15 anys d'una de les gotes fredes més devastadores del segle XXI a Castelló: alguns pobles que van quedar totalment incomunicats
436 litres per metre quadrat en tan sols 40 hores van fer col·lapsar importants vies de comunicació
La tardor de 2009 quedarà gravat en la memòria col·lectiva de la Comunitat Valenciana com un dels més intensos i devastadors. Una ‘gota freda’ de proporcions excepcionals va assotar Castelló, desencadenant una sèrie d'esdeveniments que van marcar un abans i un després en la gestió d'emergències i la consciència sobre els riscos climàtics.
La DANA, que va començar a manifestar-se amb força des del diumenge, va aconseguir el seu punt àlgid el dimarts 28 de setembre. Les pluges torrencials, que es van prolongar durant hores, van provocar inundacions generalitzades, desbordaments de rius i barrancs, i un caos generalitzat en nombroses localitats. Borriana, tal com recordem en elperiodic.com, es va convertir en l'epicentre d'aquestes inundacions sobtades. En tan sols 22 hores, es van registrar 315 litres per metre quadrat, una xifra històrica que va deixar al municipi pràcticament incomunicat. O el que és pitjor, van caure 436 litres per metre quadrat en un espai de 40 hores, entre el 27 i el 29 de setembre.
El nucli urbà es va convertir en un autèntic riu, amb carrers negats, vehicles arrossegats pel corrent i habitatges inundats. Les autoritats locals es van veure obligades a declarar avisos per preemergència per pluges extremes en aquest sector.
Veure galeria de fotos d'elperiodic.com de la gota freda de 2009 ací.
Diverses localitats de Castelló també afectades per la gota freda
Les conseqüències d'aquesta 'gota freda' es van estendre al llarg de tota la costa castellonenca. Ciutats com Vila-real, Castelló, Nules, Moncofa i Almassora també van patir importants inundacions, talls de subministrament elèctric i danys en infraestructures. La xarxa viària va quedar seriosament afectada, amb nombroses carreteres tallades al trànsit degut a despreniments, inundacions i l'acumulació de fang. L'autopista AP-7, una de les principals vies de comunicació de la zona, va haver de ser tancada en diversos trams, la qual cosa va provocar importants retencions i col·lapses en la circulació.
L'impacte d'aquest fenomen meteorològic extrem va ser tal que va obligar a suspendre les classes en desenes de col·legis i instituts de la Comunitat Valenciana, afectant milers d'estudiants. A més, nombrosos comerços i empreses van haver de tancar les seues portes temporalment a causa dels danys patits. Les pèrdues econòmiques causades per les inundacions van ser quantioses, i la recuperació de les zones afectades va requerir d'una important inversió per part de les administracions públiques.
A quinze anys de distància, aquest episodi continua sent recordat com un dels més devastadors d'aquest segle en la Comunitat Valenciana i més concretament a Castelló. Les imatges de carrers inundats, vehicles arrossegats pels corrents i persones evacuades van quedar gravades en la memòria dels qui ho van viure.