Jorge Monferrer: “Si no ho fem bé Sant Gregori pot ser una hipoteca per a les futures generacions de Borriana”

Jorge Monferrer complix un any al capdavant de l'alcaldia de Borriana. Una primera volta al sol en la qual el nou executiu municipal de PP i Vox ha discorregut entre els primers passos de grans projectes de futur, la gestió diària i algunes polèmiques culturals.

Elperiodic.com l'entrevista quan porta un quart de legislatura en el poder per a conéixer com serà el futur Arenal, on es podria situar el Palau de la Festa, com amenacen a la ciutat els nuvolots de Sant Gregori o quina és la salut del pacte entre els populars i els d'Abascal.

Quin ha sigut el seu moment de major satisfacció en este primer any?

La confirmació de la Conselleria per a fer a Borriana la major inversió de la història del municipi amb la depuradora. En eixe moment et sents orgullós i segurament molta gent no li d'importància, perquè mentres no moleste i estiga lluny no preocupa el ciutadà. Però si analitzes el que suposa t'adones que has aconseguit una cosa històrica, com la recuperació d'eixa part de la costa que sempre ha sigut la germaneta pobra de Borriana o la reutilització de l'aigua, perquè tot el cabal el tirem a la mar i a més paguem quasi 80.000 euros a l'any per això.

També la cessió de la parcel·la on ha d'anar el centre de salut del Port, que ja estem negociant amb la Conselleria per a veure qui paga l'obra. Però, al final, el que ho justifica tot és cada vegada que un veí em per pel carrer per a donar-me l'enhorabona.

En el costat contrari, quin ha sigut la pitjor maçada que ha rebut en estos 12 mesos?

La gran maçada va ser just abans de les eleccions amb la sentència sobre Sant Gregori. Va ser de les pitjors nits que he passat. Eixe dia et planteges si val la pena guanyar les eleccions o perdre-les, perquè la hipoteca és de tal calibre que dius: on m'he ficat?

L'endemà vaig estar amb Carlos Mazón i em va veure tan seriós que em va preguntar què és el que passava. La seua resposta va ser: ‘no et preocupes, estarem per a ajudar-te des de la Generalitat en el que faça falta’.

Jo li vaig demanar ajuda perquè això no siga una làpida per a Borriana i el final de l'Ajuntament perquè, si no ho fem bé, Sant Gregori pot ser la hipoteca de les futures generacions, dels nostres fills i dels nostres nets.

Al final la reclamació de l'administradora concursal és la confirmació dels meus temors d'aquell moment. El que ens diuen els advocats és que ara es demanen 40 milions d'euros, però si ho demanen tots els propietaris ens anem als 200 milions. I 200 milions significa que l'ajuntament està fet fallida, perquè el nostre pressupost és de quasi 40 milions d'euros i a partir del 110% d'endeutament passes a estar intervingut per l'Estat. Caldria decidir quines coses no podrem fer, si festes, si cultura o si servicis socials i no ho decidirem nosaltres, sinó algú a Madrid, perquè el prioritari serà pagar este deute.

Teniu un pla B si es dona l'el pitjor dels escenaris?

No hi ha pla B, això és com quan diem que el món és finit i que hem de canviar la nostra manera d'entendre'ns amb la Terra, perquè, si ens la carreguem, no hi ha planeta B.

Jo no m'ho plantege perquè si succeïx llavors no farà falta alcalde. Has de treballar sense pensar en eixa possibilitat perquè jo no puc perdre ni un gram de força a pensar en un pla B, he de dedicar tots els meus esforços en el pla que no confirme eixa possibilitat. I per dolenta que siga eixa alternativa, serà bona considerada amb l'altra.

De quina manera els podria ajudar la Generalitat, com li va traslladar Mazón?

El suport que demanem no és econòmic, ni que ens pagaren eixa hipoteca econòmica, el que necessitem és no tindre eixa hipoteca.

La Generalitat pot ajudar-nos des del punt de vista legislatiu, pot modificar les actuals lleis com el Pativel o la resta que afecten a Sant Gregori, accelerar les iniciatives que desenvolupem o ajudar-nos per a que el Ministeri aprove el projecte de protecció de la Costa.

Si el PAI és una realitat i és un èxit passes de tindre un deute milionari a ingressos i activitat econòmica, amb un camp de golf i hotels. És donar-li absolutament la volta a esta truita perquè siga molt positiva.

Igualment, quan va vindre la consellera de Turisme, Nuria Montes, li vaig comentar que no necessitem diners, sinó que ens ajuden a transformar l'Arenal.

Com avança este projecte del futur Arenal i quan començarem a veure'l?

Portem 50 anys sense fer res en esta zona, que és la joia de Borriana i és un projecte a llarg termini. Ara estem en procés de modificació del Pla General i els tècnics em diuen que abans de posar la primera pedra poden passar dos anys.

Esta legislatura sí que tindrem desenvolupat el pla i haurem presentat què és el que volem en l'Arenal, però no hi haurà res desenvolupat encara. Amb el pla a la mà haurem de licitar eixes parcel·les perquè vengen inversors, als quals els oferirem concessions per un període d'anys perquè òbriguen hotels i restaurants en primera línia de platja i costejar la urbanització, que pot suposar 20 milions.

Amb eixos ingressos podrem urbanitzar-ho tot, perquè la idea és que el 90% siguen zones verdes, naturals, de running, per al gaudi dels ciutadans, dotacionals o culturals i el 10% restant per a hotels i restaurants.

No volem un Arenal abandonat com fins ara, sinó que valga la pena anar a gaudir. Pot ser la punta de llança per al turisme i pot transformar la ciutat igual que el port va transformar la ciutat en els anys 20. Són projectes a llarg termini que els puc inaugurar jo o el pròxim alcalde, però qui els inaugure és igual, algú ha de posar la primera pedra.

Un altre projecte per al futur de la ciutat és el de ‘Borriana, ciutat de museus’. En quin estat es troba la reobertura del Museu de la Taronja, les gestions per al del cardenal Tarancón o les possibles col·laboracions amb el del Bou?

En el Museu de la Taronja s'està treballant en la via administrativa perquè el patronat ja no existix en estos moments perquè cal formar un de nou. A més, hem fet una valoració econòmica del que costaria la reforma de l'edifici, que no és nostre, sinó de la Fundació Caixa Castelló, que ja no forma del patronat i caldria compensar el lloguer d'alguna forma, però posar-lo al dia suposa un milió d'euros, per la qual cosa hem de decidir si quedar-nos els pròxims 30 anys allí o emprar eixe milió per a buscar una nova ubicació.

El nou Museu Arqueològic ja està inaugurat i hem posat la primera pota del Museu Modernista a l'Aire Lliure, amb les bases per a rehabilitar les façanes i instal·lar il·luminació connectada a l'enllumenat públic.

Quant al Museu Tarancón, estem negociant amb el bisbat i respecte al Museu del Bou, és el propietari el que haurà de decidir la data de la inauguració, però hem posat a la seua disposició tot el que faça falta des de l'Ajuntament perquè siga una realitat prompte.

Parlem de projectes que van fent els seus primers passos, com és el cas també de la gran plaça ciutadana en el centre, però hi ha algun que es manté a l'espera en estos moments, com la idea d'un nou Palau de la Festa. Es manté este projecte?

Sí, s'està avançant. Consensuem la ubicació amb les entitats festeres, que ens van dir que la millor ubicació era darrere de l'actual Llar Faller, on hi ha una parcel·la de dotació municipal d'aproximadament 2.500 metres quadrats i ja hem fet una valoració econòmica del primer avantprojecte.

Però pel cost que té, que és important, el determinarà la convocatòria de les ajudes europees POPE (dels Fons Feder) on creiem que té cabuda. Si fora així acceleraria que fora una realitat esta legislatura.

Va anunciar una reunió del pacte de Govern després de les polèmiques que han esclatat enguany entorn de la regidoria de Cultura de Vox. què els plantejarà als seus socis?

No volem que este tipus de coses entelen tota la resta. Hi ha una sèrie de qüestions en les quals estem en desacord, però hem de centrar-nos en el que estem d'acord, perquè és justament el que usa l'oposició per a soscavar un pacte que crec que ha portat moltes coses bones.

En diverses ocasions ha hagut d'eixir al pas per a defendre, segons ha explicat, la pluralitat i la diversitat de Borriana s'ha ressentit la salut del pacte de Govern per estos frecs?

Jo soc l'alcalde de tots i defendré a tots per igual, és igual com pensen i de qui s'enamoren. Mentres jo siga alcalde no es discriminarà a ningú i defendré a tots per igual

Evidentment això ressent, perquè estàs d'alguna forma posant la teua autoritat per davant de portar-te bé amb algú. Però en este cas la defensa dels ciutadans i de la dignitat de les persones està per damunt de qualsevol pacte. I això continuarà passant si ens centrem en el que no estem d'acord, perquè si ens centrem en el que sí que estem d'acord no caldrà imposar absolutament res.

S'ha arribat a plantejar en algun moment el cessament de Jesús Albiol?

No, per al cessament jo he de posar en una part de la balança tot lo bo que com hem aconseguit i en l'altra part tot el negatiu, i em pesa molt més el primer.

Obrim ara el segon any de la legislatura, què hem d'esperar en el futur pròxim de Borriana?

La meua carta als reis mags per a enguany seria anunciar la represa de les obres de l'institut Jaume I i podria ser una realitat l'anunci de l'inici de la construcció del centre de salut del Port. A més, continuar avançant a situar a Borriana com un referent dins de la Comunitat Valenciana, com ha ocorregut amb el fòrum de ciutats costaneres que ha nascut ací. Que Borriana torne a ser important.