Héctor Catalá, el primer paratriatleta de la Comunitat a disputar uns Jocs Olímpics

Héctor Catalá disputa aquest cap de setmana el campionat d'Espanya a Pontevedra i al novembre viatjarà fins a Abu Dhabi per a participar en el mundial de triatló. Natural de Serra, però establit a Bétera, aquest valencià va nàixer amb una malaltia molt rara coneguda com a malaltia de Best que afecta l'agudesa i al camp visual. 

Aquest valencià té en el seu haver ser el primer paratriatleta de la Comunitat a disputar uns Jocs Olímpics, d'on va tornar amb una medalla de plata.

De xicotet practicava natació però mai va pensar a dedicar-se a l'esport de manera professional. Va acabar els estudis d'enginyeria industrial i va apostar per l'esport arran de la seua malaltia. Héctor Catalá es mostra orgullós: “hui dia tinc una vida que no canvie per res”.

elperiodic.com ha conegut una mica més a aquest valencià que té un extens palmarés de medalles, ha recorregut mig món amb l'esport i fins a la Comunitat Valenciana ha portat molts campionats com la Copa del Món, el Campionat d'Europa, primers en el rànquing mundial de triatló o la recent medalla de plata a Tòquio.

Com vas començar amb l'esport?

Com a esportista professional vaig començar tard. Però als 9 anys fins a poc després dels 20 nadava en el club de natació de Bétera. Era molt diferent el que feia entones, només volia jugar. Però allò va fer que tinguera la cultura de l'esport i va ser l'inici del camí que em va portar fins a aquest moment.

De més major em vaig posar a córrer i després vaig començar amb el triatló a nivell super popular fins que entre en l'ONCE.

Com és el teu dia a dia?

El meu dia a dia està enfocat a l'entrenament. M'alce sobre les 8.00 hores i després de desdejunar em vaig a la piscina on entrene de 3.000 a 5.000 metres. Per a a esmorzar, faig unes dues o tres hores de bici, descans per a menjar i fer la meua migdiada llarga, i a la vesprada faig carrera o gimnàs. A més d'anar al fisio o al nutricionista.

Com descriuries la teua experiència en els Jocs Olímpics de Tòquio?

És difícil d'expressar amb paraules. Tinc companys que van estar en altres jocs olímpics. Tinc la sort d'haver estat en mundials i campionats d'Europa i pensava que no m'anava a impressionar, però sí. La vila olímpica és com un parc d'atraccions per a un esportista.

Quines són les teues metes?

Continuar amb el que faig, continuar entrenant i fer el que m'agrada. Aqueix és el meu dia a dia. Gaudisc de les competicions i crec que al meu llibre encara li falten moltes pàgines d'escriure. Aquest finde estaré en el campionat d'Espanya, tinc el mundial a un mes. Encara que totes les competicions són importants i vull guanyar-les totes.

Com és entrenar en un guia?

Ha de ser una persona en la qual has de confiar, ha de descriure't per on corres, en la piscina no hi ha problema i en aigües obertes has de seguir-ho, però en carrera i bici has de confiar en la seua decisió i criteri. 

Encara que ací a Bétera tinc la sort de tindre a gent que m'acompanya en tots els entrenos. Deixe tota la meua seguretat a les seues mans i no hi ha problema.

La meua guia és Gustavo Rodríguez, de Pontevedra, encara que en l'última competició i en les pròximes m'acompanya Ángel Salamanca perquè Gustavo té una xicoteta lesió.