Aprovada la pujada del Salari Mínim Interprofessional fins als 1.080 euros bruts

El Consell de ministres ha aprovat, a proposta del Ministeri de Treball i Economia Social, el Reial decret pel qual s'eleva la quantia del Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins als 1.080 euros bruts mensuals en 14 pagues, fins als 15.120 euros bruts anuals, després de l'acord aconseguit amb les organitzacions sindicals CCOO i UGT.

Amb aquesta nova quantia, el Salari Mínim augmenta un 8% i suposa un increment del 47% en els últims cinc anys. La vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha assegurat que "Aquest és el Govern dels treballadors i les treballadores del nostre país. Estem practicant totes i cadascuna de les polítiques per a millorar la vida dels treballadors i les treballadores. Ho estem demostrant amb la reforma laboral i amb les pujades dels salaris, que no són menors".

Aquesta pujada s'aplica amb caràcter retroactiu a l'1 de gener de 2023.

Amb aquesta pujada, d'acord amb els informes presentats al juny de 2021 i al desembre de 2022 per la Comissió Assessora per a l'Anàlisi del Salari Mínim Interprofessional s'atén, d'un costat, al dret a una remuneració equitativa i suficient que proporcione a les persones treballadores i a les seues famílies un nivell de vida digne i, d'un altre, es culmina l'objectiu que el salari mínim interprofessional abast el 60 per cent del salari mitjà en 2023, donant compliment al que es disposa pel Comité Europeu de Drets Socials en aplicació de la Carta Social Europea i culminant, d'aquesta manera, el compromís adquirit pel Govern d'aconseguir aquest llindar al final de l'actual legislatura.

A més, es garanteix la capacitat adquisitiva dels salaris per a fer front al cost de la vida, especialment enfront de la situació dels preus, i atesa la conjuntura econòmica general.

Aconseguir aquest llindar era un compromís del Govern abans que concloguera la legislatura.

D'aquesta manera, Espanya se situa en la part alta del grup mitjà de nivell d'SMI a la Unió Europea, d'acord amb el seu PIB per càpita, i ha evolucionat amb un increment acumulat del SMI del 60,3% entre 2009 i 2022.

Combatre la desigualtat

L'SMI beneficia a les persones treballadores amb menors ingressos i per això ha tingut efectes molt positius per a combatre la desigualtat salarial i la pobresa laboral. Tal com va destacar també la Comissió Assessora, gràcies a que van augmentar més els ingressos dels nivells més baixos de l'escala retributiva va disminuir la desigualtat salarial a Espanya. Finalment, l'informe dels i les expertes constata la reducció de la pobresa en les llars del nostre país després de l'increment del salari mínim.

Les successives pujades del SMI han permés estrényer la bretxa salarial de gènere que s'ha reduït en quasi 4 punts entre 2019 a 2021.

"L'evidència és que és la millor eina per a combatre la pobresa laboral, la desigualtat i avançar en la igualtat entre homes i dones.

La retallada de la bretxa està en quatre punts i som dels pocs països en els quals està produint. L'eina més feminista per a millorar en drets laborals de les dones es diu SMI”, ha recalcat Yolanda Díaz.

Quanties

El reial decret que acaba d'aprovar-se també fixa el salari mínim de les persones treballadores eventuals i de les temporeres i temporers, els serveis dels quals a una mateixa empresa no excedisquen de cent vint dies, per als quals en cap cas la quantia del salari podrà ser inferior a 51,15 euros per jornada.

En el cas de la relació laboral de caràcter especial del servei de la llar familiar, es fixa el salari mínim de les empleades i empleats de la llar que treballen per hores, en 8,45 euros, per hora efectivament treballada.

Mandat constitucional

El Reial decret dona compliment a l'article 35 de la Constitució Espanyola que garanteix el dret de les treballadores i els treballadors a una remuneració suficient per a satisfer les seues necessitats i les de les seues famílies.

El citat increment té per objecte continuar fent efectiu el dret a una remuneració equitativa i suficient en línia amb el que s'estableix pel Comité Europeu de Drets Socials que ha interpretat que aquest llindar se situa en el 60 per cent del salari mitjà per a fer front al cost de la vida, especialment enfront de la situació dels preus, i atesa la conjuntura econòmica general.

Així mateix, l'increment del salari mínim interprofessional contribueix a promoure un creixement i una recuperació de l'activitat econòmica sostinguda, sostenible i inclusiva, al compliment de l'Agenda 2030, en particular de les Metes 1.2, 8.3 i 10.4 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible relatives a l'erradicació de la pobresa, la promoció de polítiques orientades a la creació de llocs de treball decents i a l'adopció de polítiques salarials que aconseguisquen de manera progressiva una major igualtat, especialment entre dones i homes, i a una major cohesió social.