer bé.