Ancor Montaner: "Mestres de la Costura ha estat com quan te toca la loteria, m'ha canviat la vida"

Ancor Montaner Cabrera té 28 anys, és valencià i s'ha convertit en tot un referent en la costura de la nit al dia. El seu pas pel programa Mestres de la Costura ha fet que passe de ser un veí anònim de L'Eliana a una de les persones més buscades al poble. La seua forma de treballar, el seu art i 'sarao' -com li agrada dir-, així com la seua desimboltura, naturalitat i, sobretot, la seua proximitat, li han fet guanyar-se l'afecte del públic i de tot aquell que passa, encara que siga, uns minuts amb ell.

Elperiodic.com ha entrevistat el jove artista, que ens ha obert les portes del seu taller, on ensenya pintura i dóna classes de patronatge. Pare de família, enamorat de la seua dona, apassionat de totes les arts ... en aquesta bonica entrevista ens explica una mica més de com és ell i del que el futur li depara:

Ancor moltes gràcies per atendre'ns, és un plaer! Ha acabat ja el programa, haurà sigut emocionant veure't una altra vegada i reviure l'experiència ... Quin balanç fas del teu pas per Mestres de la Costura?

Jo pense que em va tocar la loteria, d'unes 15.000 persones que ens vam presentar, el fet que em triaren a mi és una cosa increïble. Estar dins, aprendre, disfrutar, conèixer a aquesta gent, descobrir el que és la televisió ... és un privilegi! Ha estat una experiència absolutament enriquidora i, de fet, quan em van expulsar del programa el que més pena em va donar va ser el pensar en totes les proves xules que m'anava a perdre.

Com t'ha canviat la vida el teu pas pel programa?

Tot això preciós. La gent em para per donar-me l'enhorabona i jo em sent molt afortunat. De vegades vaig amb presses, el meu veí diu que em va cridar a partir d'ara 'corregudes' (riu) perquè vaig amunt i avall.

Abans de cosir, pintaves. Ens podries explicar un poc sobre la teua faceta artística?

Va començar des de xicotet, la meua mare ve d'una família d'artistes de les Palmes i sempre he estat envoltat d'art i sarau. Recorde veure com feien els vestits per carnaval, pintaven cases, decoraven, tot molt estètic. El meu oncle era pintor i a mi em fascinava veure'l. A l'escola es van adonar que la pintura se me donava molt bé i ma mare va decidir apuntar-me a classes de pintura, fins que vaig entrar en belles arts.

Vas estudiar la carrera a la Universitat Politècnica de València i ací vas anar evolucionant i centrant més en el que t'agradava, no?

Així és. A la carrera em vaig centrar en el retrat a l'oli i la meua dona era la musa de tots els meus treballs. Porte des del batxillerat artístic amb ella, més de dotze anys així que imagina't. Em vaig proposar que el meu treball de final de grau fora representar-la a ella. La vaig dibuixar en diferents estils pictòrics, de principis de segle, anys 50, art déco, però tot això amb la temàtica femme fatale. Va ser ací on em vaig adonar que em costava molt fer muntatges per la roba, no tenia coneixement.

I com vas passar de la dita a el fet?

Al acabar la carrera vaig començar interiorisme però jo veuria que em faltava la moda. 'Les arts criden a les arts! Va començar tot de manera autodidacta, em vaig comprar la típica revista de Llar i Moda dels anys cinquanta i recorde que portava de portada el vestit de casament de Brigitte Bardot en pla 'fes-ho vostè mateixa'. Òbviament no va ixir res bé (riu). Però a partir d'ací vaig començar a buscar tutorials, reunir draps i cosir. Va seguir ixint un desastre, i de fet, ho tinc ací donant voltes per ensenyar-los a les meues alumnes com són els començaments.

Vas deixar l'interiorisme per centrar-te en la costura?

Si perquè m'agradava molt cosir. Ens vam haver d'anar a Anglaterra perquè la meua dona estudiava allà un màster i vaig estar treballant en botigues de roba. Em vaig voler fer costurer i a més tenia una amiga que es dedicava a fer roba de el segle XVIII. Allà em vaig comprar una màquina de cosir i anava practicant moltes hores mentre la meua amiga m'ensenyava com moure l'agulla, els tipus de puntada etc. A la fin, el treball manual que tant els fascinava a Mestres de la Costura.

Què va passar quan vau tornar d'Anglaterra?

Vaig aconseguir treball com a sastre i ací va ser quan vaig començar a posar-me seriosament perquè fins ara havia treballat només de dependent. A més era professor de pintura ací i quan la meua jefa va saber que també cosia, em va proposar fer classes de patronatge. Recorde que havia fet tots els vestits d'un bateig. Tenia molta por però va ixir bé i el curs va ser un èxit. Llavors va arribar la quarantena i va ser meravellosa a nivell personal perquè em passava el dia cosint, experimentant i agafant molta experiència.

Tot de manera autodidacta!

Si, tinc molta sort de que quan m'ensenyes alguna cosa de seguida ho sé veure. Llavors quan vaig tornar ja tenia molta experiència i va ser aleshores quan la meua dona i la meva cap em van fer un complot per apuntar-me a Mestres de la Costura.

Amb quin dissenyador o modista t'identifiques més?

A priori amb Lorenzo Caprile perquè el veia més clàssic. El famós vestit que li va fer a la Reina Letizia quan era princesa ... aquest vestit vermell que em fascinava tant quan era petit. Però amb Palomo, per exemple, tenim la mateixa edat, un context paral·lel i ell té un toc romàntic preciós. Maria em fascina també però és un altre estil. He de dir que aquest estil no m'ho veig per treballar-ara mateix però igual en dos anys si. A la fin, cadascun aportava alguna cosa diferent.

Com ha sigut la relació amb la resta de companys?

Fenomenal. Jo em sentia un poc estrany abans de conèixer-los perquè en el meu entorn no hi havia ningú tan apassionat per la costura com jo. Els meus amics eren pintors, escultors, de belles arts. Llavors al entrar i veure gent tan bolcada com jo, em semblava molt apassionant, millor que la loteria.

Estàs amb diversos projectes en marxa, parla'ns d'ells.

Bé per una banda estic fent una xicoteta col·lecció basada en les peces del programa. Va a ser alguna cosa xicoteta, obriré una prevenda i el vendré per internet. A més, també he fet una col·laboració amb una empresa de sabates d'Elda i he dissenyat tres sabates basats en actrius de Hollywood. Tots ells són d'inspiració vintage i estan fets a Alacant.

A més, al programa el concursant Javier Cortés, també valencià, et va proposar treballar junts al ixir. Heu projectat alguna cosa?

Javier em deia de muntar un negoci junts el que passa que ara m'he d'anar a Madrid a estudiar i, de moment, s'ha deixat en stand by.

Què estudiaràs?

El primer premi és un curs és la Politècnica de Madrid. Em fa molta il·lusió seguir formant-me i traure-li el màxim de profit.

Què t'agradaria fer al acabar d'estudiar?

M'encantaria tenir el meu propi taller de costura i confecció, vestir per a esdeveniments, ixe és el meu somni: que arribe un dia que puga vestir catifes vermelles, celebritats, crear roba tan interessant que poguera ixir a les revistes i em posen a la llista de les més ben vestides. Estic obert al que passa perquè igual alguna casa em contracta. Fixa't que fa mig any no hi havia ni entrat en el concurs. Així que no dic que no a res, simplement a veure què va passant amb la vida.