El drama d'una veïna de Borriana que demana una incapacitat absoluta per a poder viure

La història de Carmen G.C., veïna de Borriana, és d'aqueixes que estremeixen. Pateix una malaltia crònica, degenerativa i progressiva, un linfoedema a la cama dreta i la síndrome de klipeltrenaunay des del seu naixement. Tot això li provoca obstrucció en les artèries i les venes de la cama dreta, per la qual cosa aquesta cama està molt més unflada que l'esquerra, la qual cosa l'obliga a estar contínuament visitant als metges a l'hospital La Fe de València i fins i tot moltes vegades ha de ser portada a urgències per infeccions, convulsions, febre i forts dolors. Tot això li porta a estar ingressada durant dies per a rebre els tractaments que mitiguen la seua malaltia de manera temporal.

Arrossega aquesta malaltia des del seu naixement

Carmen, que es presenta a aquesta entrevista amb elperiodic.com amb multitud d'informes sanitaris, conviu des del seu naixement amb aquesta malaltia que l'obliga a estar cada dia durant dues hores amb la cama dreta alçada per damunt de cor per a tractar d'alleujar el dolor. I fins i tot porta diàriament una mitjana compressora en aqueixa cama on se li produeixen úlceres sagnants.

“Es tracta d'una malaltia sense capellà”, assegura aquesta veïna de Borriana. “Només em poden oferir cures pal·liatives per la mala circulació i els problemes limfàtics que arrossegue en aqueixa cama”. I malgrat tot, Carmen suporta el dolor i la situació amb un somriure. “Tinc èpoques bones i èpoques més dolentes”, assegura, una situació que empitjora amb l'arribada de l'estiu per la calor.

Cada quinze dies ha d'anar a la Fe on els metges li practiquen les cures i cada sis mesos acudeix a rehabilitació per a drenar-li la cama. Llavors se li ‘desinfla’ i li prenen mesures per a una mitjana compressora que li la canvien cada mig any.

A més, “moltes vegades he d'anar a urgències a la Plana”, alguna cosa que empitjora el seu dia a dia i condiciona no sols la seua vida sinó la dels seus fills.

Carmen G.C. va estar dos anys de baixa i després es va reincorporar al seu últim treball, en una empresa de neteja durant mig any, encara que que pel seu estat de salut va haver de tornar a agafar la baixa, i ja arrossega sis mesos més sense poder treballar. De fet, aquesta jove considera que el seu estat de salut li impedeix treballar en res. “Si camine 30 minuts, la cama em fa mal. Si estic asseguda molta estona, la cama em fa mal”.

Decideix acudir als tribunals

Davant aquesta situació va decidir acudir als tribunals per a reclamar a la Seguretat Social una incapacitat absoluta. 

Després d'una temporada llarga, “estic en la fallida” pels diners que ha invertit en el seu defensa, en proves i fins i tot un forense, el Jutjat social de Castelló va desestimar la seua demanda i absol a l'Institut Nacional de la Seguretat Social perquè el jutge considera que “el quadre clínic residual de la demandant revela que el seu estat de salut no s'ha acreditat que haja experimentat un agreujament significatiu respecte del quadre clínic” encara que reconeix, en la sentència, que “la demandant no pot realitzar bipedestació ni sedimentació mantinguts, ni pot conduir en llargs recorregut”. 

Per això, Carmen assegura “si no puc estar asseguda molta estona, ni dempeus, ni puc conduir, què em diguen com podré treballar”.

Davant aquesta desesperant situació, aquesta veïna de Borriana llança una veu d'auxili. Recorrerà la fallada judicial per una petició que considera justa i necessària vist el seu quadre clínic, degeneratiu, i que ha de tirar avant una casa amb dos fills.