Maraya, la llegenda del bou al carrer de Borriana que va enlluernar amb el seu estil arriscat

El món taurí de la Comunitat Valenciana està de dol després de la mort de Juan Vicente Montón Aguilella 'Maraya', el mític rodador i embolador de bous de Borriana que va sorprendre a l'afició durant dècades amb el seu estil àgil i arriscat.

Maraya, que no ha pogut superar la malaltia pulmonar que patia, va nàixer a la Borriana de 1950 on en la seua joventut va fer els primers passos en el món del toreig com novillero. No obstant això, va descobrir que la seua passió lligava més amb la tradició del bou al carrer, per la qual cosa va començar a trepitjar fort com rodaor en els diferents festejos taurins de la província entre els anys 70 i 80.

El seu estil, arriscat i nou, va començar a cridar l'atenció entre els aficionats al bou, que seguien les marxes de Maraya i la seua quadrilla de rodadors, que prompte van començar a ser molt coneguts en tots els municipis de la Comunitat Valenciana, i fins i tot en zones més allunyades, com Saragossa o Madrid.

"Juan Vicente Montón i la seua quadrilla es van convertir en uns referents del món taurí",assegura José Torralba, president de la Federació Taurina de Borriana, que explica que "cridava l'atenció el que arriscava Maraya, esperant l'eixida del bou a un metre del calaix, per a sorprendre'l, amb una tàctica que pocs utilitzaven en aquella època i pràcticament ningú en l'actualitat, ja que se sol esperar al bou des de més arrere".

Maraya deixava que el bou s'acostara, li donava eixida, jugaven cara a cara. Per això, Vicente Nogueroles, president de la Federació de Bous al Carrer de la Comunitat Valenciana, destaca que Maraya ha sigut "un punt i a part en el món dels bous i un dels rodaors que ha escrit una important pàgina de la història taurina valenciana".

D'aquesta etapa molts encara recorden la finta amb la qual es va desfer a Nules d'un astado de la ganaderia de Celestino Cuadri, famosos pel perill que representen. Maraya, ja amb 43 anys, i amb bastant més edat que la majoria de rodadors, va aconseguir llevar-se de damunt a un bou que literalment se li tirava damunt a gran velocitat.

Com es pot veure en aquest vídeo que va registrar el moment, en una acció tan arriscada com inusual, va aconseguir despistar a l'astado amb una parada mítica, enganxant-se en un pal del cadafal.

Dura agafada a Onda
No va córrer tanta sort dos anys més tard, en 1995, quan va patir una dura agafada a Onda per part d'un bou de Machancoses, que el va deixar amb diversos ossos fracturats. No obstant això , a la trajectòria de Maraya encara li quedaven molts anys d'emoció per recórrer.

I és que a partir d'aquesta agafada va deixar de rodar i fer fallida bous per a dedicar-se a la seua altra passió: l'embolado. D'aquesta etapa dels anys 90, tan reeixida com l'anterior, destaca el seu eficaç talle, correctíssim i quirúrgic. "En l'instant en què s'il·luminava el foc tallava i no fallava mai", assegura Torralba. És per això que Maraya és més conegut entre les noves generacions d'aficionats per aquesta última etapa com embolador, contemporània als més joves.

Un altre moment mític que recorden molts aficionats, a només un any vista del seu retir, va ser quan, en les festes de la Misericòrdia de Borriana de 2009, Maraya va caure a terra perseguit per un bou que, quan estava ja a punt d'enganxar-lo, va ser apartat pel seu propi fill, Juanvi, que amb un ràpid lleve tirant-se a terra va evitar que encertara sobre el seu pare. De fet, el seu fill Juanvi també ha seguit els seus passos i afició, començant com novillero i seguint en la seua carrera com banderillero.

Finalment, Maraya es va retirar l'any 2010, encara que va seguir molt vinculat al món del bou. Borriana s'acomiadarà del mite demà dimarts 4 de gener a les 16.00 hores, en el funeral que tindrà lloc en la basílica d'El Salvador, on els vells i nous aficionats podran acomiadar-se d'aquesta icona que ja forma part de la història taurina valenciana en lletres d'or.

Des d'elperiodic.com ens unim al dolor de la seua família, amics i del món del bou. Descanse en pau.