Documenten en un jaciment neandertal d’Aspe una nova tècnica per a treballar la pedra

Personal investigador de les universitats de València i d’Alacant ha documentat a Los Aljezares (Aspe, Alacant) la talla bipolar sobre enclusa, una forma de tallar la pedra coneguda en molt pocs jaciments neandertals de la península ibèrica, i la primera vegada que s’hi troba a terres valencianes en un campament obert a l’aire lliure. El treball, publicat a la revista Lithic Technology, s’ha desenvolupat combinant l’estudi de les restes arqueològiques i un complet programa d’arqueologia experimental en aquest assentament de fa 120.000 anys.

La talla bipolar sobre enclusa en materials lítics és el conjunt de processos que consisteixen a col·locar una peça entre un percutor mòbil i una superfície, sovint plana, sobre la qual es recolza. Dins d’aquesta dinàmica, es poden establir diferències en funció dels objectius que motiven el seu desenvolupament: explotació de volums, ús i retoc o l’aprimament de les vores de la peça. El reconeixement d’aquesta tècnica en diferents parts del món en diferents contextos ha portat a la seua consideració com a una nova eina d’estudi.

Margarita Vadillo i Aleix Eixea, investigadora i professor del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València (UV) són els primers firmats del treball, el qual, destaquen, “permet acostar-nos a aspectes que no apareixen al registre arqueològic com els gestos, postures i intencions dels grups humans que treballaren la pedra i ens ajuda a caracteritzar millor les societats neandertals des d’un punt de vista cultural”.

A més, l’originalitat del treball està en el reconeixement d’aquesta tècnica de talla en contextos neandertals i a documentar com es relaciona la qualitat de la matèria primera i els seus trets morfològics amb l’elecció d’aquesta acció.

L’experimentació realitzada sobre materials similars als trobats al jaciment va permetre comprovar com la forma més utilitzada va ser colpejar amb un percutor de pedra sobre el sílex el qual està, a la seua vegada, recolzat en una superfície a mena d’enclusa. Una tècnica senzilla que es podia desenvolupar per persones inexpertes i amb poca quantitat de sílex.

Una altra de les novetats de l’estudi és que Los Aljezares és un dels pocs exemples neandertals de campaments a l’aire lliure coneguts a la península ibèrica durant el Paleolític mitjà, ja que la major part de les excavacions arqueològiques europees d’aquest període els últims 150 anys s’han desenvolupat a coves. Los Aljezares, en aquest sentit, és l’únic assentament valencià a l’aire lliure trobat en la seua posició original del període, i en ell s’han documentat dos nivells arqueològics rics en materials lítics, faunístics i arqueobotànics, i ben datats temporalment.

La línia d’investigació de Margarita Vadillo és l’aplicació de la tecnologia lítica i la traceologia lítica (aquesta segona consisteix en l’anàlisi d’ús pel desgast d’eines en arqueologia examinant les seues superfícies i vores de treball) en els grups paleolítics de la Mediterrània occidental. Aleix Eixea, professor a la UV, centra la seua recerca en la tecnologia lítica del Paleolític mitjà i superior a través de la caracterització de les matèries primeres i de l’anàlisi microespacial en el context ibèric mediterrani.

Aquesta recerca forma part del projecte concedit per la Generalitat Valenciana “Caracterització tecnològica i funcional dels elements lítics apuntats durant el Paleolític mitjà en la regió central de la mediterrània ibèrica” (GV/2021/054) i del Ministeri de Ciència i Innovació “Estratègies d’ocupació i gestió del territori de les poblacions neandertals en la zona central de la mediterrània ibèrica” (MCIN/AEI/PID2021-122308NA-I00). L’acció està autoritzada per la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana i és part de les activitats de l’associació Cinco Ojos Observatorio de Patrimonio en col·laboració amb l’Ajuntament d’Aspe.