Chelo Felip, una emprenedora de Borriana vinculada a la moda

Borriana lliurament aquest dissabte 26 de març els premis ‘Dia de la Dona’ de 2022, un guardó que s'inclou amb motiu dels actes programada al voltant del Dia Internacional de la Dona.

Tres burrianenses reben aquest premi en un acte que tindrà lloc en el saló de plens de l'Ajuntament de Borriana. Es tracta de Bibiana Collado, Milagros Hernández i Chelo Felip.

Elperiodic.com ha volgut conéixer més a fons a Chelo Felip, que als seus 75 anys, desborda molta vitalitat i ganes de continuar menjant-se el món.

És una dona inquieta, possiblement una avançada al seu temps. Va estudiar sombrerería, la seua il·lusió, a València, va treballar a Madrid i va obrir dues botigues a Borriana.

Va compaginar la seua apassionant vida laboral amb la criança de les seues tres filles i encara va tindre temps per al voluntariat.

Com van ser els seus inicis?

Amb 15 anys vaig estar a Madrid. La meua il·lusió era fer sombrerería i detalls, però la meua mare no em va deixar. Més endavant esbrinem un altre lloc a València i vaig estar durant dos anys estudiant i treballant en la Sombrerería Abril, del carrer Cavallers. Allí vaig fer tocats, flors, pamelas i tocats de padrina. Em quedava a dormir en una residència de monges a València. En aquella època vam fer vestuaris per a espectacles de Tony Leblanc o Norma Duval.

Després va obrir la teua botiga a Borriana, com van ser els començaments?

Amb 16 anys jo ja treballava per a modistes de Borriana, Vila-real, Castelló i Nules.

Tènia il·lusió per muntar la meua pròpia botiga i amb 18 anys ja tenia la meua botiga de núvies i tocats al carrer Major de Borriana. Tots els tocats de núvia i vels passaven per mi. La majoria de la gent de Borriana han passat per les meues mans.

També vaig fer barrets als xiquets de la falla Chicharro.

També va estar treballant a Madrid per a l'empresa Holyday Magic, com recorda aquella època?

Vaig treballar durant un temps en una empresa de bateries de cuina, vaig anar ascendint i em van fitxar en Holyday Madrid. Vaig estar fent uns cursos de formació i em van oferir portar el departament i en aquells dies i tenia dues xiquetes. Vaig haver de triar entre diners i xiquetes, i vaig triar xiquetes i em vaig quedar a Borriana. Poc després va nàixer la meua tercera filla.

A Madrid vaig viure molt encara que llavors no li donava la importància que li havia de donar. Ho valores al cap del temps.

Ja de tornada a Borriana em vaig dedicar al meu, als barrets i els tocats, treballant per a modistes i fent voluntariat perquè m'agrada contactar amb gent.

En la seua vida laboral, també ha treballat per a Xarxa Teatre. Com va ser allò?

Quan Xarxa Teatre va començar van vindre a buscar-me perquè tenien un espectacle a Mèrida, ningú s'atrevia a allò. Em van explicar el projecte i vaig estar treballant amb Ripollés que, quan va veure el resultat, em va dir has superat la meua fantasia. Vaig estar tres anys fent vestuaris i figures parell els seus espectacles fins que el cor em va dir basta.

Continua al peu del canó?

Ara tinc molts clients però no cobrament (riu), per això tinc molts clients. Estic en la Falla Quarts de Calatrava, amb els musicals i ajudant en la cavalcada. Treball com una boja. Però estic feliç perquè tinc vida.

On ha estat de voluntària?

Vaig estar a Castelló, anava una vegada a la setmana amb una persona a la qual li comprava medicines, l'acompanyava i parlàvem. Després Esteve quatre anys en oncologia de l'Hospital Provincial de Castelló per a acompanyar als malalts que estan ingressats i ajudar als seus acompanyants.

I també treballar en el servit d'ajuda a domicili de l'Ajuntament de Borriana.

Com ha compaginat la vida laboral, familiar i de voluntària?

No sé com ho he pogut fer. Però done un consell, si has d'entrar a treballar a les 8 i t'has d'anar a les 7, alça't a les 6. També el podia ajuda a Déu en començar el dia. Però la meua mare també em va ajudar amb la cura de les meues filles.