El Banc d'Espanya assenyala set riscos econòmics per a 2022

El Banc d'Espanya percep un elevat nivell d'incertesa que concreta en set fonts de riscos que condicionaran l'evolució de l'activitat econòmica en 2022. Així, la Unitat de Comunicació de Crèdit i Caució ha donat a conéixer aquests riscos que es donen en un context econòmic extremadament complex per als pròxims mesos.

Les fonts de risc són les següents:

1. L'evolució de la pandèmia. Totes la projeccions de recuperació macroeconòmica descansen sobre la hipòtesi d'un control sobre l'impacte sanitari del Covid-19. No obstant això, no pot descartar-se una evolució epidemiològica més desfavorable: l'elevada circulació del virus en regions emergents, on el procés d'immunització està menys avançat, podria afavorir l'aparició de variants del virus resistents a les vacunes i la reintroducció de mesures de contenció que afectarien la recuperació.
2. La deterioració de la solvència empresarial. Existeix una elevada incertesa sobre l'impacte final que la crisi tindrà sobre el teixit productiu. Enfront de l'inicialment esperat, el Banc d'Espanya ja ha detectat alguns signes de deterioració en la solvència empresarial i un repunt dels concursos de creditors malgrat la moratòria vigent. “La finalització de les mesures públiques de suport a les empreses podria fer que emergiren noves deterioracions de la solvència empresarial en el futur si l'activitat de les societats afectades es recupera a un ritme insuficient per a compensar els efectes de la retirada dels aquests estímuls i les mesures extraordinàries adoptades en el marc de la pandèmia”, explica.
3. Els efectes de la inflació. Encara que el recent repunt de la inflació obeeix fonamentalment a factors de naturalesa transitòria, existeix un notable nivell d'incertesa sobre la duració de l'actual episodi d'encariment dels costos de producció. Com més gran siga la seua duració, major serà la probabilitat que guanye persistència, en filtrar-se els augments de costos amb major intensitat als preus finals i els salaris.
4. La despesa de l'estalvi embutxacat per les llars. Les llars espanyoles han acumulat durant la pandèmia una bossa d'estalvi equivalent al 6% del PIB. El Banc d'Espanya adverteix que nivell d'incertesa sobre el ritme i abast amb què les llars gastaran aquest notable volum d'estalvi acumulat durant la pandèmia és elevat. El més probable en la seua opinió, és que a mitjà termini es traduïsca en consum sol de manera parcial.
5. La recuperació dels fluxos turístics. El turisme és un dels motors de l'activitat econòmica al nostre país. Les actuals projeccions assumeixen que la recuperació dels fluxos turístics previs al Covid-19 tornaran a aconseguir-se en 2023. No obstant això, el Banc d'Espanya adverteix que no resulta senzill anticipar els patrons de comportament que tindrà el turisme internacional després de la pandèmia.
6. L'impacte dels fons Next Generation. La incertesa entorn del calendari dels fons Next Generation continua sent notable tant en relació amb el moment d'execució dels projectes com respecte al seu efecte multiplicador sobre l'activitat i l'ocupació. El retard en l'execució pot ser que no constituïsca necessàriament un inconvenient a mitjà termini, sempre que contribuïsca prioritzar en la selecció projectes amb un efecte multiplicador més elevat, però a curt termini minvarà el creixement.
7. L'evolució dels colls de botella. La ràpida recuperació de la demanda mundial ha generat tensions en les cadenes de subministraments globals, amb fortes alteracions en el transport marítim internacional, la qual cosa ha provocat un augment significatiu del seu cost i retards en l'aprovisionament de productes. Una major intensitat o persistència dels colls de botella en el subministrament de determinats béns intermedis energètics i no energètics podria posar en risc la intensitat de la recuperació.