15 anys de presó per a un entrenador que va abusar de tres gimnastes menors a Betxí
Els abusos van tenir lloc durant els vint anys que les va entrenar
La Sala II del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de 15 anys i mig de presó imposada a un entrenador de gimnàstica artística de Betxí (Castelló) per abusos sexuals continuats a tres gimnastes menors d'edat a les que va entrenar durant anys en un club de la localitat.
El Suprem desestima íntegrament el recurs de l'acusat contra la sentència de Tribunal Superior de Justícia valencià, que va ratificar al seu torn la dictada per l'Audiència Provincial de Castelló. L'alt tribunal destaca que va existir prova de càrrec rellevant ben exposada i valorada pel tribunal d'instància, i amb un encertat procés d'anàlisi de la racionalitat de la valoració probatòria pel TSJ, que va tenir en compte els testimonis persistents, creïbles, sense contradiccions en l'essencial i sense motius espuris de les menors víctimes dels abusos, coincidents en el tipus de tocaments realitzats per l'acusat.
Segons els fets provats, l'home va dirigir a el menys des de l'any 2000 els entrenaments de les gimnastes menors d'edat en un club de la localitat, entre elles les víctimes, "de manera dura i exigent portant a les menors al límit, bé fent ús d'insults o menyspreus per dirigir-se a elles (arribant a cridar-les "subnormals", "niñates de merda" o "inútils"), bé castigant amb repetició d'exercicis físics severs i fins i tot càstigs de grup, aviat tirant objectes a terra o pegant cops de puny contra la paret, quan alguna de les gimnastes no entrenava correctament, no obtenia resultats positius o no desenvolupaven bé els exercicis o els elements ".
Així mateix, "valent-se del seu prestigi professional com a entrenador titulat amb uns bons resultats que les gimnastes anaven obtenint i de la condició de conserge de les esmentades instal·lacions esportives municipals que li donava accés a totes les dependències incloses les que el seu ús no havia estat cedit al Club (...), mogut de l'ànim de satisfer el seu desig sexual, va sotmetre a les gimnastes menors d'edat federades que entrenava a un tipus de massatges i altres tocaments mitjançant els quals satisfeia els seus desitjos libidinosos, consistint els citats massatges a la col·locació de peu de les menors sobre la seua zona genital, en concret sobre el seu "penis", fregant el peu de les menors per masturbar-se".
El Suprem destaca que la sentència recorreguda ha valorat amb encert com a elements clau que es va tractar de contactes corporals inconsentits a menors de tretze anys, el que va suposar un atac sexual a les víctimes, agreujat per haver-se prevalgut l'acusat per cometre el delicte d'una relació de superioritat derivada de la seua condició d'entrenador i director tècnic de les gimnastes menors i de la seua gran diferència d'edat amb les esmentades víctimes (més de quaranta anys).
La resolució destaca l'elevat nombre de testimonis que coincideixen en la descripció dels massatges de contingut sexual que realitzava el condemnat, el que reforça el valor de les exploracions de les testimonis-víctimes denunciants. Entre aquests testimonis destaca el de dues xiquetes, respecte a les quals la sentència va declarar prescrits els fets sense que s'haja qüestionat per les acusacions la decisió, i que si bé no poden ser objecte de sanció penal si que serveixen d'element de corroboració. Les dues van exposar que a elles els va fer exactament el mateix pel que fa al modus operandi d'acció de peu i òrgan sexual per aconseguir la seua satisfacció sexual recurrent.
"Els testimonis evidencien, sense cap mena de dubte, una reiteració dels massatges de contingut sexual realitzats per l'acusat, unes vegades per tenir mal o lesions les menors i altres vegades sense motiu justificat, tant al gimnàs com a la cambra del llum i impedeix que es tracte de fets accidentals i fortuïts", indica el Suprem.
"En definitiva, no només els tres testimonis de les TP van ser clars, sinó que la resta de testimonis de les menors, van coincidir amb les seues declaracions anteriors sense que s'observe contradicció en alguna cosa fonamental, van ser clares, de forma espontània i sense que puga entreveure algun motiu espuri, de venjança o de ressentiment", subratlla la sentència.