La Bosca, diagnòstic d'un barri dividit en dos

L'estudi diagnòstic presentat per a la millora integral del barri de la Bosca proposa revitalitzar el barri amb la promoció de la cohesió social, la rehabilitació dels espais urbans, la formació laboral per a la millora de les oportunitats laborals i la reactivació de la vida comercial als seus carrers.

Així es desprèn de l’Estudi diagnòstic per a la regeneració física, econòmica i social de l'entorn urbà barri la Bosca, que presenta un dictamen de la situació actual i un Pla d'Acció amb una duració triennal per a millorar els aspectes més problemàtics.

El document, que planteja propostes d'intervenció social i urbanística, ha sigut encarregat per l'Ajuntament per a planificar les millores que vol impulsar en el marc de l'Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible de Borriana (EDUSI), cofinançada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), que compta amb un pressupost de 830.000 euros per al pla quadriennal de 2018 a 2022.

L'estudi, lliurat a finals del passat exercici, contempla, per una banda, la necessitat de treballar en la inclusió social dels veïns i veïnes d'aquesta zona i, per una altra banda, millorar l'hàbitat i els espais públics urbans. En la fase d'estudi, s'ha tractat d'investigar tant a través de l'estadística, com a través de tallers i entrevistes, per a intentar trobar els principals punts de vulnerabilitat social. En l'anàlisi, s'han tingut en compte tant la vulnerabilitat sociodemogràfica, com la socioeconòmica i la residencial.

Un barri partit en dos

Tal com s'indica en el diagnòstic, el barri de la Bosca s'ha caracteritzat des de mitjan segle xx per ser un barri de classe treballadora on se situaven els habitatges més assequibles del municipi. Es troba dividit en dos seccions censals amb diferents característiques, una amb un alt percentatge de població migrant i baixa inclusió i, una altra, de població envellida que habita en un parc d'habitatge de baixa qualitat.

Actualment, la població migrant té un gran pes entre els rangs d'edat que corresponen a la població activa i hi ha una major concentració masculina entre les edats de 35 a 55 anys, fet que representa el 10% sobre el total de població. En concret, actualment és la població marroquina, seguida de la romanesa, les que tenen un major pes en relació a la resta de nacionalitats, i el pes total de la població estrangera és del 21,2%, cinc punts per damunt de la ràtio municipal.

Per a aquest espectre de població, els factors de vulnerabilitat més importants serien, en primer lloc, la falta d'estudis, seguida de la taxa desocupació i en, tercer lloc, el risc de pobresa. De fet, aquesta àrea del barri posseeix la renda familiar més baixa de Borriana, concretament de 16.271 euros, situada a molta distància de la mitjana municipal, fixada en 25.505 euros, segons les últimes dades.

Per això, la formació per a l'ocupació i la intervenció sociocomunitària es remarquen en el Pla d'Acció com eines necessàries a implementar si es vol reduir la vulnerabilitat d'aquesta secció concreta. També s’incideix en el fet de tindre en compte polítiques que promoguen la salut activa i les cures de la població major, així com les polítiques de reforma i rehabilitació de l'habitatge, a més de buscar solució als problemes típics de mobilitat d'una població envellida, amb el manteniment de voreres i del mateix ferm del carrer o la construcció de rampes.

Seguretat ciutadana

Una altra vulnerabilitat detectada pel diagnòstic de la Bosca és que es tracta d'un espai urbà degradat, amb un territori aïllat del centre del municipi i amb alguns carrers deshabitats, així com els comportaments incívics. De manera que hi ha risc que es ‘territorialitze’ la inseguretat en aquesta àrea.

Segons les dades que recopila el diagnòstic, entre 2018 i 2919 es comptabilitzen un total de 113 infraccions i actuacions policials. No obstant això, la Policia indica que les intervencions per incidents de convivència han descendit de manera continuada.

En aquest sentit, en el Pla d'Acció es proposa com a mesura la creació d'un model de policia veïnal, comunitària o de proximitat juntament amb un equip de mediació per a dotar d’acompanyament i seguiment els sectors de població amb una forta vulnerabilitat.

La cohesió de la Bosca

Segons es desprèn de l'estudi, la Bosca tenia una forta identitat i cultura de barri durant la dècada dels 60 i 70, però a partir dels anys següents la construcció de blocs de pisos i la falta d'una planificació urbana que dotara de serveis al barri i el connectara amb el centre ha anat laminant la cohesió veïnal.

La falta d'inclusió i cohesió social és una altra de les problemàtiques associades amb la diversitat del barri i la poca integració dels diferents col·lectius que l'habiten, amb poca convivència i alguns conflictes interculturals.

Per a donar solució a aquesta problemàtica, el Pla d'Acció planteja idees com la creació d'un centre social que permeta la realització d'activitats comunitàries i de trobada; un punt d'informació perquè els residents puguen resoldre dubtes sobre tràmits administratius, bretxa digital, o relacions laborals; un altre punt d'acolliment i informació per a migrants; i un impuls de l'associacionisme veïnal amb un sistema similar al dels Hotels d'Entitats.

Equipaments de barri per als més joves

També s'assenyala en l'estudi la necessitat d'augmentar els equipaments a escala de barri per a afavorir alternatives d'oci i temps lliure per a la població més jove, i que els aporte recursos per a afavorir la seua incursió en el mercat de treball i l’entrada en la vida adulta.

A més, si bé el barri sempre ha estat dotat d'equipaments potents com l'institut Jaume I, el poliesportiu municipal, el col·legi Francesc Roca i Alcaide i les dependències de serveis socials, són part de xarxa estructural i donen servei a tot el municipi, raó per la qual no han afavorit totalment la generació d'espais d'identitat per al barri, amb activitats dirigides als residents.

Tot i això, el veïnat destaca com a punts positius els exemples del programa de futbol sala en el poliesportiu o l'activitat del mateix col·legi públic amb ’Patis oberts’, que han suposat una alternativa d'oci pròxima per als joves i adults del barri. De manera que se li dona molta importància a la tasca del col·legi, que és un centre CAES (Centre Compensatori d'Acció Educativa Especial), com a espai compromès per a enfortir, a futur, accions educatives en el barri.

També s’han posat les esperances en la renovació de la infraestructura i l'oferta formativa de l'IES Jaume I, que pot ser un espai de transformació important per al barri, sobretot perquè atraurà alumnat d'altres zones del municipi i d’altres poblacions.

Així mateix, s'incideix en la gran quantitat d'entitats socials que estan realitzant activitats per al barri i es proposa la mesura de coordinar totes les activitats en un Pla d'Acció Comunitari per a augmentar-ne el potencial.

Una altra de les propostes és la incorporació d'educadors de carrer per a dinamitzar els espais públics en què ara mateix es concentra la població jove i adolescent, així com el plantejament d'activitats amb joves i persones migrants, amb intervencions en l'espai públic a través d'accions artístiques, gastronòmiques o culturals.

Urbanisme

En l’aspecte urbà, es considera que la recent remodelació del bulevard de la Bosca pot ser un punt potencial de millora si es “contagia” a la resta de vies del barri. De manera que se subratlla la importància d'augmentar l'espai per als vianants per a pacificar el trànsit, així com la remodelació d’algunes vies per a evitar que es convertisquen en zones de pas de vehicles entre altres zones del municipi.

D'altra banda, l'activitat comercial és molt baixa i la majoria d'usos en planta baixa són de magatzems i garatges. Amb la desaparició gradual del teixit comercial minorista, els habitants del barri es veuen obligats a desplaçar-se fora de la Bosca per a trobar serveis de consum diari, una situació que dificulta l'autonomia dels col·lectius dependents.

Per això, en el Pla d'Acció es proposa un Pla d'usos de locals de titularitat pública per a revitalitzar-los i dotar-los de contingut i activitats que fomenten la inclusió social. Unes altres formes de dinamització proposades també són la creació espai de treball compartit (coworking) com a punt de trobada i dinamització, la definició de condicions avantatjoses per a la implantació de comerços i pimes o un Pla d'ocupació per a la millora dels espais públics del barri.

També es posa en relleu que és necessari generar espais de trobada i socialització, ja que hi ha pocs locals o espais oberts que permeten la convivència de diferents perfils, la qual cosa augmentaria la relació i la  convivència entre les persones.

En matèria d'urbanisme es proposen algunes mesures, com ara la instal·lació d'una il·luminació homogènia i contínua, la millora de la permeabilitat per als vianants amb passos de vianants i recorreguts accessibles, així com l'adequació dels passatges, adequant-los perquè hi haja major connexió amb els carrers dels costats, i l’eliminació de zones sense visibilitat des del carrer, per a augmentar-ne la sensació de seguretat.

El document ha sigut encarregat a l'estudi Set arquitectura més enginyeria (7a+i) en col·laboració amb l'equip d'investigació social aplicada al territori monoDestudio, que han fet ús d’una metodologia que combina la investigació i l'estadística amb accions participatives. La seua proposta es basa en un disseny amb enfocament de retorn social que posa a les persones, entitats i col·lectius en el centre del procés.