Unes Jornades de Memòria Democràtica homenatjaran a Fernando Seguí Garcia i les víctimes del feixisme a Bellreguard
Una ampla programació que ja ha començat i arribarà fins a l’octubre servirà per a commemorar a més el 90 aniversari de la proclamació de la República
Bellreguard commemorarà enguany el 90 aniversari de la proclamació de la II República amb unes Jornades de Memòria Democràtica que ofereixen una programació especialment adreçada a recordar i homenatjar a Fernando Seguí Garcia, el veí bellreguardí assassinat al camp de concentració de Gusen (Àustria) el 15 d’agost del 1941, i a totes les persones de Bellreguard represaliades pel franquisme, entre les quals hi havia tres alcaldes del poble.
La programació, de fet, va tindre ja el seu pròleg el darrer cap de setmana de juliol, quan es va pintar un mural participatiu a la platja de Bellreguard, amb el lema 'Ni ací ni enlloc. Feixisme mai més', en base a un disseny de RosetaFS. Era una activitat organitzada per Acció Antifeixista Bellreguard i l'Escola Democràtica Vicenta Seguí.
La pròxima cita té lloc aquest proper diumenge, 15 d'agost, recentment declarat pel ple municipal com a Dia Local de la Memòria per a recordar a les víctimes del nazisme i, en especial, a Fernando Seguí Garcia. Eixe dia es compliran els 80 anys del seu assassinat, i les banderes de l’Ajuntament de Bellreguard onejaran a mig pal.
No obstant això, serà al setembre quan arribe el gros de la programació de les jornades. El dia 3, la Casa de la Cultura acollirà la projecció de ‘La utopia desarmada. Memòria d’un País Valencià republicà’, un documental de Sergi Tarín que repassa els fets més destacats dels huit anys que van des de la proclamació de la República fins a la fi de la guerra al març del 1939.
El 4 de setembre, al Cementeri Municipal, l’Ajuntament de Bellreguard retrà homenatge a totes les persones que lluitaren en defensa de la llibertat, amb la inauguració de l’escultura encarregada a l’artista local Ferran Molió per la Regidoria de Memòria Democràtica, en un acte que comptarà amb la presència de la Consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, qui a més lliurarà el Taulell de la Memòria de la Generalitat a la família de Fernando Seguí Garcia. Intervindran també en l’acte familiars de les persones homenatjades, així com l’Agrupació Artístico-Musical Santa Cecília, que interpretarà el Cant dels ocells, en un arranjament de Miquel Asins Arbó, sota la direcció d’Eugeni Llopis.
El 10 de setembre es projectarà a la Casa de Cultura un altre documental: ‘Els últims guerrillers. La història de l’Agrupació Guerrillera de Llevant’, de José Vicente Viadel, sobre l’activitat dels grups de maquis a partir d’acabada la guerra l’any 1939.
L’endemà, 11 de setembre, serà el torn per al teatre, amb ‘La invasión de los bárbaros’, del segell valencià Arden Producciones.
La programació arriba fins al mes d’octubre. El dia 1, la Casa de Cultura acollirà una xarrada col·loqui sobre ‘Valencianes i valencians deportats als camps nazis’, amb la participació del delegat de l’Amical de Mauthausen al País Valencià, Blas Mínguez Anaya. Així mateix, el dia 15, a l’Espai Participa, es realitzarà la presentació del projecte municipal de memòria democràtica batejat com a Escola Democràtica Vicenta Seguí, en homenatge a la primera dona regidora de la història a l’Ajuntament e Bellreguard, represaliada també pels franquistes en acabar la guerra civil. Un acte al que assistirà el seu net, Carlos Burgos, i possiblement la seua filla, Vicenta Tello Seguí, resident a París.
En gener de l’any passat, Vicenta Tello Seguí ja va visitar Bellreguard per a agrair la iniciativa municipal de recordar sa mare. I des de juliol del mateix any, la imatge de qui va ser regidora delegada de les Escoles és la protagonista del mural que presideix l’actual seu de l’Escola Democràtica que duu el seu nom.
Per últim, i en una data encara per concretar, es presentarà a la Casa de Cultura el llibre ‘Miquel Escrivà Pellicer (1896-1936) i la II República a Bellreguard’, a càrrec del seu autor, Jesús Eduard Alonso, historiador i director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Gandia. L’obra, que serà editada conjuntament per l’Ajuntament de Bellreguard i el CEIC Alfons el Vell, tracta de la figura de qui va ser alcalde de Bellreguard durant la Segona República (1931-1936). Miquel Escrivà va donar continuïtat al govern municipal des de la formació política de la Dreta Liberal Republicana, però va ser assassinat en els inicis de la guerra civil. En la presentació del llibre hi serà present el seu net, Miguel Escrivà Lorente.
