Open Arms: "Hi ha moltes més morts a la Mediterrània de les que es conten"

Fa una setmana que el vaixell Open Arms va atracar al port de Burriana. Una avaria en el vaixell els ha obligat a tirar l'àncora i els seus nou tripulants esperen a veure què passarà en els propers dies: si podrà ser reparat o si necessitaran un nou vaixell. Una espera que no frena, ni de bon tros, els naufragis a la Mediterrània central, la seua zona d'acció.

El vaixell de l'ONG Proactiva Open Arms té una clara missió: evitar una sola mort a la Mediterrània i denunciar els incompliments dels governs en alta mar. Així ens ho ha explicat David Lladó, mariner i patró d'una de les llanxes de rescat de l'Open Arms a elperiodic.com en aquesta interessant entrevista que a continuació us deixem:

És la tercera vegada que atraqueu al port de Burriana en els últims anys. Què li passa a el vaixell?

Tenim un parell d'avaries greus tant en el motor principal com en els generadors i ara estan els dos equips mecànics desmuntant per poder avaluar la magnitud real de la reparació. Hem de prendre les consideracions de fins a quin punt s'ha de reparar o si serà necessari substituir-lo per un més nou.

Per a qui no conega la vostra tasca. A què es dedica l'Open Arms?

Nosaltres estem en patrulla de vigilància a la zona de la Mediterrània Central, això és un triangle que comprèn l'illa de Lampedusa, Malta i la costa Líbia. Fem patrulla d'observació ja que el rescat no és l'objectiu principal, sinó una obligació per a qualsevol vaixell que navega. Però la realitat és que les autoritats que haurien de ser competents a la zona no estan dedicant-se al rescat. Nosaltres hem de ser-hi tant per ajudar com per denunciar les devolucions en calent que es realitzen i totes les vulneracions de lleis que estan passant a la Mediterrània central.

Quan van realitzar l'últim rescat?

L'última missió va començar el dia 26 de gener i salvem cinc persones que han estat fins al 2 de febrer a bord.

Els mitjans no ens fem sempre ressò de el nombre de rescats que es realitzen. És realment alt?

Aquesta ONG ha rescatat des de la creació el 2015 fins al dia d'avui a 65.500 persones i només aquest vaixell ha rescatat 6.428 persones des 2017.

Comentes que això ho haurien de fer les autoritats. El que feu vosaltres es podria anomenar "un pegat" d'una gran ferida?

Efectivament. Ja no es tracta de fer polítiques sinó de complir la llei perquè els estats europeus no ho estan fent. Tampoc la llei marítima internacional perquè no se'ns estan donant els avisos pertinents quan hi ha embarcacions en perill. Això vol dir que a la mediterrània central, els centres coordinadors de les diferents àrees SAR (Search and Rescue) tenen l'obligació d'avisar a tots els vaixells que hi haja a la zona de totes les embarcacions que es troben en perill, això és un imperatiu legal que no s'està complint.

Per aquesta raó, nosaltres juntament amb altres ONG hem hagut de desenvolupar un sistema de coordinació i salvament paral·lel ja que l'oficial no està fent la seva feina. Realment el que s'hauria de fer és el primer, simple i planament: complir amb la llei.

Tot i que no es parle tant en els mitjans, els naufragis a la Mediterrània no han deixat de succeir, no?

De fet, les eixides d'embarcacions compleixen únicament amb les condicions meteorològiques. És a dir, que hi haja ixides o no des de Líbia no depèn de si hi ha ONG a la zona o si hi ha expectatives que aquestes persones poden ser rescatades. Cal no oblidar que les persones que els llancen a la mar són màfies que s'alimenten de la inexistència d'una via de passatge segur i de sol·licitud d'asil normal.

Quanta gent ha mort aquest any passat a la mar Mediterrània?

Aquest 2019 hi ha hagut més de mil morts a la Mediterrània central, i l'any passat altres mil. Són xifres de guerra. I aquest any, tal com anem, pot ser que superem amb més de mil les xifres de l'any anterior. Tingues en compte una altra cosa, la flota humanitària no només ens dediquem a rescatar, sinó que som els únics que denunciem tant les devolucions en calent com els naufragis que hi ha, sense oblidar que les morts que hi ha normalment són cadàvers recuperats. Tenim la certesa que hi ha moltes que ixen i abans que es detecte la seua presència o puguen ser rescatades s'enfonsen i moren centenars de persones. La realitat és que les mil morts de l'any passat podrien ser el doble fàcilment i això no se sap. Si no fos perquè les ONG estem fent la denúncia, la gent no sabria absolutament res.

Quina és la solució?

Si et poguera donar la solució em donarien aquest any el Nobel de la Pau. El que està clar és que la migració és imparable perquè és una cosa inherent a l'ésser humà. L'únic que es pot canviar són les polítiques que es duen a terme i estem veient que ens estan complicant cada vegada més el treball. I això no és el pitjor, perquè el nostre somni seria poder desaparèixer, que es creés un sistema de salvament per part de l'UE que fes la feina que estem fent nosaltres. A més, les polítiques d'enduriment que va fer Salvini van disminuir molt el flux d'arribades a Europa, cert. Però els efectes col·laterals són, per exemple, l'augment d'arribades a les costes espanyoles a causa de el tancament de ports italians. Es modifiquen els fluxos migratoris i augmenta el percentatge de morts perquè es complica la travessa. Està clara una cosa: les decisions polítiques costen vides.