Bebés i majors, la població amb més problemes per a adaptar-se al canvi d'hora

Espanya, com la resta dels països de la Unió Europea, ha de canviar cada any el seu horari, seguint la directiva europea del canvi d'hora 2000/84/CE. El seu principal objectiu és contribuir a l'estalvi energètic i aprofitar millor les hores de llum solar dels mesos d'hivern. No obstant això, el canvi a l'horari d'hivern, que enguany es produirà en la matinada del 28 al 29 d'octubre, implica “una variació en les nostres dinàmiques que té un major impacte físic i mental del qual podríem imaginar a priori”, tal com ha explicat la psicòloga de l'Hospital Vithas Aigües Vivas i el Centre Mèdic Vithas Alzira, Silvia Ortiz.

L'especialista ha recordat que “els ritmes circadiaris són els encarregats de gestionar esta situació”. Són, ha apuntat, “canvis físics, mentals i conductuals que segueixen un cicle de 24 hores”. Uns processos naturals “que responen principalment a la llum i la foscor, i afecten la majoria dels éssers vius, inclosos els animals, les plantes i els microbis”.

Un exemple de ritme circadiari relacionat amb la llum és “dormir en la nit i estar despert durant el dia. Esta espècie de rellotge biològic és una espècie de dispositiu de temps natural propi de cada organisme segons la seua espècie”. Alguna cosa que poden constatar “molt bé tots aquells treballadors de llocs rotatius a torns de nit, on ajustar-se a dormir de dia pot arribar a suposar tot un repte o viatgers des de països amb diferent franja horària i el yet lag associat”. L'alteració d'estos ritmes “influeixen en funcions com la producció d'hormones, la temperatura corporal, els hàbits alimentaris o la digestió”.

Des del punt de vista psicològic, algunes persones poden patir “símptomes lleus” com a somnolència, cansament, falta de libido i de desig, irascibilitat, sentiments d'apatia, i altres alteracions en l'estat d'ànim. “En persones amb patologies prèvies o quadres de tipus depressiu poden patir, de manera temporal, una major simptomatologia durant els primers dies d'adaptació”, ha indicat Ortiz.

La psicòloga de l'Hospital Vithas Aigües Vivas i el Centre Mèdic Vithas Alzira ha ressaltat, a més, que els bebés lactants i les persones majors “presenten més dificultats en este procés d'adaptació al nou horari”. En els xiquets perquè “el seu cervell és immadur encara i no actua amb la rapidesa que ho fa un cervell adult” i el cas de la gent gran, “per tot el contrari, perquè el cervell amb el temps perd capacitats, encara que això no vol dir que no s'adapte als canvis dels cicles somie-vigília, sinó que necessiten més temps”.

L'explicació a estos desequilibris la trobem “en la producció de melatonina, l'hormona que s'encarrega de regular els cicles de somni. El nostre cos continua funcionant en funció de l'horari lumínic, en comptes de fer-lo en funció de l'horari establit, per la qual cosa sentim més cansament abans del normal”.

Una dificultat d'esta adaptació pot derivar també “en una descompensació en els nivells de serotonina, neurotransmissor encarregat de regular els estats d'ànim negatiu i positiu; els cicles circadiaris ja descrits; el desig i l'agressivitat. Precisament per a facilitar este trànsit el canvi horari es realitza en cap de setmana”.

La part positiva, explica la psicòloga, és que “en condicions normals parlaríem de símptomes transitoris, per la qual cosa la gestió d'estos no és especialment complicada, encara que incomoda en alguns casos”. D'esta manera, Silvia Ortiz recomana, amb la població més vulnerable, “intentar un procés d'adaptació gradual uns dies abans, per a afavorir les rutines quan estes passen a ser una obligació que complir, perquè afecten un poc menys en les dinàmiques i rutines diàries”.

“La gran sort és que tenim un cervell molt adaptatiu, per la qual cosa en menys d'una setmana el nou ajust es tindrà interioritzat de nou i el cos en general recobrarà el seu equilibri”, conclou l'especialista.