Aquests són els municipis que gasten més en els ‘bous al carrer’

En total, 1.820 municipis de tota Espanya organitzen cada any algun tipus de festa popular amb bous.
Això representa el 22% de tots els municipis que hi ha a Espanya, una xifra que augmenta fins al 50% en la Comunitat Valenciana (segons dades de 2019, l'últim any que es considera que va haver-hi una activitat normal).

De fet, quasi la meitat dels festejos es realitzen només en la C.Valenciana, amb 8.576 festes, en un rànquing que encapçala la província de Castelló, seguida de les de València, Saragossa i Alacant.
Quant a les comunitats, després de l'autonomia valenciana, Aragó i Castella i Lleó queden en segona i tercera posició amb quasi 1.900 cadascuna.

Així es desprén d'un estudi de l'ONG AnimaNaturalis, que calcula que en la Comunitat Valenciana es gasten 17 milions d'euros municipals en aquests festejos, una xifra que quasi triplica a la següent autonomia en despesa, Castella i Lleó.
Castelló, la província més taurina

Quant a províncies, Castelló és la que més inversió pública destina als bous de llarg, amb un 94% dels seus municipis actius en l'organització i finançament de festejos.

A la província de València, quasi el 40% dels seus ajuntaments compten amb pressupost municipal per a festejos taurins, sent Puçol, Lliria, Sagunt, Alcàsser i El Puig de Santa María els municipis que més concentren dates de ‘bous al carrer’ i esdeveniments populars amb bous.

Això sí, en termes comparatius, la província d'Alacant és la que compta amb menys tradició taurina: només el 26% dels seus ajuntaments organitzen aquest tipus d'activitats taurines, sent Xàbia i Pedreguer els seus màxims exponents.

Quins són els municipis més taurins la Comunitat Valenciana?

En la la província de Castelló, encara sense tindre dades oficials que no han sigut entregats, estimen que és on es troba la major proporció de pobles amb una elevada despesa per habitant, especialment en xicotetes poblacions.

És el cas de Villamalur, que segons l'ONG gasta 1.337 euros per habitant de les arques municipals, en destinar 123.092 euros als festejos taurins amb una població de menys de 100 persones.

En aquest sentit, també destaquen Gaibiel (662 euros per veí), Torrechiva (723), Villanueva de Viver (592), Pina de Montalgrao (491), Chóvar (479) o Ayódar (455). Així, es dona la circumstància que tots ells es troben a la província de Castelló, quedant en xifres menors els d'Alacant i València.

Quant a la despesa tota, destaquen poblacions més grans, com Vall d'Alba, Cabanes i Vila-real, els tres ajuntaments que més festejos celebren i més diners públics van destinar en ells.

Un 2022 amb bous més barats

AnimaNaturalis i CAS International són els artífexs d'aquest estudi, que computa els festejos taurins contractats pels ajuntaments, sense estimar aquells que compren les penyes o federacions taurines, ni les corregudes en les places.

Així, les xifres compten només les festes populars finançades amb diners públics municipals i les dades que es presenten pertanyen a la temporada de 2019, any previ a la pandèmia, “l'últim que pot considerar-se dins de la normalitat fins a 2022”, expliquen.
“Si bé és cert que en 2022 es va registrar un increment general en el nombre de festejos taurins, hem de tindre en compte que aquest es dona en un context post pandèmia en el qual el sector taurí s'ha vist impulsat per subvencions públiques per a garantir la seua supervivència, així com un preu molt rebaixat en bous”, expliquen.

Per això, Aïda Gascón, directora d'AnimaNaturalis a Espanya, explica que “ Haurem d'esperar que finalitze la temporada 2023 per a poder interpretar les dades amb més perspectiva i confirmar o desmentir un augment de l'interés de la població en tals espectacles”.