Carlos Sadness: “Hui a Borriana va a haver-hi molta festa i molta energia”

Diu que la seua música sona en el Mercadona, en les playlist que fa la gent i en el fons dels stories de gent molt simpàtica, alguna cosa que no és "moco de pavo" i que li fa sentir molt feliç. Parlem de Carlos Sadness, l'artista que està posant banda sonora a una generació i la humilitat de la qual a l'hora de 'situar-se' és més que evident.

Perquè temes com a 'Qué electricidad', 'Longitud de onda', o 'Miss Honolulu' -per parlar dels més coneguts- s'han convertit en imprescindibles. Són solament un exemple de les cançons que estan omplint de bon rotllo la memòria de molta gent. Gent com els 'sounders' que este dissabte van a poder gaudir dels seus temes més destacats i xopar-se de la seua electricitat i de la seua llum.

Hem parlat amb aquest il·lustrador i cantant barceloní per a conèixer-li un poc millor. Açò és el que Carlos Sadness ens ha contat:

Bueno Carlos Sadness, volíem començar esta entrevista presentant-te i descrivint la teua proposta musical. La primera part la tenim més o menys clara però la segona ens ha sigut pràcticament impossible: indie, pop, electro, salsa, rap... el còctel que enganxa però que no es pot qualificar, és esta la clau del teu èxit?

Uy, has arribat fins a salsa? Ací no m'havien portat mai, però mai cal descartar destinacions. Crec que som músics d'una generació que, per sort, ha pogut conèixer a fons qualsevol gènere de qualsevol lloc del món i trobar els colors amb els quals més ens identifiquem per a posar-nos a pintar. No em veig tan barrejat com dius, crec que el pes fort cau en el pop rock, però és cert que ho faig molt a la meua manera. La genuinitat és una clau important quan ix de manera natural, però imagine que no és l'única necessària.

Com descriuries la teua música?

Vaja, que em deixes el marró a mi. Jo he anat creant un lloc en el qual conviuen les històries iròniques amb l'emoció, amb molts motius tropicals i referències espacials que conviuen amb costumbrismes íntims i passionals. A voltes dic que és Galactropical, però si un dia no isc a l'espai ni pas pels tròpics, tampoc passa res.

El que està clar és que agrada, molt i a moltíssima gent, t'esperaves este gran acolliment quan vas començar?

Ni de broma. Jo sóc mig rar, no sóc un perfil mainstream, tampoc un cultureta de llibre, no veig a penes series ni tinc antena de tv. Molta gent no m'entén, però de sobte una altra si, i connectem. Però a mi m'agrada aquell limb, agradar-li a tothom pot implicar ser més neutre o més bàsic. Està ben no agradar-li als qui no t'agraden a tu.

Explica'ns un poc els teus inicis i com vas arribar a "Diferents tipus de llum".

Sempre he sentit estar en els inicis, perquè sempre sembla que estàs aprenent, que estàs pujant de categoria o de sobte, que estàs començant en altres països. Esta sensació em fa feliç, perquè em dóna futur. M'agrada més sentir-me principiant que experimentat, la veritat.

Però aquest disc és el tercer i òbviament hi ha un poc d'experiència, però a l'hora de compondre intente oblidar-me de tot i pensar com si fóra algo nou, com un explorador en una selva en la qual mai ha entrat.

Què tal està anant la promoció d'este disc?

Hi ha molts llançaments i tot va molt ràpid, però m'agrada veure que es van descobrint cançons, que no tenim solament un parell de singles, si no que hi ha recorregut i opinions molt diferents sobre les favorites. No he fet molta premsa, i la ràdio coneguda no ha posat gens d'aquest disc, però sone en el Mercadona, en les playlist que fa la gent i en el fons dels stories de gent molt simpàtica, açò no és moc de gall dindi, estic content.

Et vam poder veure fa poc a València en Les Arts i has estat ara per Sud-amèrica. Tornes amb ganes a la Comunitat Valenciana?

Ací sempre, el públic d'esta zona és genial, m'ho passe sempre bé. Bien cabrón com diuen ací a Mèxic.

Què esperes de Borriana i dels sounders?

Festa i energia, és este tipus de xou en el qual saltes tant que et segueixen tremolant les cames en l'hotel en clavar-te al llit.

I què li espera a Carlos Sadness en el futur? Continuarà oferint-nos estos diferents 'tipus de llum' que tant caracteritzen la teua música?

Sóc molt mal futuròleg, però estic il·lusionat amb la vida d'este disc, els xous són molt bonics, intensos, emocionants i potents alhora. No em canse de tocar este setlist. Vaig component coses noves que tenen un caràcter particular, però és prompte per a traure-les.