Bombardejar la lava: una solució per protegir els nuclis urbans?

En les darreres hores han causat polèmica les paraules del president del Cabildo de La Gomera, Casimiro Curbelo, que ha suggerit “bombardejar” la lava des d'avions militars per modificar el trajecte de les colades làviques i minimitzar així el dany a edificacions, cultius i infraestructures .

La idea de fer servir bombes per frenar l'avenç de la lava no és nova. A Sicília, durant les erupcions de l'Etna de 1983 i 1991-1993, es va utilitzar aquesta tècnica quan la lava va amenaçar alguns centres habitats situats als vessants del volcà. Tot i això, els explosius no es van llançar des d'avions militars, van ser col·locats des de terra de forma precisa per modificar la morfologia del terreny i desviar la lava, després d'una atenta planificació.

Cal destacar que l'entorn de l'Etna és molt diferent del de Cimera Vella; els pobles italians estan situats a una distància força més gran de les boques eruptives. És important també la diferència de desnivell: a l'Etna hi ha molt de recorregut, tant en longitud com en altura, abans que la lava arribi als centres habitats.

El 14 de maig del 1983 els explosius per canviar la direcció de la lava, que amenaçava dos centres habitats, es van utilitzar per primera vegada al volcà sicilià, i es considera la primera intervenció d'aquest tipus a Europa. Programada per volcanòlegs italians recolzats per experts en explosius originaris de Suècia, aquesta acció va trobar moltes crítiques, tant per part d'altres vulcanòlegs com d'ambientalistes.

Fins i tot els seus resultats van ser considerats insuficients per una part important d'experts, encara que també hi ha debat sobre aquest tema. Amb aquesta explosió es va obligar la lava a fluir a un canal preparat prèviament per l'Exèrcit. La preparació va topar també amb diversos problemes tècnics, entre els quals la col·locació de material explosiu en una zona molt calenta.

Deu anys més tard, a l'erupció del 1991-1993, els explosius van tornar a ser utilitzats. Inicialment es va intentar modificar la bugada làvica –que amenaçava el poble de Zafferana– construint dics i llançant blocs de formigó des dels helicòpters. Al final, el mes de maig de 1992, els explosius van tornar a ser utilitzats (7000 quilos d'explosiu utilitzats) per obligar la lava a entrar en un nou canal prèviament preparat. Tant en aquest darrer cas com en el del 1983, el debat sobre l'ús d'explosius per desviar les bugades làviques i la seva eficàcia ha estat molt intens a Itàlia.

El volcà de Cimera Vella avança en la sisena setmana d'erupció

El volcà de La Palma està en la sisena setmana d'erupció i mostra canvis importants en la seva estructura, a més d'una intensa activitat. Al con volcànic s'ha verificat un gran despreniment que ha modificat profundament el seu aspecte i creat “avingudes” de lava.

Des de dilluns 25 passat s'ha observat l'obertura d'una nova boca eruptiva, la sisena, com apunta Lorenzo Pasqualini, geòleg de Meteored.

Segons l'anàlisi d'aquest geòleg, l'activitat volcànica no mostra signes d'alentiment, amb una deformació del terreny que, a zones properes al con, arriba als 10 centímetres i una activitat sísmica freqüent.

Entre la mitjanit i les 8.00 (hora de les Canàries) d'aquest dimecres 27 d'octubre, s'han localitzat 76 terratrèmols a La Palma i cinc han mostrat magnituds superiors a 4,0. El més fort, de magnitud 4,8 i amb hipocentre a una profunditat de 35 quilòmetres i va tenir una intensitat màxima IV a l'escala EMS. S'ha sentit a altres illes de l'arxipèlag.

La intensitat de grau VI indica un terratrèmol “lleument nociu”, sentit per la majoria de les persones, amb possibles danys als edificis i caiguda d'objectes i mobles. La freqüència d‟aquests terratrèmols indica que hi ha material magmàtic intentant sortir cap a la superfície i allunya de moment la perspectiva d‟un final de l‟erupció proper. Les causes d'aquests terratrèmols podrien ser també un reajustament al subsòl.

Si les darreres hores l'atenció s'ha focalitzat als terratrèmols, la lava continua sent l'element més destructiu d'aquesta erupció. Segons les dades aportades pel sistema europeu de satèl·lits Copernicus, ja són més de 906 les hectàrees de territori arrasades per la lava a La Palma i 2162 les edificacions destruïdes.