El bipartidisme es reafirma com l'opció preferida en una Comunitat tenyida de roig i blau

El bipartidisme es reafirma després del 26-M en una Comunitat Valenciana que ha quedat tenyida una vegada més de roig i blau. Però especialment de roig. I és que per primera vegada després de 28 anys, el PSPV s'ha erigit com el guanyador indiscutible en el territori valencià a l'ésser la força més votada en les dues esferes de poder: autonòmic i municipal. Arrere queden ja els anys en què el PP era el partit preferit pels valencians en l'autonomia i els ajuntaments. 

Les eleccions del passat diumenge afermen els resultats del 28 d'abril i ajuden a pujar a un PSPV que es fa amb el 27.25% del total dels vots en la Comunitat Valenciana i aconsegueix 26 escons –huit més que en 2015- entre les tres capitals de província. És a dir, de les 805.534 persones que van exercir el seu dret al vot entre València, Alacant i Castelló, 219.573 van depositar la seua confiança en els socialistes, la qual cosa suposa un augment de 47.286 vots. Des del partit es viu amb eufòria la victòria després d'haver deixat arrere el fantasma de 2015. En opinió del secretari d'Organització del PSPV-PSOE, Jose Muñoz, el cicle electoral que va començar el 28-A, on “es va aconseguir un gran resultat amb Ximo Puig i Pedro Sánchez”, es consolida ara amb el “vot europeu i municipal”, gràcies a “les majories absolutes i a l'increment del nombre de regidors”. 

Per part seua, el Partit Popular assegura la seua posició com a líder del centre dreta i es col·loca com a segona força més votada en la Comunitat. Confirma el descens de les eleccions autonòmiques i generals –perd 22.406 vots i dos escons, però aconsegueix véncer a les enquestes i no se sepulta. Al contrari, amb 205.827 vots (el 25.55% del total) i 24 escons, es reafirma com el partit de l'oposició en la Comunitat i evita el sorpasso de Ciutadans. Són bones dades per a un PP als quals molts experts ja donaven per perdut després del daltabaix de Pablo Casado en les generals i d'Isabel Bonig en les autonòmiques. Així ho ha manifestat la sotssecretària regional del PP en la Comunitat Valenciana, Elena Bastidas: “El PP ha demostrat, per damunt de tots i de tot, que té múscul”, ha indicat. Un de cada quatre valencians, assegura, “ha votat al PP i hi ha un punt d'inflexió des de les autonòmiques”. “Hui comença la reconquesta de 2023 o abans”, ha subratllat.

Tampoc passa desapercebut el paper de Compromís, que encara que perd prop de 1.100 vots i un escó en la suma global de les capitals, es posiciona com la tercera força política amb el 17.93% de les vots -144.469 paperetes- i 15 escons. La coalició nacionalista a València és a més un dels dos únics “govern del canvi” que manté el tipus a Espanya en retindre l'Alcaldia; i en diversos municipis de la Comunitat la seua presència serà imprescindible per a constituir governs d'esquerres. La líder de Compromís, Mónica Oltra, ha celebrat aquests resultats i ha recordat que com ja va passar en les autonòmiques, han “fidelitzat el vot” i s'han mantingut en els governs dels municipis on ja estaven presents des de 2015. El major exemple, diu, és València, on “gràcies a les polítiques d'aquests quatre anys”, la coalició se situa com a força més votada per primera vegada en la història. 

La nit electoral no va anar especialment bona per a Ciutadans, que no va aconseguir el seu objectiu d'imposar-se al PP com a líder del centre dreta. Lluny de sorpassar als populars i, en contra del que pronosticaven les enquestes després del 28 d'abril, el diumenge es va obrir una bretxa de 92.600 vots de distància entre el PP i Ciutadans en les tres capitals de província. La formació taronja se situa així com la quarta força en la Comunitat, i la preferida per 113.212 votants (el 14.95%), encara que perd més de 2.600 vots entre València, Alacant i Castelló, i se situa amb 14 regidors (tres menys que fa quatre anys). No obstant això, si s'atén els municipis de província, Ciutadans ha crescut en nombre de regidors, de 222 a 313, una dada que per al portaveu de la formació en Les Corts, Toni Cantó, escenifica el “creixement que hagut del partit en la Comunitat Valenciana”.

Podemos perd més de 43.900 vots i Vox entra als ajuntaments

Però sens dubte la sorpresa de la nit la va protagonitzar Podemos, que igual que en la resta d'Espanya, va finalitzar la jornada com el gran derrotat. En concret, en la Comunitat Valenciana perd entre les tres capitals 43.939 vots i només aconsegueix fidelitzar al 4.41% dels votants. La suma dels ajuntaments de València. Alacant i Castelló dóna a Podemos quatre regidors, nou menys que en 2015. El major exemple de la desfeta de la formació habitada és València, on no han aconseguit mantindre els tres regidors que van guanyar en 2015 i queden fora de l'Ajuntament. Després d'aquestes eleccions, Podemos corre el risc de convertir-se en un partit merament testimonial als ajuntaments on encara conserva la seua presència. A la vista d'aquests resultats, el líder de Podemos en la Comunitat, Rubén Martínez Dalmau, ha assegurat que la pèrdua de vots es deu a la desunió i les disputes internes: “El poble és savi. Vol la unió i ha penalitzat les divisions i les lluites internes”, explica en xarxes socials. “Prenguen nota els qui creuen que pot haver-hi canvi des de la intransigència" perquè només és possible des de la confluència i l'acord", indica.

D'altra banda, Vox també va ser, al costat de Podemos, la gran sorpresa de la nit. Però si escau perquè va aconseguir l'objectiu d'entrar en els tres principals consistoris de la Comunitat. La seua presència serà fins i tot decisiva en alguns punts de la geografia valenciana com Alacant, on PP i Ciutadans necessitaran per força d'extrema dreta per a evitar que governe l'esquerra. Vox gana en total en la Comunitat més de 40.400 votants –el 5.64% dels vots- i aconsegueix entre les tres capitals passar de zero a cinc regidors. “Estem molt satisfets”, ha afirmat el líder de Vox a València, José María Llanos. “Hem entrat en les tres capitals de província i pràcticament en quasi totes les localitats on hem presentat llesta", ha indicat. Orgullós dels resultats, Plans ha recordat que el seu objectiu era “estar en les institucions, que es puga sentir el nostre missatge”.

GRANS MUNICIPIS

En els municipis de la Comunitat de més de 50.000 habitants també s'han imposat el PP i el PSOE, sobretot aquest últim. És el cas per exemple de Torrent, el municipi més poblat de València, on l'actual alcalde, Jesús Ros, revalida el seu mandat. Això sí, sense majoria absoluta. Aconsegueix onze regidors, dos més que en 2015, i es posiciona per davant del PP, que es fa amb huit escons però perd un. 

Per part seua, Ciutadans manté als seus dos representants, mentre Compromís perd dos dels quatre que va aconseguir la passada legislatura.

La sorpresa l'han protagonitzada Vox, que entra al consistori amb dos regidors, i Podemos, que sale de l'Ajuntament.

Els socialistes també s'alcen amb la victòria a Gandia, on Diana Morant podrà repetir com a alcaldessa amb onze regidors, quatre més que en 2015. Al PSPV li segueix a Gandia el PP, que es consolida com a líder de l'oposició, encara que deixa pel canvi tres dels dotze regidors que va guanyar fa quatre anys. Mentrestant, Compromís *Més Gandia, amb quatre escons, se situa com a tercera força política, encara que també perd un representant. Ciutadans, per part, no perd, però tampoc gana. És que es manté igual, amb un escó.

A Gandia, igual que ja va succeir en 2015, aquests han sigut els únic quatre partits que han obtingut representació a l'Ajuntament.

Així mateix, Paterna també ha sigut conquistada pels socialistes, per la qual cosa Juan Antonio Sagredo repetirà com a alcalde, aquesta vegada amb majoria absoluta després de 28 anys. El PSPV aconsegueix tretze escons, suficients per a governar en solitari, i creix la seua presència en set regidors. Els populars també es posicionen ací com a segona força política, amb sis representants –dos menys que en 2015-, mentre Compromís passa de nou a sis escons.

Vox també aconsegueix el seu objectiu d'entrar en les institucions a Paterna, on obté dos escons. Al contrari, Paterna Sí que Pot ix també ací de l'Ajuntament, i Esquerra Unida tampoc aconsegueix obtindre presència.

Al contrari que a la província de València, en les grans ciutats d'Alacant el partit més votat ha sigut el PP, excepte a Elx. Així, els populars recuperen Torrevella –ciutat que havien perdut en 2015- amb majoria absoluta i catorze escons, tres més que fa quatre anys. Eduardo Dolón repetirà com a alcalde, mentre l'actual primer edil dels Verds obté tres regidors al costat de Compromís en la seua candidatura Compromís Municipal.

El PSOE s'imposa com a segona força política amb un escó més que en 2015, mentre Ciutadans perd un dels seus dos regidors, igual que Somia Torrevella. A més, l'extrema dreta també aconsegueix representació a Torrevella amb un regidor.

Els populars també aconsegueixen majoria absoluta a Benidorm, municipi en el qual Toni Pérez obté tretze regidors –cinc més-, i repeteix com a alcalde. El PSOE, amb deu escons, també creix tres respecte a 2015, però l'augment de socialistes i populars perjudica Ciutadans, que perd un dels seus tres representants en la capital turística de la Costa Blanca. Sorprén especialment que només aquestes tres forces han aconseguit tindre representació en el consistori, mentre Compromís perd els seus dos escons.